nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Educació, educació, educació

Ara que vénen temps en què es parlarà molt de retallades pressupostàries, convé començar a reclamar que les tisores no han d'afectar l'educació. Mirau l'Alemanya d'Angela Merkel, el mirall en què molts es miren per trobar quin és el camí més recte cap a la porta de sortida de la crisi: abaixaran els sous, suprimiran el nombre de funcionaris, crearan nous imposts, faran una reducció pressupostària als diferents ministeris... però no tocaran Educació. Hi ha, en aquesta decisió, molta saviesa respecte de quina és la millor garantia de futur per a un país.

La reflexió també és especialment adequada ara que s'ha fet pública l'Avaluació general de diagnòstic, un estudi fet pel Ministeri d'Educació que analitza les competències bàsiques dels alumnes de 4t de Primària de l'Estat. Les Illes Balears, seguint la tradició en aquesta mena d'indicadors, hem quedat molt a la cua. El més preocupant, però, no és la posició relativa respecte d'altres comunitats autònomes: al cap i a la fi, les diferències no són grans i són explicables a partir de la major o menor complexitat de les diferents societats (basta veure les comunitats millor puntuades: la Rioja, Astúries i Castella-Lleó). El més preocupant és que l'avaluació revela, en general, un nivell baix en aquestes competències bàsiques: la capacitat dels nostres alumnes per comprendre un text, situar-se al món o manejar els números no són les que correspon a un país avançat del segle XXI. Altres estudis ben coneguts ja han assenyalat de manera reiterativa les nostres mancances (aquestes sí, significatives) respecte d'altres països d'allò que en diuen el nostre entorn.

La relació entre crisi i Educació és complexa. Els governs han de retallar i, si es deixen dur pel camí fàcil de les baixades lineals i repartides entre uns departaments i altres, a Educació li toca la part alíquota de retallada. Invertir menys en educació, però, vol dir inevitablement tenir menys capacitats per fer front a la crisi. Hi ha la temptació de dir, com va dir el portaveu parlamentari del PP, que la situació econòmica exigeix sacrificis a tothom i que potser farà falta que hi hagi més alumnes dins les aules o que els professors facin més hores de classe. El resultat de futur seria, sense dubte, que els futurs informes sobre competències bàsiques de l'alumnat ens donarien fotografies encara més fosques. A més (i aquesta és una reflexió lateral), alguns fan un dogma de la qüestió de no augmentar imposts perquè això perjudica greument l'economia, com si reduir el que es destina a Educació no perjudicàs molt greument el nostre futur com a societat que aprecia la formació i el nostre futur econòmic.

Totes aquestes consideracions són especialment pertinents aquí, al nostre país, el qual ha aparegut a les posicions de cua d'aquest estudi i el qual hem vist moltes vegades liderant estadístiques de fracàs escolar. El país que viu d'un turisme que s'està revelant vulnerable davant la crisi i davant tot un enfilall de contingències tan diverses com epidèmies, cendres volcàniques, atemptats o ecotaxes. Hem sentit molt que res no tornarà a ser igual i que s'hauran de prendre decisions doloroses. Tenim la sensació que ens estam jugant el futur: mantinguem la lucidesa respecte del paper que ha de jugar l'educació de cara a aquest futur.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Sí, en Francesc Fiol digué que si fa falta que hi haja més alumnes dins cada aula (que es baixi sa qualitat de s'ensenyament) així s'haurà de fer però ben alerta que es toquin es beneficis de sa banca, que se segueixin invertint sous públics en autopistes que s'inunden i que fomenten es transport privat que contamina s'atmosfera i que mos tanca dins cotxes-càpsules, que se'ls pugin es impostos a qui més té (per a no perjudicar s'economia de qui més té). Com es nota que s'estat en què estam immersos és hereu directe des franquisme tercermundista. I clar, mos falta cultura i educació per a veure clarament que allò que no s'ha de tocar és, juntament amb sa sanitat, precisament s'educació. No tenim cultura per a protegir sa cultura i és com es peix que es mossega sa coua. Per cert, si Balears és es pou, Eivissa és es pou des pou
Valoració:1menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Si la relació entre crisi i educació és complexa, la relació entre educació i els polítics encara ho és més. Per una part, els afavoreix políticament parlar de cultura i fets culturals, però d'altra banda, no els interessa gens que augmenti gaire el nivell de culturade la població. Si tots els ciutadans fossin més cultes, molts dels dois que diuen i fan no serien de cap manera acceptats. I aixó obligaria a que es fecin càrrec de la política persones millor preparades, i molts dels qui ara estan a dalt de tot no podrien arribar-hi de cap manera. I està clar que cap dels que hi estan vol davallar.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris