nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

L'harmonització autonòmica

Després del "cafè per a tothom" que va ser l'inici del procés autonòmic, els successius governs centrals han intentat prendre mesures per "racionalitzar" o "harmonitzar" el mapa autonòmic espanyol. El primer intent va ser el 1982 quan, encara sota els efectes involutius per mor del cop d'estat de febrer de 1981, les Corts aproven la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic.

La llei fou recorreguda davant del Tribunal Constitucional pels nacionalistes i la sentència (agost de 1983) invalidà 14 dels 38 articles. El procés de transferències posterior es va fer més per negociació política bilateral que per l'existència d'un marc pròpiament dit, perjudicant fort ferm les comunitats autònomes (CA) de règim comú, Balears entre les quals, cosa que va dur que finalment el 1992 es fes un segon intent de racionalització de les transferències, el Pacte Autonòmic entre PSOE i PP, signat per Felipe González i José María Aznar, del qual en resulten els processos més importants d'assumpció de competències -educació i sanitat, sobretot- per part de les CA de règim comú, Balears entre les quals.

Ara, a l'escalfor de les negatives -cadascuna a la seva manera- de les CA de reduir despeses de forma significativa -basta veure el poc que finalment redueix Balears en relació al que s'havia dit que hauria de reduir- s'han reprès les veus, a Madrid, per a un nou intent "d'harmonització" autonòmica. Aquesta vegada tot pinta que serà molt diferent al passat. En lloc de fer-ho via una llei general, s'estan cercant subterfugis per atacar el bessó del poder autonòmic. El poder dels "barons territorials" del PSOE i del PP ha arribat a un punt que preocupa el centre. A causa de l'engreixament de les competències des de principis i mitjans dels anys noranta, els presidents autonòmics -tant socialistes com conservadors- s'han convertit en vertaders contrapoders de les direccions centrals d'ambdós partits nacionals.

La prova és el fracàs de tots els intents recents per part de Zapatero -Conferència de presidents, Comissió General de CA del Senat...- d'harmonitzar el poder autonòmic. Ni tan sols ho ha aconseguit amb les governades per militants del seu propi partit. Així les coses i enmig de la greu crisi econòmica i de la imposició d'aprimament del deute per part de la Unió, de forma fàctica PSOE i PP han pactat tallar l'herba sota els peus de les CA.

En lloc d'acudir a lleis que llimassin el poder territorial, com va ser el que es va intentar el 1982, ara ho estan fent via econòmica, atacant el mapa de caixes d'estalvi amb les fusions que són la primera passa per a la posterior privatització que deixarà en res les lleis autonòmiques de caixes -Balears ni tan sol en té- i com a conseqüència política durà que les CA perdin el que ha estat sovint el seu canal de finançament per fer polítiques al marge del govern nacional.

Tampoc no són alienes a aquest procés "d'harmonització" les veus que a Madrid demanen posar fre al que consideren el desgavell de les televisions autonòmiques, fortament endeutades i que no volen seguir el camí iniciat per TVE de reducció del seu llast econòmic. I no es pot descartar que al final del procés s'aprofiti el problema del deute per una sonora retallada autonòmica amb l'excusa de "racionalitzar" la despesa.

El que no s'havia aconseguit via llei general de limitació del poder autonòmic podria ser ben bé que s'assolís per mor de les necessitats que neixen de la crisi econòmica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris