algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

La magnitud dels somnis

En el registre minuciós del domicili de l'espia traïdor, a l'espia bo el sorprèn que tot quant apareix als seus ulls manifesti un món de somnis tan petits. L'espia traïdor era humil fins i tot en els seus somnis, es diu el bo -i humil vol dir, en el context de la novel·la de John Le Carré, mediocre, poca cosa. El lector m'haurà de perdonar per la dispersió irreparable dels records, de les lectures, que m'impedeix ara mateix indicar a quina novel·la faig al·lusió. (Bé, llegir tot Le Carré no seria un mal consell).

En qualsevol cas, record que em va estremir la descripció d'aquell món, que revelava la incapacitat de concebre grans coses, fins i tot en escenaris de somni. Quan ets molt jove, una revelació tan aclaparadora pot deixar una empremta inesborrable en la memòria -per més que, ja ho veus, el context de la revelació s'hagi dissolt en el temps.

Molts d'anys després, la meva memòria recuperaria l'aire i la música d'aquella escena, per contrast amb la personalitat de Pere Serra. Pere Serra o la desmesura hauria pogut ser el títol d'un article escrit en aquell moment -i que crec que no vaig escriure. Però més endavant vaig substituir el concepte de desmesura per la capacitat de concebre grans projectes, una capacitat d'imaginar -el negoci, el país- sortejant les severes imposicions d'una realitat petita -més ben dit, empetitida pels hàbits d'una supervivència grisa i temorenca.

Tenim costum, els mallorquins -bé, no els conec tots-, de posar en primer terme les limitacions a què es veuria sotmesa qualsevol iniciativa. Aquesta maniobra acaba determinant els resultats, fruint de les inicials restriccions de les perspectives. La, diríem, tònica general es trenca adesiara amb l'aparició de personatges aïllats, alguns d'ells simplement eixelebrats, que mostren un menyspreu olímpic per la realitat; i d'altres amb la rara característica de poder-se enfilar tant com vulguin sense deixar de tenir els peus a terra.

En aquest segon apartat crec que s'ha de situar Pere Serra. Aquest tipus de persones, explicava Baltasar Porcel -la llei de la selva-, conciten el panorama perquè n'alteren els ritmes -fins i tot, de vegades, la immobilitat. Però aquest aspecte de la qüestió no em sembla un material tan valuós, potser perquè és el que aixeca més pols i, per tant, resta visibilitat al panorama. El que tenen de valuós algunes d'aquestes persones és la capacitat d'entusiasme i una estranya habilitat per fer avançar en el mateix sentit els seus interessos i la seva idea de país. En el cas de Pere Serra, els grans projectes que ha impulsat des de les seves empreses -no els repetirem una vegada més- també estan al servei d'una societat que presentava uns dèficits culturals esborronadors. Són projectes que han contribuït de forma decisiva a fer créixer el país pels únics territoris on el creixement pot ser consistent, els territoris del coneixement, de la cultra.

De vegades, els grans somnis no desembarquen en els ports de la realitat, però, si aconsegueixen instal·lar-se en l'imaginari popular, sovint compleixen una funció d'acompanyament i estímul que ajuden les societats a avançar. Una part dels somnis de Pere Serra han arribat a bon port, no sempre després d'una travessia encalmada. D'altres encara naveguen per aquesta mar plena d'esculls.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris