algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
16°

La telefonada

Òssip Mandelstam va escriure un famós poema contra Stalin el novembre de 1933. El poema va córrer pertot en còpies clandestines fins a arribar als ulls ubics i les orelles badades i omnipresents del dictador d'origen georgià i no ossetià com diu el poema. Stalin menyspreava els escriptors, els artistes i els intel·lectuals -en la tradició leninista, tot i que durant la vida de Lenin hi ha pocs casos de represàlies contra intel·lectuals-, als quals ni tan sols el servilisme o l'ortodòxia posaven a recer de la seva política de segar caps. La mateixa que varen patir els polítics del PCUS, els militars, els khulaks i milions de ciutadans soviètics. La seva política semblava imprevisible per a un observador no sotmès a l'estupor que provocava aquell escenari dantesc. No importava si els represaliats estaven a la seva esquerra o a la seva dreta, ni tan sols si li havien estat fidels fins al servilisme més abjecte. Gairebé tots queien més tard o més prest sota la destral dels gulags o del tro a la nuca.

"No sentim el país que tenim sota els peus,/ quan parlem no ens allarga deu passes la veu./I qui enceta una mitja conversa/topa amb l'ombra de l'home del Kremlin./

Té unes mans amb els dits curts i grossos com cucs,/escup mots com patacs encertats i feixucs,/riu amb ulls oliós d'escarabat,/brilla amb botes de cuir enllustrat.

"I s'envolta de quídams de coll llargarut,/el serveixen mig homes llanuts i cabuts./

Qui somica, qui xiula o miola,/ell és l'únic que esbronca i que colla./Llança, l'un rere l'altre, decrets com martells,/com un ull, contra un cap, contra un pit o un clatell./

Cada encert és delícia burleta/I s'eixampla el gran ull de l'osseta." (versió d'Helena Vidal)

Quan Stalin ho va trobar oportú, va cridar Pasternak per telèfon a Moscou. Pasternak, un pic que va es va refer de la incredulitat, va actuar d'una manera tan feble i nècia que tota la vida se'n va penedir. Segons Isaiah Berlin, en la que crec que és la millor de les versions de l'episodi, Stalin li va demanar si havia assistit a una lectura clandestina del poema de Mandelstam. Pasternak no va contestar i va aprofitar per dir a Stalin que volia conèixer-lo personalment per parlar d'altres assumptes. Stalin li va demanar si considerava que Mandelstam era un mestre. Pasternak va contestar que tots dos eren molt diferents, que segurament la poesia de Mandelstam era bona, però que "no sentia gran afinitat amb ella", i va continuar perdent-se en visions metafísiques de la poesia universal i l'ànima russa, fins que Stalin va tornar a repetir la pregunta inicial ("fredament", segons Berlin), i Pasternak va insistir en la transcendència universal que Stalin i ell es trobassin. Stalin el va interrompre: "Si jo fos amic de Mandelstam, hauria sabut defensar-lo millor", i va penjar el telèfon.

Immediatament, Mandelstam va ser enviat a Voronej durant tres anys. Allà va escriure els Quaderns de Voronej, el millor poemari rus i universal del segle XX (que ja és ben hora que sigui traduït sencer al català), i després enviat a Sibèria, on va morir atroçment.

Quan em demanen què és poesia, normalment em limit a llegir qualque poema de Mandelstam, i afegesc, i la majoria de vosaltres, poetastres, cridaners, endogàmics, emmidonats, escaladors, impostors, farieu molt bé en callar mil anys, fins i tot si us criden els benèfics i transvestits i ubics Stalins de la situació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris