algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Rondalles, llegendes urbanes i altre fems d'Internet

Ahir, al correu electrònic vaig rebre un advertiment que no obrís cap missatge amb un determinat arxiu afegit: es cremaria tot el disc dur ("m'ho ha dit un informàtic"). Poc després, un altre em demanava que constestàs una enquesta d'El País sobre l'ús de les llengües que no són l'espanyol al Senat ("ara per ara guanya el no"). Feia un dies m'havien rebotat un PowerPoint on s'explicava què havia de fer si em pegava un infart: tossint de forma desaforada, arribaria a urgències i em salvaria. A més d'això, spams i altre fems internetià em prometen mètodes infal·libles per allargar-me la perdiu, viagres a bon preu, loteries amb premi. Tot forma part d'una bateria de rumors, falsedats i enganyabobos moderns.

Un hoax és una falsa alarma per crear confusió i, distribuïda per Internet, provoca una cadena de missatges. Un engany que utilitza la bona fe per espargir-se (alertes de virus fatals, advertències religioses, urgències de solidaritats diverses, mètodes per fer-se ric...). De les radiacions del mòbil, "com qui du un microones damunt", fins a les malifetes als aliments (llet caducada repasteuritzada i revenuda o l'avís que la dioxina, verinosa, s'allibera de les botelles de plàstic). Una llista d'additius alimentaris cancerígens de l'hospital de Villejuif -que ho ha negat- fou de les primeres a circular.

Com quan es deia que masturbar-se feia tornar cecs o com aquelles oracions que si no reenviaves t'aplegava una desgràcia. Existeixen webs encarregades d'inventariar i desmentir aquests rumors, com Hoaxbuster i Hoaxkiller. Aquestes cadenes enllacen directament amb els Foaftales, acrònim de Friend of a friend tales -històries de l'amic d'un amic: al cap i a la fi, sempre han succeït a altres. Són falsedats, però amb advertiments: alerta, no hi ha cura per a això! (Desodorants que provoquen càncer de pit, xinesos menjant fetus, robatoris d'òrgans humans per a trasplantaments, profecies de Nostradamus lligades als atemptats a les Torres Bessones; vius amb el Progesterex, una droga inexistent que usen els violadors per aconseguir els seus fins...).

L'altra concatenació és amb les anomenades llegendes urbanes, per oposició a les antigues llegendes d'arrel rural. El terme designa una història recent que mai ha succeït, explicada com si fos certa. Contes extravagants amb un arrebossat de credibilitat. No n'hi ha mai un testimoni directe; és, per tant, un foaftale: les cites d'autoritat no hi són resseguibles. Exemples: una vaca cau d'un avió militar i enfonsa una barca de pesca; un treballador llenega dins un enorme encofrat de formigó i hi queda enterrat; encenedors que exploten amb la força d'una bomba i seccionen cames; animals trobats dins aliments envasats o en menjars de restaurants, amb predilecció per les rates als xinesos i les cuques molles a les paelles; cavalls fent pets mentre la reina d'Anglaterra passa revista (és al YouTube).

Rolf W. Brednich a L'aranya i la iuca, L. Dégh o J. H. Brunvand fan referència a centenars. El títol és per la planta de la iuca que, duita d'un país llunyà, amaga taràntules verinoses -cavall de Troia modern, entren dins ca nostra; o la d'una dona a qui tallen un dit a un semàfor mentre esperava, per robar-li l'anell; o bonys que, quan els rebenten, en surten cucs enormes... No són més que versions de la rondallística de sempre que arriben, no per la literatura oral, sinó a través de l'ordinador, provocant inquietud, talment com succeïa als contes dels Grimm.

Existeix una International Society for Contemporany Legend Research. Aquí, B. Moya (Llegendes urbanes i relats suburbials) o A. Nogué, que ha recopilat les del llac de Banyoles, on hi ha un monstre, tan fals com el del llac Ness. Conta Nogué que algú es va tirar a l'estany de Banyoles, a la part més fonda, i va desaparèixer; anys després, el retrobaren venent cacauets al Born de Palma! Meravellós. Em recorda la mort del ciclista sineuer Alomar, segons la llegenda urbana atropellat per un parent d'en Franco.

En Cabrit i en Bassa torrats? O Anníbal i Cristòfol Colom nascuts aquí? El salt de la Bella Dona és la llegenda "urbana" més hermosa que tenim (un home sempenteja la dona per un penya-segat i, quan arriba a Lluc, ella resa davant la marededeueta). Raptes de nins per fer-ne sabó fluix (alerta amb els desconeguts!) es mesclen avui amb els cactus que, diuen, absorbeixen les radiacions nocives dels ordinadors. Hi ha un Libro negro de las leyendas urbanas, bulos y rumores (si s'orina dins una piscina, es tenyeix de groc; o l'explosió d'una pròtesi mamària a Ana Obregón), un programa de TV3 o Miquel Ferrà (Llegendes urbanes de la postguerra a Mallorca) enllacen amb les 132 que G.

Valero conta de Palma, de la mata escrita de Ramon Llull al cap del moro del Born; C. Valriu i T. Vibot també en saben. Més de per aquí: l'aigua subterrània de Mallorca prové d'un riu dels Pirineus; els xuetes no fan sabonera quan es renten; la Tramuntana forta empeny al suïcidi els menorquins...

Del licantropisme dels homes bèstia a la criptozoologia -monstres inexistents-, tot és més vell que el pastar: dones d'aigua -amb na "Mariaenganxa" de pous i cisternes estirant els infants que s'hi aboquen-, calamars gegants, el retorn dels dinosaures, es relacionen amb ciclops extraterrestres o amb un homenot desenterrat, de més de 20 metres, del qual hi ha centenars de fotografies... a Internet. Walt Disney, ultracongelat, en espera que l'home resolgui el petit problema de la immortalitat. Catalina de Rússia morta en ser penetrada per l'enorme fal·lus d'un cavall. La suposada mort d'en Paul McCartney. Un videojoc, el Polybius, d'efectes devastadors.

Pel·lícules "snuff" amb assassinats reals. Ovnis o relíquies estranyes -n'hi ha que pregonen que Jesucrist era homosexual-, plomes de l'àngel de l'Anunciació, l'arca de l'Aliança spielbergueriana, trinxes de les capes dels Reis d'Orient. Bill Gates, de Microsoft, recompensa enormement algú que l'ajuda a canviar una roda (a les rondalles ja passava: quan s'ajudava una jaieta que era, en realitat, un fada o quan es compartia un tros de pa amb un pobre que resultava ser el Rei). El Rumeur d'Orleans: als provadors de roba es segresten dones per fer tracta de blanques. De les més famoses: un submarinista xuclat per un hidroavió apagafocs que després apareix mort.

Més? Hi ha un engolidor gegantí: el triangle de les Bermudes; Hitler, Kennedy, Bruce Lee encara són vius, com Jim Morrison de The Doors. On enterren els xinesos els seus morts? Fumar pell de plàtan torrada col·loca més que la marihuana. Les clavegueres plenes de cocodrils, la gent els hi ha anat amollant quan s'han fet grans. Els americans no han arribat mai a la Lluna. Falsos autoestopistes amb una bossa plena de ganivets o destrals. Drogues a les calcomanies que els infants s'aferren a la pell. La contaminació de la SIDA, per venjar-se els infectats.

Són producte del nostre temps però amb patrons tradicionals, reforçats per la inseguretat actual que provoquen el temor de les tecnologies, de les noves malalties, dels efectes desconeguts dels transgènics o de les radiacions, les drogues, els costums diferents. També hi apareixen l'odi, la venjança i, poc, el toc sobrenatural. Quan es trobin amb aquest material a l'ordinador, malgrat els tallafocs informàtics, pensin en La flor romanial. I esborrin els missatges emprenyadors.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 10 anys
Gràcies. Són molts d'aquests c/e que he rebut i estava sempre amb el dubte de la seva veracitat.Clarificador aquest article. Gràcies.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris