algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

La paradoxa

Amb raó diuen que la venjança per assaborir-se s'ha de servir ben freda, és a dir, quan ningú ho podia preveure. Així m'imagín que més d'un s'ha sentit quan ha escoltat la bona nova de Merkel d'implantar una ecotaxa per a cada passatger que surti d'un aeroport alemany. De 8 a 14 euros per persona asseguda hauran d'abonar les companyies aèries al calaix públic germànic. Després ningú s'explica com està de bé l'economia del país de les salsitxes!

La mesura, al marge de plantejar-se en el pitjor moment per a les illes turístiques i d'agreujar encara més l'asfíxia econòmica, no deixa de ser paradoxal, fins i tot sarcàstica per a una terra dominada econòmica i ideològicament pels grans empresaris turístics. Precisament, han hagut de passar set anys, i tres de reedició del Pacte de Progrés, perquè Merkel ens hagi de tornar a ensenyar com la dreta alemanya també sap governar sense complexos. Mentrestant, a la nostra Mallorca menyspreada i agenollada es continuen esborrant totes les petjades de la innombrable i criminalitzada ecotaxa.

De fet, no trobaríem tres ciutadans capaços d'enumerar les finques públiques i les inversions que es van realitzar amb els doblers de l'ecotaxa perquè l'impost es va eliminar com als contes medievals, amb molta por i mentides. Ara, després de 2.500 dies, el fantasma de l'ecotaxa aèria alemanya torna amb virulència i ens dibuixa un futur aterridor per a una illa que depèn del turista. Així, i si no ho arreglen, les pressions dels sectors econòmics afectats, els mateixos empresaris que ens varen fer creure que cobrar un euro al turista i revertir-lo en inversions beneficioses per al turisme i l'illa podia acabar amb la nostra gallina dels ous d'or, ara hauran de suportar una pèrdua real de competitivitat.

Mentrestant, el llogater accidental del Consolat de Mar haurà de viure la seva segona ecotaxa, aquesta vegada de la mà dels qui varen fer pinya per desallotjar-lo. Així, tots junts clamaran la injustícia dels impostos indirectes, aquests que graven per igual el senyor del Palau que el de l'habitatge de protecció oficial. Aquells que tradicionalment, quan existien les dretes i les esquerres, els governs amb polítiques socials i els taurons liberals, trastocaven les consciències i aconseguien aixecar el poble sobirà. Però això era en un altre temps, abans de la crisi, abans de la hipoteca trampa, abans del consumisme com a únic model de vida, abans de vendre la nostra ànima per una bonança econòmica irreal i immoral. Després d'això, només ens resta un present angoixós i la construcció d'un nou futur.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Quin fàstic!, fa mes de 10 anys
Si no la nostra ànima, la nostra dignitat sí que l'hem venuda, com a poble, per recolzar aqueixs delinqüents que ens han duit a la ruïna, i sembla que encara no haurem après la lliçó i tornarem a fer-los costat, i també tornarem a incórrer, quan puguem, en els nostres vicis més populars: gastar més del que podem, endeutar-nos per dois, i confiar en què tot anirà bé pels segles dels segles. Fins que una nova crisi ens torni a fer posar els peus en terra. No tenim ni volem memòria històrica i no ens escalivam mai!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris