algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
18°

Actualitat de l'obra de Ferrater

La parenta rica té una actualitat que difícilment té la narrativa. Això ha d'esser per qualque cosa. Tal vegada perquè aquella escriptura que practica un màxim de concentració ha de tenir més possibilitats de quedar, de perdurar. Perquè, en definitiva, l'actualitat d'una obra depèn de la seva perdurabilitat. Sols allò que queda pot esser actual.

En el cas de Gabriel Ferrater, l'autor d'una de les obres que més queda de les sorgides en la segona meitat del segle XX, crida molt l'atenció la pluridimensionalitat -si m'és permès d'emprar aquesta parauleta o paraulota massa llarga- de la seva personalitat, de la seva capacitat de manejar idees. Això queda patent en el llibre Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres, d'Eduard Bonet, editada el 2009 pel Consorci de la Residència d'Investigadors de Barcelona.

Es tracta d'una obra de rememoració i de divulgació que ve a insistir i a aprofundir en aquesta riquesa humana i intel·lectual del poeta de Reus, realitzada per qui s'ha trobat en una situació del tot favorable per fer-ho, gràcies a la seva formació i interessos i a la seva amistat i sintonia amb ell.

En efecte, Eduard Bonet, Doctor en Ciències Matemàtiques i, a la vegada, molt interessat per les humanitats i les lletres, que sempre ha denunciat el sense sentit del divorci de les dues cultures, va poder comptar amb l'amistat i la col·laboració de Ferrater per a la traducció al català i la revisió dels materials escrits que utilitzava per a les seves classes a ESADE, Espais de probabilitats finits, el que li va permetre valorar l'amplitud dels coneixements matemàtics de qui es va dedicar amb prou rigor a activitats tan diverses com la pintura i la crítica d'art (que va exercir durant cinc anys a la revista Laye), la matemàtica i la lògica, l'assesorament editorial, la poesia (acaba de publicar-se l'edició definitiva de Les dones i els dies a la col·lecció labutxaca) i la lingüística, de la qual va acabar fent classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

I encara ens deixam en el tinter la seva gran activitat com a traductor: de l'anglès (entre altres, la Lingüística cartesiana, de Noam Chomsky); de l'alemany, com la seva colpidora versió de Der Prozess, de Franz Kafka; del francès i, fins i tot, del polonès.

Eduard Bonet assenyala que "en un context intel·lectual que no s'interessa prou per les relacions entre el món de les arts i les lletres i el món de la ciència és natural que els coneixements i les competències del camp de les matemàtiques del poeta Gabriel Ferrater fossin subvalorades". Com també que "el descobriment d'un món lògic rigorós li va mobilitzar no només la raó sinó també la passió".

Per altra banda, cal remarcar també la fecunditat del diàleg entre els dos amics pel que respecta a la poesia i a la literatura en general. De fet, segurament l'aportació més important d'aquest volum d'Eduard Bonet als coneixements ferraterians siguin els quatre capítols de la sisena part dedicats a ROBERT MUSIL COM A REFERENT, com a conseqüència de l'entusiasme que el poeta va manifestar-li repetidament respecte a El jove Törless i L'home sense qualitats, com a punyents denúncies de l'esfondrament de la Kakania, la Kaiserlich und Köninglich Àustria-Hongria, i de la imminència de la deixatada violència nazi que el seguiria.

NOTA de la Redacció: En l'edició d'ahir s'atribuí per error l'article "Paraules amagades" de Gabriel Florit a Bartomeu Fiol. Demanam disculpes als nostres lectors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris