cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

El túnel de Dora (1975)

"El 17 d'agost del 1943, la Gestapo em conduí a un indret on la vida humana perdia tot el seu sentit. Aleshores jo feia un metre i setanta-nou centímetres i pesava setanta-quatre quilos; el meu pols devia bategar com el d'un home normal. El 15 d'abril de 1945 ens alliberà el II Exèrcit britànic. Érem ja només ombres que havíem passat per experiències al·lucinants. Allà, sobre les nostres legions de màrtirs, havien regnat els agents de l'insult, de la violència, de les angúnies provocades i de la mort. En alliberar-me pesava només quaranta-un quilos, el meu pols bategava a setze i la temperatura del meu cos era de quaranta-un graus.

El meu coma durà quaranta-vuit hores. Quan, per primera vegada des de feia molt temps, em vaig poder banyar a ca meva, la meva esposa, que descobrí la meva misèria física en veure'm nu, es decantà de mi, corrents. Es refugià dins una cambra, per tal que jo no pogués veure com plorava ni sentir els seus sanglots. Després em confessà que durant tres dies jo havia fet olor de cadàver. Malgrat les preocupacions i els consells prudents ben seguits, el pas de la fam a una alimentació quasi normal em produí una icterícia. Vaig demanar un mirall.

I hi vaig veure la imatge del meu rostre, la qual em va permetre descobrir que, més que groc, estava verdós. Prop de l'esgotament, i amb ganes de vomitar, vaig sentir com el metge deia en el passadís a la meva esposa que veia molt difícil de salvar-me. Em vaig incorporar aleshores i vaig cridar. Ambdós acudiren al capçal del meu llit. Els vaig dir, ple de tota la vehemència que podia manifestar, que no volia un metge que no tingués fe a salvar-me, que en volia un de capaç de descobrir-hi una possibilitat, de reflexionar entorn d'aquesta i que després em comunicàs el que s'havia de fer per al meu salvament".

Conta això Jean Michel en el seu libre Dora. Es refereix al túnel de Dora, un camp de concentració més muntat pels nazis dins l'infern dels inferns, puix que aquell túnel allotjava els coets de l'arma secreta de Hitler. Diuen els testimonis que per construir aquelles piràmides de ciència moriren en aquell indret trenta mil homes, deportats fins a tal punt des de tots els racons d'Europa.

El més trist és que, en aquest cas, és quelcom que els vencedors de la Segona Guerra Mundial han volgut oblidar, han volgut soterrar, han volgut reduir a un total silenci, puix que els científics de Dora serien després aclamats, en els laboratoris dels Estats Units i de la Unió Soviètica, com les ments privilegiades que feien possible la conquesta de l'espai. I tanmateix Dora, com diu el mateix comentarista, era un feu de les SS, convertit per aquells personatges malignes en un escenari de nombroses i immenses atrocitats. Escrivia Jean Michel, al final del seu relat, que "el túnel de Dora ha estat tancat. Però els seus gasos mefítics encara poden contaminar el món".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris