algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
18°

Tancat per defunció

El mirall de la botiga havia enregistrat el pas dels centenars de milers de persones al llarg dels anys i, a pesar de la seva adesada i pulcra, impecable, aparença, per ventura per un improbable fenomen de naturalesa fisicoquímica, havia conservat, a través de processos poc comuns, l'essència fugissera i fins i tot atenta i circumspecta, ingènuament narcisa, de molts d'ells, els caminants, els curiosos, els distrets, mitjançant alguna imperceptible escletxa o un indiscernible crui de la seva lluent superfície, l'havia estotjada com si fos sobre una pel·lícula adossada a l'interior d'una càmera obscura, en el temps, a l'interior de la botiga, aferrada per tot, difícilment visible, però així mateix certa, exacta, entre les vitrines, els prestatges, les parets, els quadres, els anuncis publicitaris, els preus, els mobles, com un fòssil, com un negatiu fotogràfic, difícilment perceptible al simple ull, que bastien des de temps immemorials, amb pocs o escassos canvis, el negoci, sobre caixes, flasques de perfum, capses, sedes, sabates, capells, llanes, cintes de regal, paper d'embolicar, bosses, almanacs, i ningú dels que durant moltes hores del dies i els capvespres, generacions, rostres canviants, refraccions d'esqueles de diaris, l'havien administrat, havien aconsellat els clients, havien venut una mar, un riu ample i continu d'objectes, i havien acariciat i avaluat teixits, pells, robes, plata vella, joies, or, gemmes, bijuteria, targetes de visita, mostres de teles, albarans, factures, que havien fet feina al llarg de tots aquells anys estirats, gairebé infinits per a una vida comú, o havien polit aquella càmera obscura, sempre estable, pujant i pròspera: els missatgers, els venedors, els curiosos desenfeinats, famílies, clients, fills de clients, néts de clients, veïnats fidels, les dones de fer net també, que cada dia, abans d'obrir al públic, o quan les persianes es baixaven reflectint els pàl·lids, perennement grocs, llums del carrer, espolsaven, granaven, fregaven, o, en arribar els nous temps, passaven els aspiradors, o espraiaven amb ambientadors o insecticides perfumats, sense aconseguir esborrar, tot i la cura minuciosa a què s'obligaven, a què es lliuraven dia a dia, aquella persistent pel·lícula d'imatges congelades que hi habitaven com a fantasmes juganers i invisibles o com a reflexos muts, que sempre, a cada hora, i especialment quan tot s'obscuria, quan la jornada acabava, semblaven passejar, abandonar-se a converses intemporals o, fins i tot ballar i cantar dins de la botiga.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris