algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Coses del pare Smith (1957)

"Al senyor bisbe li agradaven les salsitxes i sostenia que ningú en tota la diòcesi no les sabia guisar tan bé com ell, si més no els jesuïtes, malgrat tenir un frare llec que era un veritable mestre en la matèria. Emprant tota la seva diplomàcia, el pare Smith explicà allò a la serventa el dia que Sa Il·lustríssima havia d'anar a dinar a la residència parroquial, per després acompanyar-lo a l'estació a rebre les monges del Sagrat Cor que havien estat expulsades de França.

De tot d'una, la senyora Walsh va dir que mai no havia sentit dir una cosa semblant; un sant bisbe, que podia consagrar i ordenar, guisant salsitxes! Però es va donar per vençuda quan arribà el bisbe en persona, tot vestint un vell abric amb el botó de dalt a punt de caure. Va somriure amb els seus espurnejants ulls blaus. I ella acabà dient a Sa Il·lustríssima que, si li permetia cosir-li el botó de l'abric, ella li deixaria aleshores guisar la salsitxa, només que en lloc de ser una, serien tres, perquè un home tan important com el senyor bisbe havia de menjar molt i estar ben fort per poder suportar el pes de la seva enorme i admirable tasta.

Així doncs, entraren tots a la cuina i, mentre la senyora Walsh s'asseia a cosir el botó de l'abric del bisbe, aquest, dempeus al davant de la paella, anà explicant-li el secret de fregir bé les salsitxes i que consistia a saber-les fer les voltes adients. El bisbe i el pare Smith no parlaren gaire durant el dinar, perquè les salsitxes estaven francament bones i perquè, a més d'això, no disposaven de molt de temps si volien arribar d'hora a l'estació per a rebre les monges franceses que venien en el tren de les dues i quinze. El bisbe tenia quaranta-set anys i en feia tres que exercia el seu apostolat, ja que el papa preferia tenir bisbes joves en aquella part d'Escòcia, on les parròquies estaven disseminades i separades per braços de mar, muntanyes i llac.

El bisbe simpatitzava amb el pare Smith i el pare Smith amb el bisbe, encara que només es veien de tant en tant, perquè Sa Il·lustríssima anava sempre d'un costat a l'altre predicant i administrant la confirmació per llocs llunyans".

Això conta Bruce Marshall en la seva novel·la El món, la carn i el pare Smith, un genial relat que s'ambienta per terres escoceses en la primera meitat del segle XX. És una època que ens mostra altres personatges de ficció, personatges centrals, que prenen la personalitat d'un capellà catòlic, com és el cas de Don Camilo, de Giovanni Guareschi. Era potser la resposta a la figura tràgica, i quan no és tràgica, terriblement trista, del capellà de la novel·la de Bernanos, el diari d'un mossèn rural. L'humorisme versus dramatisme quan el món s'apropava als feliços 60. Un pare Smith, en resum, que destaca pel seu enginy i pel plaer de viure intensament les coses més senzilles, entre les quals ajudar tothom i no fer mal a ningú.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris