cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

Opinió i feixisme

Un dels equívocs més grans que acompanyen el dret a la llibertat d'expressió és el que afirma que 'tota opinió és respectable'. La veritat és que no és en absolut així; l'únic que és efectivament respectable -des del punt de vista legal, i des del fonament històric d'aquest dret- és tan sols la persona que esgrimeix una determinada opinió. Ningú pot ser perseguit per les seves opinions. Però les opinions no han de ser respectades sinó debatudes, matisades, combatudes si el que afirmen ens sembla aberrant, o aplaudides si ens pareix, en cas contrari, encertat, il·luminador o admirable.

Les persones que esgrimeixen les opinions, però, són intocables, i només els podem demanar comptes del que han dit si elles mateixes violen aquest principi i, anant més enllà d'expressar un parer, cauen dins la desqualificació personal, és a dir, s'enfonsen en l'ultratge, pel qual poden haver de comparèixer davant de la justícia per aclarir si ens trobem davant d'un delicte d'injúries.

És a dir, que la llibertat per opinar permet afirmar, per exemple, que el contingut d'una pàgina web és repugnant o porc o propi de l'educació de les bèsties, però en cap cas pot dir que els promotors de la pàgina són 'porcs', o són 'immunds', o són 'bagasses repugnants'. Combatem les opinions, però no les persones. Defensem el dret a les persones a dir el que pensin, però una vegada expressat podem rebatre totes les opinions, sobretot les que s'hagin extralimitat en l'ús de la llibertat d'expressió i hagin caigut en la desqualificació personal. Quan això passa, a més de combatre l'opinió, podem combatre la persona.

Són molts els preocupats per tots aquells que, emparats en la llibertat d'expressió, deixen anar opinions que ells qualifiquen de 'feixistes'. És ben cert que des de certes plataformes periodístiques s'esgrimeixen opinions d'un tradicionalisme clerical, d'una militància covarda i acomplexada a favor de l'homogeneïtat cultural i lingüística d'Espanya, o d'una lluita contra el reconeixement dels homosexuals, o contra la immigració desaforada, i d'altres temes ja sabuts, els quals, per fer justícia, no hauríem d'assimilar amb el feixisme encara que hi hagi -hi estem d'acord- alguns punts en comú. I potser no ho hauríem de fer no només per fer justícia al concepte 'feixisme', sinó per adonar-nos realment de l'abast del problema i de les conseqüències catastròfiques que comporta no saber-lo descriure amb encert.

No és 'feixisme' tota actitud de recel davant de la immigració, per exemple, o tot menyspreu davant de la diversitat cultural. Qualificar-ho així ens impedeix veure que no hi ha rere d'aquestes opinions cap qüestionament del sistema democràtic, per exemple, o que fins i tot que algun dels problemes que detecten des de l'aberració ideològica pot tenir un abast real, no percebut des d'altres aberracions ideològiques de signe contrari. Conec progressistes alarmats davant de la presència d'un Islam intransigent entre nosaltres, però que tanmateix expressen les seves reserves en veu baixa per por de no ser confosos amb aquests mal descrits com 'feixistes' de torn.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris