nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
14°

Harakiri digital

M'escriu una bona amiga, antiga col·lega, preocupada pel seu Facebook, vull dir, per les coses que té al seu espai personal d'aquesta xarxa social. Bàsicament, hi ha anat posant totes aquelles coses que anava trobant aquí i allà: articles, enllaços a llocs web i similars. Tot plegat, un poti-poti de coses que configuren una bona part de la seva identitat, especialment la digital. Allà hi queda constància tant dels seus interessos professionals com referències importants per a la seva incipient tesi.

Li han dit que això li pot significar alguns inconvenients, atès que està "exposada a les enveges, tafaneries i prejudicis" de tota casta i que això no convé gens a les seves aspiracions professionals. Em demana si la puc ajudar a esborrar-se del Facebook, supòs que sense perdre les informacions que hi te emmagatzemades. El cas de la meva amiga no té res d'extraordinari, atès que, ja des dels primers temps dels blogs i xarxes socials, varen començar a sortir casos tant de gent que havia estat acomiadada com d'alumnes de centres exclusius que n'havien estat expulsats per mor d'indiscrecions a les corresponents webs.

El fet és que una de les paradoxes d'Internet rau precisament en el fet que, d'una banda, és criticada per la volatilitat del que hi pots trobar i, de l'altra, justament en la dificultat que hi pot haver per esborrar determinades coses, per exemple la pàgina del Facebook de la meva amiga. Dit altrament, sovint passa que no hi ha manera de tornar a trobar una cosa interessant que hi havies vist i, també sovint, no hi ha manera de fer desaparèixer aquella foto desafortunada o comentari inconvenient, que es repeteix i repeteix com l'all cru.

D'una banda, hi ha projectes que tenen per objectiu guardar la memòria digital, com ara el de la Wayback Machine i el del patrimoni digital de Catalunya, conegut amb les sigles de PADICAT i, de l'altra, projectes que tracten d'aconseguir la volatilitat temporal dels documents digitals, és a dir que s'autodestrueixin al cap d'un temps estipulat i mentre no s'especifiqui el contrari. Són les dues cares de la mateixa moneda i que ens haurien de servir per alertar -especialment els més joves- sobre les conseqüències que poden tenir en el seu futur indiscrecions irrellevants d'adolescència o joventut.

Òbviament, no dic res de tot això a la meva amiga: ja està prou amoïnada ella sola per haver d'escoltar sermons d'aquesta casta i es tracta de treure ferro a la situació. Sempre hi ha l'opció de desactivar el compte de Facebook, la qual cosa no deixa de tenir els seus problemes, atès que la informació queda allà, a disposició dels administradors del lloc social. És així que, inspirat en una frase del correu de la meva amiga, faig una cerca al Google amb "Facebook" i "suïcidi". Certament, no esperava tenir gaire èxit, però trob un lloc web creat per dos artistes italians que té per objectiu facilitar, a aquelles persones interessades, el suïcidi de la seva identitat digital en el Facebook, és a dir, l'esborrament per complet de tota la plana personal d'aquesta xarxa social.

Per a aquesta comesa, es varen inspirar en la iconografia samurai per posar nom al lloc web corresponent, Seppukoo, derivat del nom del suïcidi ritual dels samurais japonesos, seppuku, també conegut com a harakiri. Ben igual que aquest ritus retorna l'honor perdut al guerrer, el lloc web seppukoo.com tenia per objectiu "alliberar el cos digital de qualsevol constricció d'identitat, amb la finalitat d'ajudar a descobrir el que passa després de la vida digital i redescobrir la importància de ser algú, per comptes de pretendre ser un altre".

Tota una declaració de principis que anava acompanyada de la desaparició de la pàgina del Facebook del suïcida -autoritzada, òbviament, per aquest- i de la consegüent creació d'un lloc per servar la seva memòria, en el qual els amics i coneguts podien deixar testimonis. Ben aviat, milers d'usuaris del Facebook van fer ús d'aquesta provocativa iniciativa, fins al punt que els advocats del Facebook els van obligar a cessar en la seva iniciativa. La qual cosa, a més de demostrar el poc sentir de l'humor de la gent del Facebook, també posà en evidència fins a quin punt es varen arribar a sentir amenaçats per aquesta original -i sembla que necessària- broma.

En qualsevol cas, i per si encara no ho sabien, cal tenir molt d'esment amb el que posen al Facebook, en particular, i a Internet en general. Entre d'altres menuderies, des del mateix instant en el qual ho han penjat en deixen de ser propietaris, amb totes les conseqüències que se'n poden derivar. Ben igual que, per exemple, passarà amb aquest escrit després d'haver-lo lliurat a la redacció per ser publicat: deixaré de tenir-ne el control i qualsevol el podrà emprar en contra meu, possiblement en el moment més inoportú.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris