algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Assessors i col·locats

Vivim, crec, una època de profund desacord social. Hi ha, tanmateix, això sí, almenys un consens molt ampli: cal reduir la despesa pública; però, a partir d'aquí, les opinions sobre on s'haurien de produir les retallades són del tot divergents. Per ventura, només hi ha coincidència en un punt i aquest és que per on s'hauria de començar és per la disminució del nombre d'assessors i de càrrecs politicoadministratius nomenats a dit (col·locats, per dir-ho en un llenguatge planer) de totes les administracions públiques.

No voldria que algú pensàs que gaudesc, de manera quasi neuròtica, d'anar contra corrent, però crec que no seria del tot honest per part meva sumar-me a aquest pensament comú, políticament molt correcte i còmode d'assumir, però poc realista des del meu punt de vista. Jo -ho he de dir- estic, en certa manera, a favor d'aquests que, en un llenguatge encara més col·loquial, són considerats i anomenats, de vegades injustament, xucladors del bote. Els necessitam. Voldria aclarir, abans de començar els meus arguments, que no tenc, en principi, una gran simpatia per aquests que he qualificats -tornem al llenguatge més correcte- d'assessors i col·locats.

És veritat que jo també treball en el sector públic i els podria apreciar com a col·legues, però els qui hem passat pel, moltes vegades, traumàtic procés d'unes oposicions acostuman a mirar amb un cert menyspreu els qui han accedit de manera menys transparent a una feina semblant a la nostra. Jo no som una excepció d'aquesta malfiança. Afegiré, a més, que tot i que mir de no turmentar-me gaire meditant on van a parar els doblers dels meus impostos, aquesta voluntat no m'impedeix percebre els casos que no queda més remei que qualificar d'autèntic desvergonyiment, com ara -recordau que visc a Calvià- el dels periodistes que cobren del pressupost municipal per escriure articles, des d'una suposada o fingida independència, en els quals lloen les idees del tot desbaratades i subacadèmiques del batle.

No, ja dic, en principi no sent gaire simpatia per la gent col·locada a dit per fer, teòricament, unes funcions tan indefinides com és això d'assessorar. Però -i ara ve el bessó de la meva argumentació- no puc deixar de preguntar-me si sense ells la vida democràtica podria subsistir i, sincerament, hi ha molts de dies que pens que no. El meu pensament deriva de la creença que, per molt que es prediqui en contra de l'anomenada burocràcia -i jo no estic lliure d'aquest pecat-, aquesta activitat és imprescindible per a l'exercici de qualsevol poder que vulgui ser mínimament raonable, just i ordenat. Les coses són com són. No hi ha, per altra banda, vida democràtica -no del tot perfecta, però democràcia al cap i a la fi- sense partits, i els partits necessiten tasques, per dir-ho d'alguna manera, d'organització interna i de propaganda.

Abans de la reinstauració de la democràcia, hi havia al nostre país un determinat voluntarisme polític. Aquests voluntaris eren els qui s'encarregaven de les esmentades funcions; però avui el voluntarisme polític -els anomenats tontos útiles d'un temps- ha desaparegut gairebé per complet i els partits han de pagar moltes labors que abans eren gratuïtes. Algú podrà pensar, i no li mancarà raó, que és el que toca, però aquesta afirmació ens du sense remei a una altra pregunta: d'on treuen els partits polítics els diners necessaris per pagar tant de treball intern? En teoria, hauria de ser de les quotes dels afiliats, però al nostre país les aportacions dels afiliats són -de tothom és ben sabut- del tot irrisòries.

Com han de pagar, doncs, als qui fan la tasca necessària quan no es tenen doblers en efectiu? La pregunta -ja ho sabeu- té dues respostes o dos camins. El primer és obtenir doblers de manera irregular, una pràctica que no ens és gens desconeguda en aquests contractes. L'altre és intentar pagar, amb càrrecs i assessories remunerats, a aquests treballadors, als familiars o als seus estimats o estimades. Bé, finalment, el meu raonament i la pregunta subsegüent és: a algú se li acudeix cap altra forma de pagament per als qui treballen per als partits i no hi tenen càrrec representatiu i/o electe? Idò...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Gall de Brega, fa mes de 10 anys
Dr. Bujosa la qüestió no és d'on treuen els diners els partits (els quals roben, ho podem llegir als diaris), sinó en que estalviar diners publics? Caldria eliminar poetes i artistes multisubvencionats, delegats de tot tipus, xofers per a paios que tan sols figuren i no gestionen res. Està clar que els assesors van ben col·locats, de droga barata.
Valoració:-1menosmas
Per Xesc, fa mes de 10 anys
Benvolgut Tòfol, tres precisions
1-He participat, com aspirant, a quatre oposicions en la meva vida. N'he perduda una i n'he guanyades tres. Totes –també les que vaig guanyar– foren penoses. La competència és llei de vida, bé que ho demostrà Darwin, però sempre és una activitat dolorosa i penosa.
2-En cap dels tribunals que votaren al meu favor hi hagué en Nadal Batle, ni cap conegut seu
3 Tot i això, he dit sempre que estic molt agraït al Rector de Felanitx. Ell em va donar l'oportunitat de participar a les oposicions per a catedràtic de la UIB i reintegrar-me a la cultura pròpia. He intentat agrair la confiança que en Nadal diposità en mi intentant donar classes i escriure de la millor manera que he sabut. El resultats –bé que ho sé– no han passat –i som generós amb mi mateix– de mediocres. Vos assegur que no ha estat per falta de gratitud ni de voluntat. És perquè, com sabeu, no n'hi ha més de fetes. Què hi farem?
Tòfol, m'has fet sentir Ferran VII
Valoració:4menosmas
Per Tòfol, fa mes de 10 anys
En Bujosa es presenta com "l'home que ha passat penoses oposicions", com si no sapiguéssim com arreglava aquestes coses en Nadal Batle! I oblida que ell no és més que un col.locat com els altres.
Valoració:0menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Que es funcionariat puga conservar de per vida es seu lloc de feina (en no ser que li caiga una sanció de separació des servei) és un gran avenç social que no s'hauria de perdre. Tothom hauria de poder tenir una feina i un sustent fix. A s'empresa privada se t'exigeix molt però qui exigeix a s'"exigidor", que és es patró?
Valoració:-2menosmas
Per per experiencia, fa mes de 10 anys
Jo crec que el que de veritat fa mal al sistema és el funcionariat i no tant els assessors o els "col·locats". D'acord, hauran aprovat un exàmen, però després ja tenen feina de per vida, facin com ho facin, perquè sincerament poques vegades es veu que li obrin a cap funcionari un expedient. Si tota aquesta gent treballés amb les mateixes exigències d'una empresa privada, ja veuries si complirien els horaris, i no anirien més de 20 minuts a berenar, ni agafarien baixes innecessàries i es cuidarien ben molt d'atendre i donar un bon servei als ciutadans. Crec que el que passa es que alguns han confòs drets amb privilegis. Reciclatge periòdic dels funcionaris JA!
Valoració:4menosmas
Per per experiencia, fa mes de 10 anys
estic plenament d'acord amb que els polítics (i adjunts tals com assessors, càrrecs polítics, etc) han de tenir "VOCACIÓ DE SERVEI A LA COMUNITAT". De la mateixa manera crec que la ciutadania ha d'obrir una mica més les seves mires i saber veure que ser polític (i assessor) no és només fer-se fotos i anar a dinars. Ser polític significa tenir una agenda plena de feina, des de les 8 del matí a les 22h del vespre (dissabtes i diumenges moltes vegades inclosos, per celebracions, actes, casaments, etc). Ser polític no significa necessariament un sou desorbitat (fa poc varem poder aprendre que algunes secretaries cobren més que determinats càrrecs polítics). Ser polític és trobar-se indefens envers els mitjans de comunicació i l'opinió pública, perquè tot el que surt de la boca d'un polític es tendeix a menysprear. I pel que fa als assessors, en molts casos fan bastanta mes feina que molts funcionaris i tenen sous bastant més baixos, i no cobren hores extres, ni recuperen dies de vacances per temps invertit, ni tenen pagades les dietes. Simplement ho faig saber perque pens que es necessari tenir les dues cares per formar-se una opinió.
Valoració:3menosmas
Per Llorencet, fa mes de 10 anys
Mateu, al Diario de Mallorca també es pengen opinions en català... No siguis excloent.
Valoració:0menosmas
Per DOC RIVERS, fa mes de 10 anys
Amigo Mateu, que te follen...
Valoració:-7menosmas
Per VVV, fa mes de 10 anys
Massa condescendent amb la partitocràcia t'ha sortit aquest article... Esperarem dissabte vinent.
Valoració:7menosmas
Per Mateu, fa mes de 10 anys
Però això no era un diari en català? Les opinions en foraster, crec jo, al Diario de Mallorca.

En tot cas, existeix el Google Translate.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris