algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Esport, cultura i disbaratots

Per a la societat actual, tot allò relacionat amb l'alta competició esportiva no és un doi, ni un fenomen menor. L'esport acompanya la vida dels ciutadans actuals, forma part del seu univers i difícilment no aconsegueix imaginar un món alternatiu, de moment. Res no és irrellevant per una societat que s'abandona, 'per imperatiu psíquic', a la irracionalitat i a les emocions, precisament perquè se sent decebuda davant la inoperància de la racionalitat i el segrest burocràtic de la raó.

L'esport de masses ocupa una part significava de les graelles informatives i de les franges més mengívoles dels mitjans d'informació. Tot i aquesta constatació, hom té la sensació que els dirigents d'aquests país no acaben de témer-se de la significació que té tot això. Ni els dirigents polítics, per una banda, ni les elits culturals, per una altra, no acaben de reconciliar-se amb l'esport i pareix que no fan cap esforç per entendre'n el funcionament. L'esport és alguna cosa més que el seu impacte social i alguna cosa menys d'allò que voldria el mercat. Els esportistes també són un reflex dels valors dominants d'una societat i, en conseqüència, hi tenen un paper com a models a imitar i com a transmissors de valors o d'antivalors. Aquest paper, si no es treballa i aprofundeix, té una inèrcia perversa i acaba contaminant la societat mateixa de contravalors i d'inèrcies. Actualment, a les Illes Balears, hi ha un seguit de clubs i d'esportistes destacats, però molt pocs entenen el seu rol com a ambaixadors del seu país.

Saben que estan en el punt de mira, però no aspiren a ser exemple i senyera. Aquests dies, paradoxalment, hem pogut sentir que Webó manifestava que la seva presència amb la selecció del Camerun tenia efectes positius per a Mallorca i que els seus èxits eren bons per al nom de Mallorca. Aquesta reflexió tan elemental a penes no se sent mai en boca d'esportistes eminents, la imatge dels quals té una repercussió mediàtica infinitament superior a la de Pierre Webó. Des de la cultura del país tampoc no s'han fet esforços suficients per facilitar i simplificar el camí a aquests esportistes nostrats, ni als dirigents dels clubs, orfes de pedagogies, obligats a parlar sempre de pressuposts i de misèries.

És més, cultura i esport no acaben de conjugar-se de manera natural, tal com hem pogut constatar en la taula rodona que l'Obra Cultural Balear promogué aquesta mateixa setmana a Can Alcover. L'interès per l'esport per part de la intel·lectualitat illenca és més aviat limitat, equivalent a la dels aparells dels partits polítics que manifesten una certa urticària davant l'esport i els esportistes, fins i tot quan el nom d'aquests està associat a l'èxit i arrosseguen emocions altament positives per a la ciutadania. Aquestes setmanes tindrem ocasió de constatar els efectes del futbol sobre el nacionalisme espanyol. D'entrada, a Mallorca mai no s'havien vist tantes banderes espanyoles penjades. L'esport, tanmateix, només es pot comparar a una canonada. Allò que importa és el que hi passa per dedins.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa mes de 10 anys
Pere Fullana: Agreiexo el teu esforç per racionalitzar el significat social de l'esport, però jo ten tendència a pensar el de sempre:PANEM ET CIRCENSES.
Valoració:5menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
Esper que España perdi tots els partits.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris