algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

El Bou del Corpus

Hi haurà renou pels carrers de les ciutats. La vaga general s'anuncia des dels sindicats com a inevitable, encara que, en el fons, als sindicats majoritaris els faci mandra activar la gran mobilització. De moment, i com si es tractàs d'un assaig o un pròleg, dimarts passat hi va haver una vaga de funcionaris. Tant la gresca que es veu venir com la utilització dels funcionaris, una vegada més!, com el formatge que sempre és possible de retallar (i en trenta anys de pèrdua de capacitat adquisitiva continuada alguns ja toquen cotna!) em recorden el Bou del Corpus.

Juntament amb l'àguila, el drac, el lleó, la mula, etc., el bou forma part de l'anomenada zoologia mística, simbòlica de diferents virtuts que recollien els antics bestiaris i que solien aparèixer davant davant les processons del Corpus a molts d'indrets de la nostra geografia. A les Illes també, perquè, si més no a Menorca, la fraseologia de les persones grans encara coneix la dita: "et veuen més que es Bou del Corpus". Tanmateix, no he sabut trobar a l'Alcover-Moll aquesta expressió recollida.

En canvi, Esteve Busquets i Molas (Els animals segons el poble, 1987) esmenta una parèmia (passar el bou de Corpus) per significar que pels carrers hi ha hagut bullícia. Sobre el seu origen Busquets escriu que, entre el bestiar de les processons de Corpus, figurava un bou. Si no era autèntic, tenia el cap de cartró i el cos cobert amb una àmplia gualdrapa que tapava en part els homes que el manejaven. Armava avalots i encalçava l'al·lotim. Per això, quan pels carrers hi havia bullícia, es deia: "Sembla que hagi passat el Bou de Corpus!"

Avui, la festa del Corpus ha perdut solemnitat externa, però en primer (i aquest temps remot, ai las, de la meua infància!) ostentava una gran parafernàlia litúrgica, amb l'afegitó dels poders civil i militar, reminiscències imperials tridentines que revifaren amb el nacionalcatolicisme. No està malament que la ministra Chacón hagi començat a prendre mesures (tímides per ara) per separar l'exèrcit d'aquests "fastos" litúrgics!

Som al temps del blat, primícia de la sega. Ara és quan "la ginesta floreix i arreu al camp hi ha un vermell de roselles" -versos de Salvador Espriu, que en acabar la pregària ("Inici de càntic al temple") ens convida a dir que "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".

Al servei del poble (no d'aquest, certament) diu actuar el personal que ens governa des de Madrid. Però la veritat és que La Moncloa decreta a cop de telèfon de la Casa Blanca ("mercats financers", "operacions de rescat", "atac als governs pels desequilibris" que ells mateixos han provocat) i llavors el poble assisteix a la custòdia del sistema financer (amb himne nacional i honors militars inclosos) com l'al·lotam que era esvalotat pel bou al davant de la processó del Corpus. Una procesó integrada encara avui a València per espectaculars representacions: entremesos a peu o damunt "roques", misteris, figures i al·legories biblicomitològiques de l'Antic i del Nou Testament: la creació del món; l'infern amb Llucifer, i els àngels amb sant Miquel, combatent amb els diables; el paradís terrenal; l'arca de Noè, Melquisedec, Abraham, Isaac, Jacob, Moisès, David i Goliat, i les dotze tribus d'Israel; sant Joan Baptista; el naixement de Jesús, etc.

Sant Joan Pelós (de Pollença, Felanitx, Sant Llorenç), vestit de pell i amb aura de santedat, deu recordar aquests entremesos del Corpus. I vés a saber si S'Homo des Be, de Ciutadella, també ho podria.

Segons notícies, als carrers de les nostres ciutats, prest i ja fora temps, tal vegada hi tornem a veure es Bou del Corpus. El poble? Els funcionaris retallats? Les pensions congelades? No: la bèstia capitalista culpable d'una crisi que, en tost de foc pels queixals, llançava derivats financers opacs, productes especulatius de destrucció massiva. Hi haurà estores de flors per als cínics? La ginesta de la democràcia va perdent el seu groc gloriós.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris