algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
16°

Repensar la Mediterrània


Aclaparats per la defensa de la nostra identitat, en especial per la pervivència de la llengua catalana i marginats per l'espanyolitat castellanoandalusa, no ens han quedat molt de temps per a reflexionar sobre un dels àmbits que ens és més natural i on podríem aspirar a jugar un paper important: la Mediterrània.

Fernand Braudel, el gran historiador francès, va dir que "Més que cap univers dels homes, la Mediterrània no s'ha aturat mai de reexplicar-se a ella mateixa. Per plaer, sens dubte, però també per necessitat. Haver estat és sens dubte una condició per esser". La Mediterrània és història, és realitat tangible, però també és un mite i un ideal que es contraposa a l'Europa de les boires, al món septentrional, al predomini anglosaxó i germànic. Les dues ribes del Mediterrani han vist néixer i créixer l'alfabet, primer fenici, després grec i llatí, la filosofia, la literatura i la història gregues, amb el gran Herodot, el dret romà i l'art bizantí.

Esment a part es mereixen les gran religions, en especial les monoteistes, amb el gran triomf del cristianisme en el segle IV. Tots aquells elements fan part del bagatge cultural de l'home del segle XXI, i de molts d'ells en podem rastrejar el seu pas per les Illes Balears, per exemple amb el destacat paper d'Eivissa com a centre mundial de l'arqueologia púnica. Però la Mediterrània no són tan sols idees, també és cultura material. I l'olivera simbolitza millor que cap altre conreu el món mediterrani. La civilització de l'olivera s'estén per tota la conca del mar Mediterrani i ens agermana amb Lisboa, Florència, Marsella, Alger, Atenes o Alexandria, per esmentar només algunes grans ciutats.

En canvi, significativament, no arriba a Madrid, París, Istanbul o Ankara, algunes de les capitals dels imperis que han oprimit durant segles els pobles mediterranis. Però l'extraordinària i riquíssima pluralitat cultural de la Mediterrània de la protohistòria i dels inicis de l'antiguitat fou anorreada, primer per un procés d'hel·lenització, després per la brutal conquesta romana i, finalment, pel triomf quasi absolut del monoteisme cristià. Així i tot, la unitat religiosa del Mediterrani fou relativament breu (391-636) a causa de la irrupció dels àrabs musulmans, primer a Síria, després a Egipte i, a continuació, per tot el nord d'Àfrica fins a la Península Ibèrica.

El món mediterrani restà brutalment seccionat en dos bàndols irreconciliables, en dues ribes enemigues. Cristians i musulmans, croats i mamelucs, l'Imperi Turc Otomà i la Monarquia Hispànica, colonitzadors europeus i colonitzats asiàtics i africans. I per cert que tota la geografia de les Illes Balears està plena de vestigis d'aquesta lluita secular: torres, castells, murades, monuments, topònims, rondalles... La Conquesta d'Alger (1830) va crear el miratge d'un Mediterrani occidental europeu i de predomini francès. Però la desastrosa descolonització del 1954-1962 va provocar un trencament absolut que encara avui perdura.

Més d'un segle d'intens comerç (i contraban), d'emigració i de contactes culturals entre les Illes Balears i el nord d'Àfrica s'esvaïren com si mai no haguessin existit. Amb la recuperació de l'autonomia, no hem sabut o no hem volgut aprofitar el nostre lloc estratègic en el Mare Nostrum. No s'han impulsat les comunicacions marítimes amb el nord d'Àfrica, Occitània i Sardenya i tampoc no s'han fomentat gaire les recerques científiques i culturals en l'àmbit mediterrani. Però, així i tot, encara avui les riques i tristes ciutats del nord d'Europa envegen la dieta mediterrània i somnien les nits d'hivern en un Mediterrani utòpic.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Jo encara aniria més lluny, Joan, i diria que és més fàcil anar a sa península o an es Carib que comunicar ses Balears entre elles, hi ha un interès no confessat perquè ni es comuniquin ni s'entenguin. Per cert, jo he visitat (només tres dies però ja n'hi ha) sa ciutat d'Alger, sa gran urbs des nord d'Àfrica més pròxima a naltros
Valoració:7menosmas
Per Joan, fa mes de 10 anys
Teniu tota la raó, sembla mentida que sigui més fàcil anar a Madrid des de Mallorca que a Corcega o Sardenya.
Al que fa falta al món de la política són polítics no "gestors", no us en fieu d'aquells pseudopolítics que diven que són un grans gestors, així ens ha anat.
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris