algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

El retrat d'un gamberro (1969)

"El taló d'Aquil·les de Peppone nomia Michele, un al·lotot de mans grosses com pales i tan grenyut que feia pensar en aquests faigs que, a forçar de ser podats, queden reduïts a gruixudes soques enca punxades amb estúpides bolles de fulles. Viatjava en una rampoina de motocicleta amb bosses ornades de bolles i serrells estil cowboy, i lluïa un jaquetó negre en la qual esquena havia fet pintar una blanca calavera i la paraula 'verí'. O sia que Michele, àlies Verí i darrer dels fills de Peppone, era l'únic que duia crinera de tot el poble, però n'hi havia prou i encara podia resultar sobrer, perquè a més de tenir una força de búfal, la sabia emprar condemnadament bé.

Verí era el cap dels cabelluts escampats per la zona de la Bassa, i quan es movia amb la seva colla, tremolava la terra. Però hi havia grans novetats en el poble de Don Camillo: desaparegut el vell Piletti, la farmàcia fou ocupada per una jove doctora de la ciutat que s'havia traslladat al poble per refugiar-se a la vora del gran riu, en companyia del seu marit, també doctor. Per la seva part, Peppone havia transformat el seu obrador en un gran establiment on eren venuts a terminis automòbils, motocicletes i electrodomèstics de tota mena.

Els doblers per muntar el negoci li havien estat facilitats pels camarades de la secció, tots convençuts pel raonament de Peppone: si el poble treballador vol automòbil, rentadora, televisor, nevera, etc., li ho vendrem nosaltres. El benefici restarà en el poble treballador, perquè els guanys seran repartits entre els accionistes. Tanmateix, l'afer no va agradar al doctor Bognoni ni a la farmacèutica camarada Jole, ambdós recomanats per la federació provincial com a activistes de gran eficàcia i acollits entusiàsticament en la directiva de la secció. Per als Bognoni, aquella iniciativa només afavoria l'aburguesament dels treballadors i els llevava tota empenta revolucionària.

Així doncs, els Bognoni es veren finalment obligats a callar i emprengueren una sorda tasca de desgast contra Peppone, tot esperant el moment d'una ofensiva. I l'avinentesa es presentà quan a Verí i la seva colla, havent acudit al dancing de Castelletto, no se'ls va permetre l'entrada per indesitjables. No podent-ho tolerar, hi entraren per força, i només sortiren del local després d'haver pres els calçons a tots els homes que hi eren presents. Hi hagué un gran escàndol perquè, aquella mateixa nit, Verí pujà a un dels altíssims pals que permetien al cable d'alta tensió creuar el Po i hi fermà, amb una llarga corda, tots els calçons conquerits, com si fossin les banderetes d'un vaixell... Els Bognoni, en una assemblea pública, atacaren Verí durament, que definiren com un brut representant del gamberrisme burgès, deshonra del poble...".

Pertany aquest fragment, Don Camillo e i giovani d'oggi, a l'obra de la sèrie més celebrada sorgida de la riquíssima imaginació de Giovanni Guareschi, la de Don Camillo, el capellà, i el camarada Peppone, el batlle. Publicada en aquestes dates, aquesta novel·la pòstuma ens permet de contemplar una part d'aquella jovenesa dels anys 60, que vivien en comunes hippies i predicaven la cultura de la droga com una forma d'alliberament, sempre enfrontats al sistema, sempre trencant cànons, sempre malfiant-se de les ideologies de les passades generacions.

I com sempre en aquestes pàgines l'humor subtil, el desconcert a causa del que en diuen aggiornamiento postconciliar, que enfrontava els capellans vells amb els joves sense que mai la sang arribàs al riu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris