muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Figa verdal i mossa d'hostal, paupant se maduren i no els fan mal

Aquesta setmana, he menjat a la figuera les primeres figues de l'any. Molt primerenques. Una, de la varietat tres esplets, que és originària de Campos, i una deliciosa figa verdal, madura i grossa, que també es deu conèixer com a verdaleta o francesa. De gust inoblidable. Ha estat a Son Mut Nou, el magnífic camp d'experimentació de Montserrat Pons i Boscana, l'apotecari autor del llibre Les figueres de les Illes Balears, i tot això, gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana. El grup, format per una trentena de socis curiosos i persones amants del camp illenc, va poder escoltar la completíssima dissertació d'aquest apotecari il·lustrat del segle XXI, amb l'afegitó d'un recorregut pel figueral situat a la Marina de Llucmajor. Tenir el plaer i l'ocasió de saber-ne molt més, de figues i figueres, no es pot pagar amb doblers.

SES FIGUES SÓN COM SES DONES, COM MÉS MADURES MÉS BONES.Escriure de la figa, de les dones i de la seva abundant cultura popular ens duria a un terreny molt llenegadís que no voldria destapar en aquesta columna d'avui. El refrany "Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren" correspon a tot el nostre àmbit lingüístic. Si l'ajuntam amb el "figa blanqueta i mossa d'hostal, paupant se maduren i no els fan mal", que diuen a Menorca, tenim el resultat que ens serveix de titular de la secció. De l'excursió a Son Mut Nou voldria destacar la cloenda, en forma de sopar primaveral en el qual hi hagué una porcella rostida amb figues que provocava que saltassin les llàgrimes de satisfacció.

QUATRE FIGUES A UN BROT, BONA ANYADA DE TOT. L'entrant ja va ser d'embotits de porcs negres que mengen figues i a la darreria unes figues forneres de recepta màgica: tres minuts al forn durant tres dies. I això que diu la cançó "no les mos doneu forneres, d'aquelles com a cerol: dau-les-mos de ses primeres que traguéreu an es sol". A la cloenda, licors llucmajorers de figa. Per sort, a la rotonda no hi hagué l'amable parella que gaudeix de la capacitat de retreure punts. Una excursió completíssima amb la possibilitat de conèixer Josep Sacarès, que també ha ajudat a la recuperació de les més de 170 varietats de figueres i que és un bon conreador de la cultura popular. Ell féu la presentació del conferenciant i amfitrió, que ens prometé alguna de les seves publicacions. Per cert, "quatre figues a un brot, bona anyada de tot". Es diu, humorísticament, pels qui exageren la importància d'una cosa. No voldria que ningú me'n fes retret.

DE PORRERES, DONES I FIGUERES. Per acabar aquest articlet setmanal, voldria fer esment d'una de les terres que han donat diverses varietats autòctones de figues preuades. De Porreres procedeix l'alenyana, que a Son Mut Nou trobaren al santuari de Cura l'any 2001. També és porrerenca l'andreva, situada en Es Monjos i la botanda o botera. A la possessió de Perola s'hi trobà la botilenca i a Miner, la victòria o victori. Esperem que per molts anys les puguin gaudir moltes generacions d'illencs.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ana, fa mes de 10 anys
Leo con una sonrisa "ses figues son com ses dones,com mes madures mes bones" y me recuerda las historias que mi madre hoy con 80 años contaba de cuando era joven y se encaramaba a la higuera de la finca para coger los higos "cuello de dama" de sabor dulcisimo piel oscura y tan propias del principio del estio en el Penedes.
Ella al igual que los higos ha ido madurando estacion tras estacion y me enseño dos cosas muy importantes........una, la fuerza de la mujer
tiene que ser como la de la higuera.......con sus enormes hojas, con el fruto de cada año y dos..........por maduro que sea, hasta secarse.el fruto se aprovecha, solo hay que saber degustarlo en el momento oportuno.Bon Profit.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris