algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Entrevista d'altura

No ha de ser fàcil començar una entrevista (i a la televisió, en Això no és Islàndia, d'IB3, que veig repetit ahir matí) recordant les Memòries de Darwin i el seu reny: "La poesia no perdona les infidelitats", perquè a partir d'aquí ja s'ha marcat una altura que s'haurà de mantenir.

Ho va fer Guillem Frontera, abans de recordar-s'hi, com a escriptor, periodista i "toter" (el que fa de tot) en diverses etapes (vitals, literàries, com allò que "Quan em parlen d'Els carnissers és com quan a Raimon li parlen d'Al vent") i de reivindicar el futur que voldria per a la literatura catalana ("El millor que li pot passar és ser com qualsevol altra"), de recomanar el savi consell que "hem d'escriure menys" i d'aventurar quan una història mereix ser escrita, contada ("Escriure és un exorcisme", resumí Llucia Ramis).

A més de l'altura de tota l'entrevista, em quedo amb l'explicació de GF (tan necessària per desmuntar coartades...) que la Mallorca del passat ho tenia tot per ser el paradís perdut, però que no ho va ser, per molt que molts s'hi empenyin, i amb un clam fronterià gairebé desapercebut cap al final: "M'agrada més parlar de fonaments que d'arrels".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa mes de 10 anys
Llàstima que na Llucia Ramis parli un "catanyol" que fa feredat!
Valoració:1menosmas
Per Anna, fa mes de 10 anys
Com sempre, un programa cultural que s'emet a les dotze de la nit i que es repeteix el diumenja a les 9,30 del matí. Com volen que tengui un mínim d'audiència?
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris