algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

La nit de Sant Joan

En Matasetzes havia quedat amb na Capellot per celebrar la nit de Sant Joan. Farien una foguera: en Matasetzes portaria pa, arengades i vi; i na Capellot, els torcaboques. Esperaven passar-ho d'allò més bé. Tanmateix, en Matasetzes va arribar a la cita amb cara de prunes agres.
-Oli m'hi ha caigut! -va exclamar en veure na Capellot-. Un cueta ha descobert a Hisenda una trentena de contribuents amb els estalvis a Suïssa.
D'una butxaca de l'americana guaitava la botella de vi. Va agafar-la i va beure a galet.
Va continuar:
-Te pos messions que demà de matí encara no m'hauré lligat els cordons de les sabates quan ja tindré els inspectors tocant a la porta.
Va obrir uns ulls com plats, na Capellot.
-Que tens un potosí a Suïssa, tu...? -va demanar-li.
-Què he de d'anar a tenir, jo, si a les butxaques m'han sortit teranyines...! -va exclamar en Matasetzes-. Però em tocarà pagar més que el marquès de la Romana.
-Idò et prepararé una bullidura de farigola i romaní -el va tranquil·litzar na Capellot-. Qui la beu avui, diu adéu a la malastrugança.
-Deixa córrer els brous de partera -va advertir-la en Matasetzes-, que amb dos glops de vi moro trauré més pit que en Titoi.
Va vaticinar:
-Encara que vaig just de menuts, si el negoci de les llosques tira endavant en dos anys em veuràs fent colla amb els Bilderberg.
Va sospirar, na Capellot. Va treure els torcaboques.
-Si has d'ésser de les Set Cases -li va dir-, t'has de torcar les miques amb la primera pàgina del diari.
Havien torrat les arengades. Començaren a sopar.
-Anit estic per fer soll -va anunciar en Matasetzes-. On vols dormir?
Va fer mamballetes, na Capellot.
-A l'Hotel Victòria -va exclamar-. I hem d'arribar-hi amb taxi...!
Ja feia plans:
-Vull un barral de mesclat a tocar del capsal del llit i el televisor encès fins a missa primera...!
Va fer un gest de contrarietat, en Matasetzes.
-Havia previst que fos així -va admetre-. Però la tradició diu que hem de passar la nit de Sant Joan estirats damunt l'herba i que ens remulli la rosada.
-Si vols frescor -va argumentar na Capellot-, podem exigir a consergeria un matalàs d'aigua.
-I vés a saber si és aigua de Sant Jordi i ens passam la vetllada matant moscards...! -va exclamar en Matasetzes.
Va donar-se per vençuda, na Capellot.
-Procura -va dir-li- triar un redol de farratge sense cards ni ortigues.

FORMENTOR
La nit de Sant Joan és màgica. Bàrbara Galmés era al despatx tot pensant com ho ha de fer per aixecar les Converses Literàries de Formentor. Amb el decés de Saramago, les Converses han quedat òrfenes d'una icona mala de substituir. Hi podria convidar Vargas Llosa, però és evident que amb l'excusa de parlar del "yo" parlarà dels altres, sobretot dels catalans, i acabarà titllant de retrògrades les consultes sobiranistes, cosa que pot incomodar els representants més conspicus de la Ceba que solen participar del lunch.
Així raonava Bàrbara Galmés, en el despatx, quan, de sobte, va entrar per la finestra l'Ànima de Cantiret i, després de saltar i ballar per les parets, va aterrar sobre el televisor, que es va posar en marxa tot sol.
En pantalla va aparèixer la Duquessa d'Alba i el follet, ja us ho podeu imaginar, cames me valguen!
Tanmateix, Bàrbara Galmés va veure el cel obert. La Duquessa d'Alba havia reunit a casa seva, en el Palacio de las Dueñas, la intel·lectualitat andalusa per recordar que Antonio Machado no sols hi havia nascut, en el palau, sinó que va passar-hi la infantesa. Qui, per tant, amb més carisma que la Duquessa d'Alba per a presidir les Converses Literàries de Formentor?
Dit i fet. Immediatament va telefonar-li. Va recitar a la carrereta:
-La excelentísima señora doña María del Rosario Cayetana Alfonsa Victoria Eugenia Francisca Fitz-James Stuart y de Silva...?
Va empal·lidir, el President.
-I haurem d'enviar mitja dotzena de cotxes a l'aeroport per dur-la aquí...! -va exclamar.
-Potser amb el trenet turístic de Can Pastilla n'hi hauria prou -va intervenir Joana Barceló, sempre disposada a cercar solucions.
Però la Duquessa no responia. De manera que la senyora Galmés va prendre aire i va repetir la pregunta.
-Soy Cayetana a secas, porque en el bautizo me rociaron tanto que me volví alérgica al agua y no reconozco más nombres -li va respondre la Duquessa-. ¿Y tú quién eres, ricura?
-Barita Galmés -va presentar-se la senyora Galmés-, directora de la Oficina de Análisis y Prospectiva.
-¿Será usted una avispilla de las que me envía el médico para sacarme sangre...? -va respondre la Duquessa-. Porque me niego a más análisis. ¿Has comprendido, ricura...? Mi sangre es tan azul como el pecho de un pavo real.
Aleshores, la senyora Galmés li va explicar que la convidava a les Converses Literàries de Formentor, que són un esdeveniment internacional i una festa.
-¿Y torea Francisco...? -va voler saber la Duquessa d'Alba en referència a Rivera Ordóñez, el seu gendre vitalici.
-No estaba previsto -va respondre, confusa, Bàrbara Galmés-. Más que nada porque aquí quien más quien menos tiene un gato o un perrito y lo quiere muchísimo.
No va respondre, la Duquessa. Estava a punt d'enfonsar-se, la senyora Galmés.
-El whisky será del mejor -va dir per dir.
-En este caso apúnteme -li va respondre la Duquessa-. Pero procure hallar un hueco para que toree Francisco.

A CURA
El President Antich va pujar amb bicicleta a Cura quan ja clarejava. El Beat Ramon jugava a trepitjar calius.
-Si la nit de Sant Joan botes set vegades la foguera agafat de la mà de la fembra que has triada, dita fembra et farà el dinar, l'escurada i et somriurà a tothora com l'homenet del Netol.
-Però set bots són molts de bots...! -va exclamar el President, tot pensant que hauria de deixar de fumar una temporada abans de pegar-los.
Sortia el sol.
-Mira lo sol com balla i arramba lo barral -va advertir, Llull, assenyalant l'horitzó-. Podem torrar la llonganissa perquè Belén Esteban ja no vindrà.
-Si gairebé no hi ha brases... -va advertir el President.
-I què vols...? -va justificar-se Llull-. No veus que si hagués deixat créixer el foc i en pegant lo llongo la fembra Belén perd peu hauria fet tants d'esclafits com lo sarment...?
Acostaren la xulla i la llonganissa a les brases.
Raonava, Llull:
-Jo dic: vendrà la fembra Belén i pegarem los set llongos. Però la fembra Belén no ve.
Continuava:
-En canvi dic: torrarem la xulla i la llonganissa, i vet aquí que l'estam torrant. Què vol dir això...?
El President va parpellejar, confús.
-Doncs que els empiristes tenen raó -va respondre Llull-. El coneixement neix de l'experiència.
El President anava a dir-li que, de dones, ningú no se n'entén. Però va adonar-se a temps que era un tòpic i, en comptes d'obrir boca, va escampar el caliu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris