cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Joan Miquel Ferrà, passions trencades

En Joan Miquel Ferrà era un amic que esdevengué parent sense que jo hi tengués res a veure. No només feia de fotògraf, era fotògraf fins i tot quan anava sense càmera. No tenia la necessitat malaltissa de guardar-ho tot, de disparar l'obturador a tort i a dret, però sí de fotografiar-ho amb la seva mirada. Probablement, per això anà mesurant amb el temps l'ús de la càmera i no s'apuntà a la dèria acumulativa de moda. Les comptades exposicions que ens oferia reflectien una sensibilitat pel detall que no necessitava de formats gegantins per descobrir-la. Potser la música fou la més forta i quasi amagada passió.

En el mirall de la guitarra seguia amb la cabellera intacta de vell rocker. Però la passió que més exercia era la de ser part d'aquesta terra amb certa melangia pel paradís perdut. A la barca de pesca reposada, al cafè del poble amb els amics o en un restaurant de plat sense minva moderna exercí d'home d'un temps i d'un país que, al contrari del que cantava Raimon, ja no és el nostre. La seva sobtada desaparició encara ens el fa menys nostre i, sobretot, més insuportable.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antonia rigo gomila, fa mes de 10 anys
AI, JOAN MIQUEL! TANT QUE ENS FEIES RIURE AMB EL TEU TO IRÒNIC, EL TEU HUMOR RECERCAT, AMB LES TEVES IDEES BOGES,AMB LA TEVA HABILITAT D'UNIR GENT DE DIFERENTS ÀMBITS I EDATS, I FER QUE TOTS A DEVORA TU FÓSSIM COM A CASA...
AI, JOAN MIQUEL ! TANT COM FRISSÀVEM QUE VENGUÉS L'ESTIU, LA PISCINA, ELS CONCERTS ALS CUGULS, LES FESTES A LA PLAÇA, LES TEVES FOTOS....
AI, JOAN MIQUEL! M'HAS FET DISFRUTAR DEL PLAER DE LA TEVA COMPANYIA I ARA JA NO PUC GAUDIR D'ELLA.
DES D'ARIANY, ET VULL FER SABER QUE NO T'OBLIDAM I QUE SEMPRE RECORDAREM EL SO DE LA TEVA RIALLA,
UNA AFERRADA I BESADA BEN FORTA!
Valoració:9menosmas
Per Francesca Pujol, fa mes de 10 anys
Vas ser el meu professor de fotografia, allà per l'any 97. Vaig aprendre de tu no només la tècnica, sinó la capacitat de mirar amorosament per fer una bona feina. I vaig tenir la immensa sort de poder comptar, més tard, amb la teva amistat, amb la teva alegria. No ens veiem massa aquests darrers anys, però eres d'aquestes persones que no s'obliden, que quan te les trobes sembla que fa cinc minuts que les has deixades de veure, que t'encomanen alegria, que les estimes sempre. Encara no em crec que hagis partit. Descansa en pau, amic.
Valoració:6menosmas
Per Amic de tot dos, fa mes de 10 anys
Fa uns dies a Barcelona també va morir el seu company de l¨Escola de Arts i Oficis i de despatx de l´arquitecte Sagristà, en Lluis Roca Ramos, igualment als 58 anys d´edat. Estic parlant de mitjans dels anys setanta. Els anys pasen i els amics s´en van. Maleïda primavera de 2010!! Adeu amics, descansau en pau.
Valoració:6menosmas
Per esther olondriz, fa mes de 10 anys
Vaig tenir la sort de fer les meves 2 primeres exposicions als anys 70 compartides amb en Joan Miguel. Temps de dubtes i complicitats amb el millor company de viatge que tendré mai. Ja no podrem fer, com voliem, una exposició després de 30 anys de la primera. Ja no hi ets i el meu dolor és infinit per la teva perdua.
Valoració:5menosmas
Per Damià Ramis, fa mes de 10 anys
Sobtadament, amb un cafè davant, ha aparegut la teva fotografia a l'obituari de Última Hora. He rebut el cop allà on més dol, a l'ànima. La meva tristor, és el meu petit homenatge a un gran amic. Mai oblidaré el teu irònic optimisme i l'estimació a Mallorca que reproduïes a cadascuna de les teves imatges. Amb el meu record i amb tota la amistat de sempre, allà on siguis.

Damià
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris