muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
16°

De cançons velles

Inauguram la setmana de la mà de la Fiscalia, que amb un nom creatiu, passarel·la, ens tornarà a parlar de corrupció i presumptes corruptes. I és que precisament ara, que ja ens hem avesat a quasi tot, sembla que comença l'esperat cas Ibatur. Una bomba de rellotgeria que ha trigat anys a sortir a la llum i que ens mostrarà el llarg i profund rerefons del calaix públic de la promoció turística a les Illes. Una vegada més comprovarem com la dreta va gestionar els nostres doblers i també, una vegada més, podrem comprovar com això no afecta gaire el comportament ni l'opinió que tenen els ciutadans de la res publica.

Així, mentre els polítics presumptes continuen jugant a enredar i allargar procediments judicials amb el comodí-privilegi de ser aforats i a proclamar, a dreta i a sinistra, que tot això no és més que una conspiració maçònica, al ciutadà corrent no li quedarà una altra que mirar el mundial de futbol o fer càbales sobre la seva pèrdua de nivell adquisitiu. Davant aquesta tessitura, qui es pot resistir a la novel·la Ronaldo, l'orgull patri de La Roja i la periodista despistaporters. I és que encara que el pa i circ de Sud-àfrica no doni per a molt, ningú li negarà a l'àmbit polític la utilitat d'enaltir el fervor patriòtic, sobretot en una Comunitat que per no ser capaços de ser res, ni tan sols som espanyolistes confessos.

Per tant, ara que ja ens hem manifestat a favor de la Roja, de la prima econòmica que cobraran sense que a ningú li tremoli la mà i de l'amor entre la periodista i el porter, podem tornar a assumptes més terrenals i manco espirituals com la presumpta corrupció que presumptament es va gestar al carrer de Montenegro quan el conseller, i portaveu del Govern Matas, també conegut com Flaquer el del Rasputin, regnava i gestionava, presumptament, els doblers públics destinats a la promoció de les nostres platges i paratges per Alemanya, Regne Unit o Moscou.

Un nou episodi que promet molt i que, sens dubte, farà empegueir els més atrevits i valents. I és que aquells que encara no han arribat a entendre com es pot fer un ascensor que no du enlloc, com es compra un palau amb un sou declarat o com es promociona Mallorca a la Xina amb una cantant d'òpera podran afegir més operacions a la seva llista d'impossibles.

Arriba, idò, el cas Passarel·la, el del glamur, les noces xineses, els concerts, els opens de golf... i tot allò que en teoria es va fer per donar-nos a conèixer però que en realitat la seva intenció era molt més mundana i terrenal. Amb aquest nou cas veurem com de grossa pot arribar a ser la mamella pública, sobretot quan la munyen una colla d'immorals dirigits per un vanitós. És la vella cançó de sempre, que sempre sona igual però no per això no deixa de ser obscena.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris