algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Maura i Castelar (1908)

Aquell mes de juliol era erigit per subscripció pública el monument a Emilio Castelar, a Madrid, a La Castellana, en la confluència amb el carrer Martínez Campos i el del General Oráa. Era el seu autor Mariano Benlliure. Varen concórrer al solemne acte de la seva inauguració tots els membres del Govern, presidits per Antoni Maura. També hi assistiren els presidents del Senat i del Congrés i un gran nombre de parlamentaris, així com el batlle de Madrid i els seus regidors, a més d'una Comissió del Cos d'Artilleria, representants de l'Ateneu, de la Universitat, de la premsa i molt de públic.

Recordem que Emilio Castelar, polític i escriptor (Cadis, 1832-San Pedro del Pinatar, 1899) fou, juntament amb Pi i Margall, Figueras i Salmerón, cap dels republicans i després Ministre d'Estat i Cap de Govern de la Primera República, el 1873. Hagué de combatre els carlistes i els cantonalistes. Reimplantada la Monarquia, defensà un republicanisme moderat des del Partit Possibilista.

Destacat orador, autor d'estudis històrics i literaris, era persona molt estimada, membre de la Real Academia de la Lengua des del 1871. Maura digué en el seu discurs: "Doncs jo us duc la veu del Govern i he de donar les gràcies a la Comissió organitzadora i les felicitacions que té ben merescudes per la gestió que avui veim coronada amb feliç èxit, i que el seu president il·lustre, el general López Domínguez, acaba de ressenyar amb tanta sobrietat i tanta modèstia.

Sens dubte, el caràcter nacional, popular, i encara més comprensiu, de l'homenatge que aquest monument significa, i l'adhesió i cooperació que per a tal objecte es va obtenir de gran nombre i diversitat de gents, realcen i ennobleixen aquest símbol del record, de l'admiració i l'afecte que perpetua entre no- saltres l'existència de Castelar; mes demana la justícia que proclamem que sens els esforços de la Comissió aquests sentiments difosos no haurien fructificat, perquè ella els congregà, els ordenà i els va fer fecunds...

Perquè Castelar és quelcom molt nostre, incorporat per sempre a l'ànima col·lectiva i entreteixit en les individuals maneres de determinar-se el sentiment de la comunitat nacional. Per a cada un de nosaltres el nom de Castelar és un segell de glòria, una part del nostre orgull, aquell orgull que ens fa fraternitzar perquè a tots ens pertany, i que, fundat en glòries heretades, no coneix una falsa modèstia. Extingida una vida fugissera, perenne resta aquest nom dins l'íntim tresor de la Pàtria; tresor que no amb altres joies s'enriqueix, sinó amb les virtuts i les glòries dels més insignes i selectes.

De moltes maneres va merèixer Castelar aquesta immortalitat venturosa...". De tot i molt hi ha en els mots de Maura, especialment vers el polític i l'acadèmic, però en tot el discurs no hi apareix la paraula "República", que només amb intencions d'astúcia oratòria es podia dissociar del personatge.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris