algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
16°

Un home que no s'havia de morir mai

Abans de sentir-nos adolorits per una mort, de vegades ens sentim desorientats, atònits. Com si el món, sense previ avís, hagués començat a girar a l'inrevés, com si el sol, després de l'eixida, es tornàs a amagar per on havia sortit. És més o menys així com servidor traduiria el meu estupor per la mort de Joan Miquel Ferrà, un amic meu molt estimat, un artista de la fotografia amb una vena poètica inexhaurible.

Joan Miquel, a més, s'havia instal·lat feia una partida d'anys a Ariany. Anava i venia del poble a fos on fos que la feina el reclamava. Estava perfectament inserit en la vida local i no crec que hi hagués cap altra persona amb una vocació tan marcada de participació en tota quanta iniciativa pogués contribuir a fer el poble més culte, més divertit, més atractiu. Era un activista de la civilitat. Volia contribuir a fer un poble del qual ningú no se'n volgués anar, sobretot els seus fills. Contagiava la seva vitalitat, el seu interès per millorar les coses, la seva alegria. Sobretot, la seva alegria.

És així, doncs, que havia esdevingut una d'aquestes clares persones de les quals tenim assumit que no es moriran mai. Són, de fet, persones que no s'han de morir, que no es poden morir, perquè tenen una presència molt viva en tots els replecs de la vida comunal. El futur del poble ja feia anys que no se l'imaginava ningú sense en Joan Miquel: per això no s'havia de morir.

Per això, quan se l'ha enduit la mort, ens ha submergit en el desconcert en què caiem quan la mort altera greument l'ordre natural de les coses.

Després ve el dolor, acompanyant la imatge que comença a prendre cos i a reclamar un lloc en la memòria. Més enllà del record que deixi en cada persona que va tractar -no conec ningú que no l'estimàs-, hi ha la realitat d'un artista que desapareix i d'un art que no hem de permetre que desaparegui. Si la presència de l'obra d'un artista mort es basa en factors de fragilitat extrema, quan aquest artista és fotògraf s'encenen totes les alarmes. Els museus han obert les portes a poquíssims fotògrafs contemporanis del país.

Joan Miquel Ferrà encara presentaria dificultats afegides: la seva gran discreció personal, la seva humilitat, els seus dubtes. Però les exposicions que va fer donaren a conèixer una mirada de rara sensibilitat, una poètica de la vida quotidiana amarada d'emoció: i una capacitat molt particular de transmetre les fites del seu món. Aquestes qualitats fan especialment valuosa una obra que mereix ser coneguda i preservada, a l'abast de tothom. També dels estudiosos, perquè d'un país culte han de sorgir a la força estudiosos interessats en aquesta obra.

D'altra banda, i com a arianyer que ha estat, moltes persones sabem fins a quin punt el poble li agraeix tot el que ha fet per la comunitat. Mereix, sens dubte, que aquesta gratitud perduri en el temps.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Francesca Pujol, fa mes de 10 anys
No s'ha mort. Les persones com ell viuen sempre, com a mínim fins que encara hi ha algú en la terra que el recordi i l'estimi, i estic ben segura, que en el seu cas, passaran moltes dècades perquè això deixi de passar. Qui estimi la seva obra també l'estimarà a ell, per això hem de contribuir a donar-li el seu lloc, aquell lloc que aqueixa discreció, humilitat i dubtes -ben bé sé de què parlam- no deixaren que ocupàs. Esper que des d'on calgui es facin les passes necessàries perquè la fotografia de Joan Miquel Ferrà sigui més coneguda i ens el retorni així i així també torni el goig d'haver-lo estimat.
Valoració:8menosmas
Per Catalina rigo I Martí Dalamu, fa mes de 10 anys
Diosssssssssss quina una q mos has fet, aquest estiu no serà el mateix sense tu, don gràcies q he tengut el gran privilegi de coneixer-te i de gaudir de la teva amistat, en martí i jo t'enyorarem molt, ja t veig liant es xigarret i es tassó de xoriguer a devora, ets únic joan miquel, no t'oblidarem mai i m'atur perquè segur q m diries: au, és tard i vol ploure, una besada ben grossa siguis on siguis
Valoració:7menosmas
Per Jaume, fa mes de 10 anys
No vaig tenir el gust de coneixerte però sé d'algú que t'estimava.
Descansa en pau.
Valoració:9menosmas
Per Una amiga que t'enyora, fa mes de 10 anys
Ariany no serà el mateix sense tu,Joan Miquel.
Valoració:13menosmas
Per Damià Ramis, fa mes de 10 anys
Articles com aquest fan que en Joan Miquel quedi enganxat a la vida una bona estona més.
Valoració:29menosmas
Per una amiga de s'animal, fa mes de 10 anys
anyorarem moltes coses teves
Valoració:14menosmas
Per SETE, fa mes de 10 anys
TE RECORDERE SEMPRE SEMPRE ADEU SETE
Valoració:14menosmas
Per Pou jurà, fa mes de 10 anys
Un gran artista, una gran persona.. te recordarem sempre, Joan Miquel
Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris