algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

Reflexions per anar passant

Les escomeses entre amics i coneguts també està afectada per la circumstància depressiva. Les salutacions i les converses de carrer estan impregnades d'aquell pessimisme islàmic que ens recordaren els viatgers romàntics del passat, talment com si hom escurés els racons de la memòria per recuperar dites de l'avior. Dites que expliquen l'estat d'ànim i reflecteixen globalment la manca de salut pública, l'estat de setge al qual estam sotmesos moralment i els cordons sanitaris imposats per les administracions i els amos de les finances.

Es tracta d'un temps difícil, com pertoca a aquelles etapes de la història que segueixen temporades de vida fàcil i líquida. George Sand afirmava, el 1848, que els historiadors no havien encara explicat prou bé les preguntes que havien generat els protagonistes de la Revolució, singularment de la Muntanya. Ara podríem dir que ningú no ha sabut explicar amb profunditat i amb contundència les ombres del model econòmic i cívic que ha provocat la gran bimbolla de la globalització.

La frase d'Aurore Dupin, a les seves memòries personals, és extrapolable a l'actualitat: "Potser encara no ha arribat el moment en què els amics de la humanitat poden jutjar la Muntanya, ja que és en mans dels enemics de la humanitat, els quals condemnen les passions culpables en nom de passions encara més culpables". Allò que està passant, avui, a nivell global també és en mans dels enemics de la humanitat, però també les inèrcies polítiques i els corcs de la política estatal es pot dir que no acaba de regenerar-se entre moltes altres causes perquè és en mans d'éssers humans que han perdut la funció filantròpica per manca d'ús.

Els mercats i les borses estan amenaçades pels lobbys financers que s'enriqueixen a costa dels petits inversors i dels països més dèbils. Tota la comèdia del Tribunal Constitucional sembla també un circ destinat a desprestigiar la política constitucional, perquè és en mans d'uns professionals, la vida dels quals està allunyada dels sentiments i de la vida quotidiana del poble. Sembla que estam davant un circ que té com a principal finalitat entretenir aquella ciutadania més contaminada pels poders ocults i intangibles, però reals.

Fins i tot la retransmissió del futbol, és a dir, el negoci del futbol destinat a entretenir, també està afectat i podrit de fracassos. Els estaments tradicionals -l'exèrcit als EUA i l'Església catòlica en països que havien estat modèlics com ara Bélgica- també passen el seu purgatori i no acaben d'estar còmodes amb tot allò que els està passant, precisament perquè els seus dirigents i les seves icones estan en el punt de mira dels tribunals burocràtics que ho controlen tot i ho tracten tot de forma tosca. En aquests instant de remors profundes, la vida es podria vulgaritzar encara més i emergir amb força els vessants més febles i ocults de la humanitat. Entre tot aquest soroll de carrer i d'incertesa emergeixin, finalment, senyals de futur i la humanitat faci una passa més.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris