cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Tot es pot arribar a entendre

Quasi tot el que passa en aquest món es pot arribar a entendre -entendre no és justificar. Deim sovint que no entenem, per exemple, com es va poder arribar a estendre tant la corrupció coincidint amb el govern de Jaume Matas, però no acaba de ser veritat: ho entenem. Ens irrita, ens revolta, ens exaspera: però, per poca voluntat que hi destini el nostre enteniment, ho entendrem. I quan alguna cosa ho impedeix, és perquè ens manca una o altra peça de la informació sobre la situació o el cas. També ens pot passar que l'explicació de les coses ens repugni tant que no la deixem participar en la idea que ens en feim. En aquest cas, ens costa reconèixer que un nombre significatiu dels nostres conciutadans són proclius a corrompre i a corrompre's. Ens comparam amb ells, i no hi ha cap senyal extern que ens en diferenciï clarament. Rebérem més o menys la mateixa educació, en el clos d'una moral catòlica que taxativament condemna el furt, però que no ha impedit que hi creixés al llarg de la història, com una part més de tot un programa exhaustiu de formes de corrupció. Ens costa reconèixer allò més elemental de tot: cadascú de nosaltres és una part d'una societat corrupta, perquè els corruptes no cauen del cel -ni els ineptes, ni els bàmbols (ni els bons investigadors o les persones decents).

Incansablement assenyalam la demolidora mediocritat que impera en la generalitat de la classe política, on la mateixa corrupció, però també la ignorància, la incultura, la manca de preparació, la incapacitat de formar-se un criteri sobre les coses, l'ordenació dels valors segons el moment i les consignes..., presenten un panorama no gens encoratjador. Ens negam a entendre moltes decisions, les raons d'iniciatives sense cap ni peus, les grans despeses tan sovint injustificables. No obstant això, aquestes són obres de persones que les poden dur a terme perquè la ciutadania, per mitjà del sistema democràtic, els ha atorgat poder per a fer-les. Cadascú de nosaltres som una petita part d'aquesta ciutadania.

No es tracta de flagel·lar-nos rutinàriament per ser com som i per donar lloc a tot allò que ens perjudica i minva el nostre futur. És cert que la fotografia dels principals polítics governants i a l'oposició ens proporcionen la primera definició d'una societat. Parlen de nosaltres persones com Francesc Antich i José María Rodríguez, Jaume Matas i Eduard Riudavets, Francina Armengol, Pere Sampol, je ne sais pas... És ben vera que hi ha de tot -amb una propensió certa a la baixa. I, si miram el nostre entorn, descobrirem que els ciutadans estam justament representats, que no som millors que aquells que ens representen. Aquesta constatació pot tenir efectes secundaris indesitjables. Però ens ajudarà a entendre allò que no volíem entendre.

De tota manera, de l'axioma pervers segons el qual cada poble té el govern que es mereix, ens en podem defensar pensant que és així pel que fa al poble, però no pel que afecta cada persona en la seva preciosa individualitat, etc, etc.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Fa molts d'anys que estic convençut que som un poble corrupte amb la qual cosa no vull dir que tots els ciutadans ho siguin, però sí una majoria que amb els seus vots i el seu comportamentel i els seus comentaris fan possible que la corrupció hagi assolit a la nostra Comunitat un nivell difícil de superar. Quan els vots dels qui no accepten aqueixa situació superin els d'aquells que la favoreixen, el problema de gran corrupció s'haurà acabat, i aleshores possiblement tendrem el bon govern al que infructuosament des de fa tants d'anys tantes bones persones aspiren.
Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris