nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Més nació que mai

El Tribunal Constitucional, fins i tot en el caos intern en què ha desembocat per la manca de les renovacions prescriptives, hauria pogut trobar definicions abastament del mot "nació" per mantenir-lo en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya, com un ornament de bona voluntat. Un repàs dels diccionaris més acreditats permet emprar el mot sense que s'hi adhereixin secretes aspiracions independentistes: en la seva majoria, aquestes definicions parlen d'un poble amb història, tradicions, llengua i cultura pròpies.

També, de vegades, d'un sentiment de pertinença. És així com els catalans pretenien afirmar la seva personalitat en l'Estatut. El PP, que dinamita tant quan no governa com en governar, és en l'origen de les ferides que, just pel que sabem, ja fan sagnar el Principat començant per la privació del nom del seu sentiment. Destruir il·lusions legítimes i construir Palma Arena: vet aquí tota una filosofia política.

Són dies grans per a l'independentisme. El català no és ara, tan sols, un poble ferit en els seus sentiments, sinó també empès cap a nous posicionaments en la seva relació amb l'Estat espanyol -ja deia Jordi Pujol, dies enrere, que Catalunya ho ha intentat i que no ha pogut ser. Se sap que l'independentisme no és una aspiració majoritària al Principat.

Les consultes sobiranistes, tot i el voluntarisme dels convocants, no tracen un mapa separat de la resta de l'Estat. Però la realitat és un organisme viu. Arreu del món les fronteres creixen o s'escurcen, es redelineen. Els cartògrafs sempre tendran feina. Les fronteres es mouen per raons ben diferents, tothora amb el denominador comú d'un sentiment ferit. Fins i tot, hi ha fronteres que els cartògrafs no detecten. Són les fronteres invisibles, però latents, dels pobles que s'han sentit reiteradament agreujats.

Montilla, el PSOE i la Premsa centralista asseguren que, en l'essencial, l'Estatut n'ha sortit pràcticament indemne, del seu pas enfollit i valleinclanesc pel TC. Arriben a assegurar que el text no ha patit sotragades en les seves línies mestres (?). Bé, en qualsevol cas, és obvi que, a part les qüestions -tocades, per cert- referides a la llengua i la cultura, a la capacitat fiscal i al finançament, i a la justícia, s'ha pretès que la literatura constitucional elimini un sentiment molt arrelat en el poble català i del qual el poble català en vol dir nació. Per cometre un error d'aquestes dimensions s'ha de ser d'una torpesa impròpia d'un tribunal tan alt -o d'una obstinació cega en algun prejudici nacionalista.

D'un cop de ploma, el TC ha situat extramurs de la legalitat constitucional tots els catalans que se senten integrants d'una nació, d'un poble amb cultura, llengua, tradició, identitat... etc. El tribunal hauria pogut certificar la legitimitat d'aquest sentiment. En ultratjar-lo, remou alguns fonaments de l'Estat i crea desafecte o digau-ne com vulgueu dir-ne, dels moviments cap a l'independentisme. La gent no vol si no viure amb normalitat la seva situació identitària. Aquesta Constitució els ho prohibeix. El resultat és que els catalans són, ara, més nació que fa una setmana, perquè les veritats negades pel paper s'endinsen més en el cor.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa mes de 10 anys
abastament = a bastament
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris