algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Després de Flandes

Carod va equivocar-se quan va consultar la bolla de vidre i va anunciar la independència de Catalunya per al 2014. L'any 2014 és a tocar, i la independència no. Vull dir que Catalunya no va camí d'aconseguir-la a curt termini, Flandes sí. Aleshores, va veure, Carod, a través del cristall, onejar la bandera flamenca, que és un drap groc amb una mena de drac de Sant Jordi i la va confondre amb la pròpia? Probablement. A posta va treure pit i ens va convidar a somniar.

Pepe Mantilla, en saber l'error, haurà respirat tranquil, perquè ja es veia en la tessitura d'haver d'escollir entre dues pàtries i, encara que hauria triat Catalunya per davant d'Espanya, neguiteja el fet d'haver d'anteposar els interessos de la butxaca als desitjos del cor. Ben segur que l'exemple de Flandes haurà esperonat les entitats cíviques que, a casa nostra, fan camí cap a l'independentisme. Ja va ocórrer amb la independència de Kosovo. Ha arribat l'hora, vaticinaven els més optimistes.

Ara ens toca a nosaltres... Certament ja hem vist passar molts de trens i no n'hem agafat cap. Així i tot, és innegable que la consciència nacional creix dia a dia. Les consultes sobiranistes a Catalunya en són una prova ben evident. Com també ho és la manifestació de cinquanta mil persones, de divendres passat a Barcelona, encara que els observadors del batlle Hereu únicament en veren cinc mil.

El darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, en una entrevista, dilluns passat, en el Canal 33, no va dubtar a afirmar que la sortida més lògica al deteriorament de les relacions entre Catalunya i Espanya, és la independència. S'hauria manifestat amb la mateixa rotunditat tres o quatre anys enrere? Qui sap. Potser sí, potser no. En tot cas, ara no ha tingut inconvenient a parlar clar. Tanmateix, l'hora de Catalunya o dels catalans és incerta. El NV-A és un partit jove, va ésser fundat fa nou anys.

I en tan poc temps ha crescut a bastament com per fer-se amb el control de les urnes i plantejar, a les altres forces polítiques belgues, la creació d'un àmbit federal com a pas previ a la divisió no traumàtica de l'estat. En els Països Catalans cap partit parla aquest llenguatge. A Catalunya l'independentisme creix al carrer, i sembla que ERC s'enfonsarà a les urnes. És normal? No. Cosa hi ha aquí que no funciona. Per afegitó, amb tants d'anys que portem parlant o sentint parlar de sobiranisme, encara no s'ha enllestit un projecte unitari de país ni se'n veuen traces. I hi ha massa preguntes que s'obvien.

Fem consultes sobiranistes a Catalunya o consultem els catalans, que som tots els ciutadans i ciutadanes de les terres de parla catalana...? De quin sobiranisme parlem si els que el prediquen entenen el país en funció de la distribució administrativa que n'ha fet Espanya? Concretament a Mallorca, si arriba a quallar la possibilitat de fer una consulta popular com propugna la plataforma Avançam, què dirà la papereta? Ni els dos PSM (el de Mallorca i el de Menorca) ni UM ni Entesa han explicat clarament quin és el seu país, sinó que s'han limitat a fer país des de la parcel·la de territori a la qual tenen incidència electoral.

Tot plegat fa que els adéu Espanya que actualment es repeteixen més que mai no inquietin ni Gènova ni Ferraz. Madrid calla. I espera que la Roja faci tantes gestes en el Mundial que el nacionalisme espanyol en surti més reforçat que de la Guerra Civil. Per a més daixonses, la gran esperança de l'Espanya única -la que va de Felip d'Anjou a Belén Esteban- és Xavi, un català. Cas de conduir la selecció a la victòria, ha promès tenyir-se el cabell de vermell i groc. Però únicament en tres franges.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Berenguer, d'ERC per poc temps, fa mes de 10 anys
Tens tota la raó, Llorenç.
Aquí, i també al Principat, entenen el país d'acord amb els límits que han establert França i Espanya.
Ara Catalunya acaba a la Junquera i fins l'Ebre.
Però el cas dels partits de les Illes és encara més llastimós. Un, UM, parla de "context català", i pus. I L'altre, d'esquerres sobre el paper, de Comunitat Autónoma. Déu mos en guard.

Crec que haurem de menester molts d'episodis més de Flandes, Escòcia o Euskalherria.

No, aquí estan contents amb un corralet de quatre Illetes. Que hi hagi partits que aspiren a una sola Illa, ja ho diu tot.

Quant a ERC, no fa les coses bé. Gens bé. I perdrà votants i carnets (més encara).
Que un partit sigui "antic", no és cap valor afegit si no lluiten de veres pel que prediquen les bases ideològiques que el fonamentaren.
Això va tant per ERC com pel PSM. ERC-Principat (mutilat del Rosselló, és clar), no és ni d'enfora tan ferm i atractiu com Reagrupament. I això es notarà a les urnes.

Els d'aquí, tant del PSM com els d'ERC, lluiten entre ells per autèntics dois administratius, cadires, sous. Res que es pugui fonamentar amb arguments del catalanisme d'esquerres.

Que hi hagi PSMeros argumentant que som una Comunitat Autònoma, que ells no es presenten a "Catalunya", i què sé jo més, ja és indicatiu de com n'arriben a ser d'independentistes. Molt poc. N'hi ha excepcions, és clar.

És més, si les possibilitats fossin reals, encara i així no es presentarien com a un sol partit. A jo el nom me la bufa, sempre que sigui el mateix partit aquí, al Principat (inclòs el Rosselló), i a València.

Mentre els espanyols ho tenen ben clar, nosaltres som una nació vençuda perquè ja estam dividits.
Valoració:8menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
Gràcies, Suïssa! I esper poder dir: Gràcies, Xile! i Gràcies, Hondures!
Valoració:3menosmas
Per Màgic Moranta, fa mes de 10 anys
Llorencet, no diguis molt fort el terme Països Catalans que el PSM, Entesa, UM i tota la colla regional s'enfada i demana que Esquerra es dissolgui... Veus com no hi ha tanta diferència entre en Barceló i na Belen Esteban: tots dos demanen que es Esquerra es dissolgui i desaparegui... I el país? El pastís Llorencet, el pastís...
Valoració:10menosmas
Per ARAGONES, fa mes de 10 anys
joder, que alucinados...
Valoració:-9menosmas
Per tesi, fa mes de 10 anys
No estic gens d'acord amb el to derrotista de l'article. Per establir la distància que manca amb el 2014 (quatre anyets), vull destacar que el partit independentista de Flandes fa 4 anys no hauria dit mai ni que ara disposaria d'una majoria social còmoda al seu territori ni, molt menys encara, que enguany ja podria iniciar el tràmit cap a la independència.
Vull dir que, com Montenegro o com la separació amistosa entre Txèquia i Eslovàquia, l'alliberament nacional sol precipitar-se en un tres i no-res. L'arrogància d'Espanya, talment la dels serbis, ens juga molt a favor. L'espoliació fiscal arribarà a tocar els nassos fins i tot als Alexandres Forcades de torn.
Ah! En Xavi es pot tenyir de "roja" cada una de les anques. Ahir li varen posar el cul groc! Ja té la bandera que volia! Només que en comptes del cap és al cul!
Valoració:8menosmas
Per Campi qui pugui!, fa mes de 10 anys
De moment no hi ha comentaris?
Ni cal de fer-ne.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris