cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Pell prima

Em conten que per devers Ciutadella, amb l'excusa del ginet, hi ha hagut membres de la UTE PP-UM molt emprenyats perquè se'ls recordà que assaltaren les arques públiques. Només és una anècdota que serveix per il·lustrar un comportament habitual entre els que no accepten l'evidència que pertanyen a uns col·lectius que han administrat els cabals públics, almanco, amb manifesta laxitud. Per emetre una sentència ens sobren les confessions dels principals autors i, per això, és pur filibusterisme exigir el dictamen dels jutges per qualificar els principals membres de les bandes que ens governaren.

Des dels que han conduït la policia fins al cau dels doblers robats (robats, no és una apreciació personal perquè és evident que ni eren seus ni se'ls acut reclamar-los al jutjat) al que confessava, com a instrument de defensa, compaginar la tasca de responsable de la hisenda pública i estafar-la a la vegada, tot passant per aquells que han tornat els doblers (sempre després de ser aglapits, que el penediment és una altra cosa) de viatges familiars, d'orgies i de tiberis que pagaren amb els nostres doblers, ens han donat la mesura de la seva ètica i, el que és més decebedor, de la impúdica impunitat que els assistia i que generava complicitats amb tots els que compartiren poder amb ells. Així que, ho sento, però haurien de tenir la pell més gruixada i no emprenyar-se si se'ls recorda que el menor del pecat comès per la seva organització ha estat la complicitat.

No som capaç de saber quants dels meus conciutadans viuen en el pensament que és més important fer moltes coses malament que poques i ben realitzades. Però, a jutjar per la insistència d'aquest missatge des dels portaveus d'aquells que ens comandaren, déu n'hi do els que hi ha. O és una deficiència personal però molt comuna o és un tret col·lectiu que ens identifica, malgrat que no m'imagín tanta generositat de criteri si es parlàs d'obres fetes en els habitatges particulars de cada un d'ells. I aquí rau la hipocresia: en acceptar com a correcte per a la comunitat el que no s'acceptaria en el patrimoni personal.

Imaginau un habitatge particular que tengués el soterrani que s'inunda quan plou perquè no s'han connectat les pluvials (metro), un bigam que s'esflora i s'ha d'estalonar (Palma Arena), uns plànols fets sobre terrenys d'altri (Palau de Congressos) o la principal construcció aixecada allà on més interessava a altres (Son Espases). Imaginau els responsables d'aquests desbarats acceptant les malifetes a ca seva? Pensau que anirien cofois pel món contant que la casa els costà el doble del pressupostat però l'acabaren el dia pactat? Idò, com que no era ca seva sinó ca nostra, hi van i a més s'emprenyen si se'ls hi retreu el saqueig.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idossí, fa mes de 10 anys
Els meus diners són meus, i dels del govern o d'hisenda, si hi tenc accés, una bona part també ho són, i en puc fer el que vulgui. Això pensen molts de polítics. I a més de passar diners de la caixa comuna a la seva butxaca particular, gasten i gasten sense mirar prim, cosa que no farien amb els seus. I és comprensible que els sàpiga greu que alguns ciutadans poc discrets els ho retreguin, perquè, com ja ens n'adverteix aquella antiga dita, en parlar de mi, no ric.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris