algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

El paradís dels mercats financers

Any 2030 , una ciutat del sud d'Europa, planta baixa d'un immens edifici de l'Administració.

- Senyor C, som l'Emili, el fill del seu amic Tarsis D. Que podria parlar un moment amb vostè ?

- Estàs Homologat?, no vull complicacions.

- I tant! Porto al dia les dues hipoteques de la casa i el préstec del cotxe. Tinc feina, però el meu índex de consumidor és baix.

- Aleshores et convid a un cafè. Seria la meva ruïna si algú em veiés parlant amb un incurable, un fanàtic no consumista.

Un cop asseguts en el bar de davant de l'edifici on treballa el senyor C, aquest em demana :

- Com es troba el teu pare?

- Va marxant. Ja deu saber que ha tingut un grapat d'infarts.

- Amb els medicaments d'avui, tot és més fàcil.

- D'això vinc a parlar amb vostè, ell no sap que som aquí. El meu pare d'aquí a dos mesos ja tindrà l'edat límit de Capacitació vital i, com vostè sap molt bé, no podrà accedir a la medicació. Això serà la seva mort.

- Ja ha fet els setanta anys?

- D'aquí a dos mesos. Vull saber si pot ajudar-lo, ja que vostè té un càrrec important en el Departament de Capacitacions i Homologacions.

- De cap manera. Ni tan sols vull sentir-ne parlar...! Els Governs estan embargats pels Mercats i aquests han fixat clarament les demarcacions de la capacitació vital. Un cop se n'ha sortit ja no hi ha medicació ni pensió, tot s'ha acabat. Sens dubte comprendràs que per assolir el pagament del deute amb els Mercats, sobra gent. Així que s'ha de retallar pels extrems: menys vells i menys naixements. Em sap greu, però no puc fer res. La teva demanda és una irresponsabilitat. D'ençà que els Mercats dirigeixen el món, prevalen els números i el compte de resultats, no les persones. Estàs casat?

- Sí.

- Teniu el fill permès?

- No.

- Els infants són uns bons consumidors, de manera que interessen als Mercats, sempre que n'hi hagi una quantitat raonable. El fet de no tenir el fill obligatori et portarà problemes, fins i tot pots perdre l'homologació. Quina feina fas?

- Treballo en una fàbrica de sanitaris. La meva dona és infermera.

- La teva activitat té molt de futur, ja saps que cada cop fan falta més urinaris. D'ençà del començament, l'any 2008, de "la Mare de totes les Crisis", els humans orinen quasi el doble que abans, probablement a causa de l'angoixa que els provoca el fet de pensar en el deute que cada un de nosaltres té amb els bancs i, aquests, amb els Mercats.

Cansat d'escoltar beneitures, vaig dir al senyor C:

- Se'm fa tard. He de marxar, gràcies per escoltar-me.

Quan arribo a casa, Gràcia, la meva dona, amb cara de preocupació, amb diu:

- Hem rebut una advertència del Departament de Consum Turístic. Ens notifiquen que tocant a viatges turístics en els dos darrers anys no hem consumit prou, i ens multaran si no feiem un creuer abans d'acabar l'any.

- Quina bogeria...! Consum, consum i més consum, i deutes i més deutes per a poder consumir...! Vaig a parlar amb el meu pare, no tardaré.

Un cop davant son pare, Emili li diu:

- Vinc de parlar amb el seu amic, el senyor C.

- Aquest personatge no és amic meu. És el fill del Dimoni que ara treballa per la dictadura mundial dels mercats financers.

- Pensava que eren amics.

- Abans sí. Els dos som antropòlegs, que ara és una de tantes professions considerades no rendibles pels amos. Ell s'ha convertit en un dels experts que planifiquen els continguts del Saber Únic, que realment és la incultura global.

- Pare, com hem arribat a aquest punt?

- Hem parlat molts de cops del tema, Emili, i entenc que no comprenguis que els Estats i els seus governs no puguin pagar els deutes que tenen amb els mercats financers i que aquests, davant la fallida, intervinguin els Estats, primer fiscalitzant-ne els pressuposts generals, després controlant els ministeris d'Economia, amb la recaptació inclosa. Això provoca aldarulls als carrers, per tant també controlen les forces de seguretat i l'exèrcit. Finalment acaben col·locant els seus administradors en el lloc dels governants. És una Dictadura Financera que ara ja domina el món sencer.

- Però la gent, el poble, no va lluitar contra això...?

Ben segur que sí. I arreu del món continua la resistència passiva. Però controlen la indústria, el comerç, els mitjans de comunicació... Fins i tot les religions.

- Però els governs no fan res?

- Únicament tenen assignades les funcions de protocol. Ara ja no fan ni eleccions.

- Vaig camí que em treguin l'homologació, pare.

- Jo vaig cap a la mort. Fes tot el possible per a continuar homologat. I teniu aquest fill que vos pertoca, amb ell guanyareu temps. El fet de perdre l'homologació implica la marginació, viure a les muntanyes com un animal.

- Aleshores no tenim salvació. Serem esclaus dels diners tota la vida.

- Això s'ha repetit al llarg de la història. L'Home sempre ha patit Tiranies. Però hi ha un antídot, la Democràcia, que, com deia el filòsof, és una flor delicada. Vull dir que se n'ha de tenir cura per no acabar com ara. Tornarà, fill meu. Pot trigar, però sempre torna.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris