algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Pilar Benejam: l'educació, una feina com la mar

Diu Francesc de B. Moll, a Els llinatges catalans, que Benejam -probablement de l'àrab "beni Ajam"- podria ser, tal vegada, una grafia aglutinada de "bé n'hajam", 'bé en tinguem'. M'agaf a aquesta possibilitat per expressar el meu agraïment a dos Benejams del meu poble, l'aportació dels quals a la pedagogia és importantíssima. Que "bé en tenim" de la feina feta per Joan Benejam i Vives (Ciutadella, 1846-1922) i per Pilar Benejam (Ciutadella, 1937)! El primer en el seu temps i na Pilar ara han cregut que la teoria en l'educació és necessària perquè il·lumina i orienta l'acció, però el que decideix la qualitat educativa és allò que es fa realment a les aules. D'aquí que la formació dels mestres reclama a crits més atenció a la pràctica.

En aquesta professió, no gaire prestigiada, el contacte personal i directe entre docent i discent és fonamental. Els dos Benejams esmentats han entès quins són els requisits bàsics per a l'exercici professional dels ensenyants: equilibri personal i emocional, capacitat empàtica i comunicativa (com a garantia d'una relació fluida i satisfactòria amb tots els alumnes) i, per suposat, també una sòlida formació científica en les matèries que imparteixen.

En aquest final de curs 2009-10, han coincidit notícies relatives als resultats de determinades proves d'avaluació (més tost decebedores), el registre d'infraccions penals en centres educatius i els seus voltants, l'afectació en l'ensenyança de les mesures de retallada pressupostària. Tot plegat configura una visió no gens galdosa del panorama educatiu.

Pens que la societat sencera, si fos més analítica, hauria de reaccionar. Com en el títol de l'obra de teatre de Lutz Hübner, Reacció, que aquests dies s'ha representat a la sala Beckett de Barcelona i que explica la relació entre un alumne agressiu i la seva mestra. L'argument parteix d'una Alemanya on els no universitaris només poden accedir a una formació professional si es cerquen algun empresari que s'hi presti. Encarats a l'exclusió social, abassegats per la competitivitat, la insolidaritat i les pors, els joves descarreguen damunt els professors, a qui tenen més a prop, tot l'odi a la societat i als seus problemes. La professora agredida, però, en comptes de denunciar-ho, reacciona per, a la vegada, fer reaccionar el mateix agressor. Quina reacció ens caldria?

En primer lloc, tenim un sistema mediocre, amb un baix nivell d'excel·lència. Ho demostra el nombre de graduats tant en l'ESO com en l'educació postobligatòria, la qual cosa es tradueix en un domini real de lectura, escriptura, matemàtiques i coneixements bàsics culturals i científics massa pobre.

En segon lloc, la major exigència no es construeix des de l'obsessió per l'abaratiment dels costos. L'eficiència en el treball dels funcionaris sí que pot i ha de millorar, però, en temps de crisi, el pressupost educatiu esdevé la prova de foc d'una política governamental seriosa. Els sectors estratègics per a una economia de futur són l'educació, les noves tecnologies, la recerca i innovació. Així ho ha entès el govern alemany, que ha sabut prioritzar les retallades dràstiques en el sector militar, ha creat un impost ecològic (que quan es va voler implantar a les Illes Balears, va generar una reacció descomunal contra el primer govern d'Antich). La conservadora Merkel demostra veure-hi més clar que el socialista Zapatero pel que fa a la formació dels ciutadans del demà.

Necessitam, també, la implicació dels pares. El desinterès o, senzillament, la desaparició dels pares com a interlocutors permanents amb els tutors dels seus fills fa entenent el fracàs o la desafecció d'aquests respecte al procés d'aprenentatge.

Na Pilar Benejam, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la UAB, és crítica amb el que està passant, però a la vegada el seu optimisme arrela en la saviesa. Educar, diu, és un acte de respecte i d'estimació envers els alumnes i un acte d'esperança. Una societat viva no pot fallar en educació i els educadors no han de defallir: "La nostra professió és com la mar, que mai no és plena".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per VVV, fa mes de 10 anys
Tampoc no cal mitificar, company... Preferesc aquestes mestresses de primària que s'esforcen de valent perquè els alumnes vagin aixecant soca... La teoria se la va fotre un cà.
Valoració:0menosmas
Per rafel crespí, fa mes de 10 anys
Bé n'hajam de Benejams com na Pilar. Vaig tenir la sort de conèixer-la a Barcelona. Li vaig fer una entrevista. Vam parlar dues o tres hores, temps suficient perquè quedàs captivat per la personalitat d'aquesta gran dona. Dels meus records de quatre anys fent feina en una revista del món educatiu, podeu donar per ben segur que, aquestes dues o tres hores que vaig compartir amb ella, seran una de les penyores que mai no oblidaré i que em fan sentir ben satisfet, allò que diríem ben pagat.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris