algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Bloody Sunday i Emili Darder

Som un patriota i no voldria creure que el meu país hagi fet res malament, ni qüestionar el comportament dels nostres soldats o del nostre exèrcit, que tenc pel millor del món. (...) Però les conclusions de l'informe són del tot clares. No hi ha cap dubte, cap equívoc, ni cap ambigüitat. Allò que va passar aquell Bloody Sunday és injustificat i injustificable, va ser un error".

"No defensarem l'exèrcit britànic defensant allò que és indefensable. No honorarem els qui han servit dignament per mantenir la pau i l'imperi de la llei a Irlanda del Nord amagant la veritat".

"Sé que algunes persones es demanen si gairebé quaranta anys després d'uns fets, un primer ministre ha d'emetre una disculpa... El govern és el responsable últim de la conducta de les forces armades. I per això, en nom del govern, i de fet, en nom del nostre país, ho lament profundament".

Fa poques setmanes que David Cameron va prendre possessió del càrrec de primer ministre de la Gran Bretanya i ja ha pronunciat un discurs excel·lent, històric i que l'honora a ell i la institució que presideix.

Us recoman que vegeu el vídeo del resum del discurs que hi ha a la web de la BBC.

El passat 15 de juny, davant la cambra dels Comuns, Cameron demanà perdó als ciutadans del nord d'Irlanda pels catorze manifestants republicans morts per l'exèrcit britànic durant l'anomenat Bloody Sunday.

Els fets del Domhnach na Fola, el Diumenge de Sang, al Bogside de Derry, es varen produir dia 30 de gener de 1972, quan era primer ministre el conservador Edward Heath. Aquell dia, durant una manifestació pacífica a favor dels drets civils, una brigada de paracaigudistes de l'exèrcit britànic assassinà catorze persones (John Duddy, Patrick Joseph Doherty, Bernard McGuigan, Hugh Pious Gilmour, Kevin McElhinney, Michael Gerald Kelly, John Pius Young, William Noel Nash, Michael M. McDaid, James Joseph Wray, Gerald Donaghy, Gerald McKinney, William Anthony McKinney i John Johnston) de manera injustificable. Ara, després d'una llarga investigació, l'estat britànic ha reconegut els fets i el seu màxim gestor polític ha demanat excuses, ha transmès el seu condol als parents de les víctimes i s'ha culminat el procés de reparació jurídica.

Excuses, condol i reparació jurídica que, com ens recordava en un brillant article a Vilaweb en Vicent Partal, "ací no han rebut mai ni el president Companys, ni Salvador Puig Antich ni els morts de Vitòria, per a posar-ne tres casos paradigmàtics".

Espanya és un estat amb poca tradició democràtica, on existeix la creença que és més patriòtic i més positiu amagar la veritat davall l'estora de la ignomínia que assumir els fets tal com són. Els dirigents espanyols, des del rei fins a Ramon Socias, passant per González, Aznar o Zapatero, s'estimen més encobrir les malifetes dels seus subordinats i, per tant, esdevenir-ne còmplices, que entendre que les víctimes d'aquests són ciutadans que mereixen un tracte just.

Davall les estores de l'estat espanyol, vermelles com la sang que han fet vessar i grogues com l'or que han robat, hi ha els milions de morts d'Amèrica, les desenes de cultures exterminades, els morts de les guerres, inclosa la del 1936-39, els torturats i assassinats durant la dictadura franquista, els morts pel terrorisme d'estat mai acabat d'investigar i un llarg etcètera de fets terrorífics pels quals mai cap representant de l'estat espanyol ha demanat perdó.

A Mallorca tenim el cas de n'Emili Darder (i de n'Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni M. Ques i d'altres), assassinat pel règim feixista i que, encara avui, l'estat espanyol no ha tengut el mínim de vergonya i decència per demanar perdó pel seu assassinat infame, per restaurar jurídicament la seva figura i per reparar econòmicament la seva família.

Per ventura aquí està la diferència entre els que són demòcrates i els que només s'ho diuen.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
No està molt clar, María Rosa, que siguis a ca teua. Quan es i ses independentistes deim que no mos sentim espanyols volem dir que aquesta terra, que sí la sentim com a pròpia, no la sentim, en canvi, com a part d'Espanya, és a dir, que allò que feim és negar s'espanyolitat d'aquesta terra, no que siguem nacionals, és a dir, de casa. I cal recordar que en Francesc Ferrer i Gironés era molt clar en això i no deia que "es catalans no som espanyols" sinó que "es espanyols no són catalans", és a dir, que sou valtros es qui estau de més, es invasors, sou valtros, en definitiva, es qui "no sou"
Valoració:1menosmas
Per aramateix, fa mes de 10 anys
EL TEU MILLOR ARTICLE DE L'ANY, TOMEU. La majoria de col·laboradors no tenen mai "el millor article de l'any", perquè tots són dolents.
Només hi manca una cosa: no només enterren les víctimes, també amaguen i protegeixen els assassins!
Valoració:1menosmas
Per Perdonau... pero algu ho havia de dir, fa mes de 10 anys
Maria Rosa, BARCO DE REQUILLA !
Ves a colonitzar a una altra banda. Gent com tu fa creixer la fobia als espanyols.
Valoració:5menosmas
Per maria rosa, fa mes de 10 anys
Estamos en ep.paña, coño!
Valoració:-1menosmas
Per maría rosa, fa mes de 10 anys
Mi querido Guillem Bassa, nunca respondo a los comentarios, pero esta vez he de precisar que yo estoy en "mi casa", que es España. Quien debe cambiar de "domicilio" porque está incómodo eres tú y la gente como tú. Vosotros estáis de sobra, sois molestos y conseguís enturbiar la convivencia pacífica. Y por cierto, yo no insulto, querido. Si te sientes insultado es porque debes sentirte mal contigo mismo y con los tuyos. Frustado, vamos, y lo entiendo conociendo vuestras aspiraciones secesionistas. Y no me extraña, leyendo y creyendo artículos como los de este prohombre de nombre Tomeu.
Valoració:-12menosmas
Per Terròs de còs, fa mes de 10 anys
Terror de cor, si de cas, abans de criticar els presumptes corruptes d'UM, primer esperam a que hi hagi condemnes en ferm o almanco que hi hagi proves irrefutables, no?
Valoració:-3menosmas
Per Jordi Caldentey, fa mes de 10 anys
Tomeu,
Espanya és com Turquia, que amaga el genocidi del poble armeni que l'estat terrorista turc va cometre la primeria del segle XX. Encara avui no ho reconeixen i, fins i tot, és un tabú ni tan sols parlar-ne. Espanya fa igual amb l'Holocaust d'Amèrica Central i del Sud i amb la dictadura nazifeixista d'en Franco. Encara avui és un tabú parlar-ne. Les nacions cregudes i estufades són així.
Valoració:16menosmas
Per Terror de cor, fa mes de 10 anys
Me pareix molt bé tot el que contes, però els patriòtes d'aquesta terra el que han de fer és criticar els que en nom de la pàtria ens han robat tant de temps, com els teus amics d'UM, però clar n'hi ha que si qui els roba és dels seus no li sap tant de greu.
Valoració:-6menosmas
Per Guillem Bassa, fa mes de 10 anys
Maria Rosa. Amb tot el respecte, l'única anormal d'aquest foro ets tu. i t'ho dic amb tot el respecte que me permet les teves paraules. Com deia aquell, si no t'agrada el que veus....te'n vas a cateva. I en plata, per que tothom ens entengui. d'insultar, també en sabem i a aquest joc hi podem jugar tots, per que aquest foro no te límits ni censura. (no censurareu ara aquest missatge),
Salut
G.B
Valoració:8menosmas
Per maría rosa, fa mes de 10 anys
Entiende, Tomeu (y no hay nombre que mejor pudiera definirte) que el resentimiento que expresas es la imposibilidad principal para que tú y los tuyos podáis alcanzar vuestros sueños independentistas. Esto es lo malo de los catalanistas, que queréis conseguir lo imposible a través de la negatividad. Y en tu caso, además, Tomeu, a partir de recuerdos sepultados en la historia y de los cuales nada bueno puede salir. Es una pena que exista gente así, por eso lo mejor es veros como freakes de un circo de anormales, como los de Coney Island. Besos.
Valoració:-20menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris