algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Medicina a la UIB

Crec que la instauració dels estudis de Medicina a la Universitat de les Illes Balears és necessària i a causa d'això he procurat seguir de prop les opinions dels sectors implicats, com ara els polítics, els sanitaris, els acadèmics, els universitaris i de manera general, tot el que s'ha publicat als mitjans de comunicació.

La lectura que n'he pogut extreure és una actitud acomplexada en tot allò que té a veure amb la nostra cultura -els temes lingüístics en serien un bon exemple-, i l'inici dels estudis de Medicina no desperta el suficient atractiu dels esmentats sectors, que invoquen la incapacitat dels promotors.

La crisi econòmica no fa més que confirmar aquesta sospita, ja que converteix l'interès de persones i institucions suposadament compromeses amb els estudis de Medicina -aleshores forçats per una actitud políticament correcta- en l'excel·lent excusa per fer lluny un cop més aquest qüestionat projecte.

He procurat manifestar la meva opinió mitjançant articles i col·laboracions als mitjans de comunicació, però la incertesa ha esgotat la paciència dels qui desitjam un desenllaç positiu d'aquest ambiciós pla d'estudis, i ha esgotat fins i tot els títols dels escrits publicats -Medicina... quan, a prop, ja, una assignatura pendent, una espècie en extinció, una decepció...-. "Medicina... mai" potser seria el més indicat per a aquest article, però no m'he atrevit a utilitzar-lo pel seu irreversible significat.

A qui poden interessar els estudis de Medicina, al Col·legi de Metges, a la Universitat de les Illes Balears, a la Reial Acadèmia de Medicina, a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, a l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut? El meu parer no és del tot clar, encara que estigui lligat a totes aquestes institucions. Comunicats i manifestacions públiques n'hi ha hagudes, però la majoria des d'una posició ambigua -per a no dir contrària- a la creació dels estudis de Medicina, amb el sentit d'intentar demostrar amb raonaments poc consistents uns supòsits que no fan més que deixar veure uns interessos exclusivistes que no comparteixen molts dels seus integrants. Pens de veritat que aquestes institucions han de servir com a lloc de debat on es puguin posar damunt la taula les diferents posicions al respecte.

De poc em serveix l'opinió d'uns quants dels seus membres, encara que siguin els seus màxims responsables, ja que totes i cada una d'elles tenen en si mateixes un sol denominador comú: la llibertat d'opinió dels seus associats. A qui han d'interessar idò uns nous estudis de Medicina? És clar que als nostres ciutadans com a beneficiaris finals d'una millor qualitat dels serveis mèdics. La decisió política ja té el vistiplau del Parlament de les Illes Balears, amb l'esforç que representa arribar a un consens amb totes les institucions implicades, com també la sensibilització de la ciutadania en la necessitat de dur endavant projectes prou importants com el que ens ocupa.

Investigació, docència i pràctica clínica conformen l'enginy de la medicina actual, oberta a tots els professionals i en benefici dels ciutadans. Només així sortirem de la mediocritat, creant un clima de competitivitat que estimuli una millor formació, una investigació seriosa i una assistència de qualitat. Impensable seria dur a bon termini aquestes iniciatives a un altre lloc que no fos el nou Hospital de Son Espases i la nostra Universitat, utilitzant així la seva infraestructura, com ara laboratoris, aularis, serveis de documentació, professorat i mitjans didàctics, adaptats en aquest cas als estudis de Medicina.

Una vegada més, l'aïllament geogràfic representa un greuge comparatiu amb la resta de ciutadans espanyols i, per tant, la Universitat de les Illes Balears tampoc en queda al marge. Són 40 les universitats espanyoles que imparteixen els estudis de Medicina a 6.734 estudiants, una xifra que s'acosta a les 7.000 places que el Ministeri d'Educació ha posat com a numerus clausus, i no es faran més concessions a les universitats que ho sol·licitin després de superar-se la quota.

Les universitats de la Rioja, les Illes Balears o San Jorge de Saragossa estan endarrerides; per contra, les universitats de Jaén, Almeria, Ciudad Real, Jaume I de Castelló i la Católica de Múrcia estan demanant amb força el començament dels estudis. Si ho aconsegueixen, les possibilitats que la UIB pugui impartir Medicina es veuran molt restringides. Catalunya, per exemple, disposa actualment de set universitats que imparteixen els estudis de Medicina -Autònoma, Barcelona, Rovira i Virgili, Lleida, Pompeu Fabra, Girona i Internacional de Catalunya-. Crec que el nostre sostre poblacional -més d'un milió d'habitants- ben bé es pot permetre una universitat amb un estudis de Medicina.

És molt fàcil oposar-se a la creació d'una Facultat de Medicina/Ciències de la Salut, en el sentit que hi haurà més competitivitat entre els nostres professionals, que el finançament de les infraestructures necessàries per dur-la a terme no podran assignar-se a millorar altres estudis o facultats ja existents, o que no es pugui crear ja d'entrada uns prestigiosos estudis de Medicina referents a nivell internacional. Tot arribarà si iniciam aquest procés amb la decisió de no tornar enrere, tal com succeí al final de la dècada dels setanta.

Crec que va ser clar el conseller de Salut, Vicenç Thomàs, durant les recents jornades organitzades per l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears, manifestant-se públicament a favor d'uns nous estudis de Medicina. Fou una opinió personal? Què hi diu de tot això la rectora de la UIB, Montserrat Casas, i el president de l'Executiu balear, Francesc Antich? Al cap i a la fi, és ell qui ha d'autoritzar la despesa d'aquesta comesa a la Conselleria d'Hisenda de Carles Manera perquè els estudis de Medicina siguin una realitat i poder inaugurar el nou Hospital Universitari de Son Espases com un vertader centre docent, investigador i assistencial. En som capaços, ja tenim la "M" i cinc mil metres quadrats.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Riutord, fa mes de 10 anys
Benvolgut Joan, jo vaig ser un d'ells. Fortuny, Onsalo, Moià, Jordà i Alemany foren els professors de Biofísica, Bioestadística, Biologia, Anatomia i Bioquímica, respectivament.
Valoració:-2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
El darrer curs en què es va poder estudiar medicina a Mallorca va ser el 1977-78.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris