algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
18°

Quin és el Sant Joan de sempre a Ciutadella?

Comença a bullir la festa. Ha arribat Sant Joan. Fa uns pocs dies, l'escriptor Pau Faner, al diari Ultima Hora de Menorca, en certa manera plantejava el problema entre la modernitat i la tradició de la festa. Per una banda, l'aspecte organitzatiu i protocol·lari, d'acord amb els esquemes de la societat medieval, fonamentada en estaments. De l'altra, un dels aspectes de la modernitat, vinculat al negoci, al turisme o a la massificació. Vindria a ser com una doble vessant de la celebració.

Aquest mateix debat es produí el proppassat diumenge -Diumenge del be-, entre gent del poble davant meu. Fou just passades les nou del matí, moments després del primer toc de flabiol. Uns, defensors acèrrims de la tradició, partidaris que tot es fes exactamente com sempre. D'altres, que es queixaven de no haver escoltat prou bé l'acte. El debat acabà en una discussió sobre allò que vol dir "com sempre" i des de quan és "sempre". A partir de quin moment?, demanà un. Si el moment inicial era l'etapa del franquisme, quan un benvolgut ciutadellenc elaborà uns protocols.

O fins a quin punt -moment de la història- s'havia de retrocedir? És clar que, per això -per continuar aquesta línia d'argumentació-, afegiren uns altres, a més a més, i en primer lloc, s'hauria de conèixer ben bé la història de la festa. Les persones que coneixen bé els ciutadellencs saben perfectament que parlar de Sant Joan és com parlar com d'una espècie de tòtem. Venerat per la majoria -argumentaven uns intervinents en el debat-, s'hi troben alguns ciutadans que pretenen fer el paper, i ser-ne, dels "grans defensors". Ara bé, arran d'aquest debat, que ningú mai no es pensi que la modernitat no ha arribat al poble, perquè no és cert.

De sempre, ha sigut un poble de prou emprenedors i amb empenta. Però quan es parla de la festa, és com si toqués la fibra més íntima. D'aquí que les persones de fora, o emigrades, com jo -perquè en el seu moment no vaig trobar l'ocupació que necessitava a l'illa, d'acord amb la meva professió-, veiem aquest debat amb més distància. Per una banda, hem comprovat com la festa evoluciona: basta comparar-la com era fa cinquanta anys -no en parlem, de fa cent. I, per l'altra, la bondat de mantenir la pàtina de la festa, la seva singularitat -una part deguda, precisament, a aquest encarcarament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris