algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

La distracció, l'amor i Sara Carbonero

La derrota de la selecció espanyola al primer partit del Mundial de Sud-àfrica 2010 ha descol·locat els seguidors de la Roja. Convençuts que l'actual campionat ha de ser el que serveixi per deixar clar d'una vegada per totes davant el món sencer que aquest país és una potència a l'hora de tocar les pilotes (vull dir la pilota), els seguidors espanyols s'han posat a cercar un cap de turc a qui responsabilitzar de la desfeta contra Suïssa, que els obliga a guanyar els dos partits que falten si no volen quedar eliminats a les primeres de canvi.

No han hagut de cercar gaire. El britànic The Times, un dels més diaris més prestigiosos d'Europa, els ha fet la feina de trobar-lo. Segons The Times, el cap de turc perfecte és en realitat una cap de turc, té nom de dama bíblica i és una morenassa de figura incitant (amb corbes on qualsevol conductor voldria estrellar-se), d'ulls blaus pertorbadors i carona de Miss Alguna Cosa Molt Sexy.

Sara Carbonero és una de les periodistes que ha desplaçat Tele 5 per cobrir la cita sud-africana, i els observadors que han seguit amb atenció la seva trajectòria diuen que és una professional amb totes les de la llei. Però, tal com passa sempre amb els artistes, a qui no se'ls reconeix el mèrit creatiu fins que no l'especien amb una mica de sal i pebre vital, la Carbonero no es va convertir de veres en una estrella respectada fins que no es va fer públic que mantenia un idil·li (vegi's el domini del llenguatge de les revistes del cor) amb el porter del Reial Madrid, el capità espanyol Iker Casillas.

I aquí és, per descomptat, quan les coses comencen a complicar-se, o a posar-se interessants. Com que la selecció espanyola va perdre el partit, i com que, en l'únic gol que va encaixar, Casillas no va estar gaire fi, i com que la magnètica periodista era al camp i, a més, al final del partit va entrevistar el seu estimat, la il·lustríssima capçalera britànica ha arribat a la conclusió -que els americans facin el favor de concedir-los un Pulitzer- que tot deu ser culpa de la Carbonero, la qual distreu el virtuós porter tan sols amb la seva pura presència.

És una hipòtesi. Però és una hipòtesi que ofèn -ja se'm disculparà la confessió impúdica- la meva ànima romàntica. ¿Què vol dir que Casillas baixa el seu rendiment quan té a prop la dona que estima? ¿Com pot ser? Però, si això contradiu tot el que ens han ensenyat durant segles la literatura, la pintura, la música i el cinema, plens d'homes sense vàlua ni caràcter ni talent que varen demostrar el millor d'ells mateixos, o que tan sols varen ser capaços de sobreposar-se a la seva poquedat, quan una dona va començar a estimar-los!?!

La llista d'obres d'art que postulen la idea segons la qual l'amor envigoreix i millora els homes, els fa més llestos i astuts davant els obstacles i els problemes, més resistents davant les adversitats, més audaços davant els reptes, la idea segons la qual l'amor és, en fi, la llavor de la grandesa masculina, és inacabable. Ara pens, sobretot, en Molt soroll per no res, la lluminosa obra de teatre de William Shakespeare, en Punch Drunk Love, una pel·lícula deliciosa de Paul Thomas Anderson, i en Whole Wide World, una cançó vibrant del cantant anglès Wreckless Eric.

En podríem citar moltes més, però aquestes són tres meravelles, i no permetré que ningú me les desmunti. Ni tan sols un periodista amargat del The Times. És per això que, en el proper partit d'Espanya, desitjaré en secret que Iker Casillas aturi totes les pilotes que li vagin tirant. ¿Això vol dir que per primera vegada a la vida estaré content que Espanya guanyi un partit? No. Diguem que, per demostrar que "l'amor mou el sol i les estrelles", amb un empat a zero ja bastarà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PAUL PRESSEY (THE TIMES), fa mes de 10 anys
Si los maricas que leen estan paginas volaran, jamas veriamos el sol...
Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris