cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
22°

... i altres herbes

Doblers públics
No fa gaire que es creà un grup a la xarxa social Facebook amb el títol "Exigim que el Govern no pagui els 6 milions d'euros a Rafel Nadal". Ja té més de 510 membres, entre els quals hi ha un director general de l'Executiu que presideix Francesc Antich. Em referesc a Antoni Verger, director general de Mobilitat i secretari general del PSM a Palma. Es tracta -us puc confirmar que no en som família- d'un dels polítics joves d'aquesta terra amb el cap més ben moblat. Hi ha, a més, altra gent ben coneguda, com ara Macià Blázquez, president del GOB, Caterina Canyelles, Magí Moranta... A la descripció del grup s'hi pot llegir: "L'any 2008, el Govern de les Illes Balears signà amb Rafel Nadal un conveni per la promoció turística de les Illes Balears segons el qual Nadal cobrarà 6 milions d'euros en tres anys. Aquests doblers sortiran dels imposts dels ciutadans de l'Arxipèlag.

A les Illes Balears, travessam un moment de crisi econòmica agreujada per l'espoliació fiscal que patim històricament de l'Estat espanyol. A més, hi hem d'afegir que cada cop que Rafel Nadal guanya un torneig, obvia que és mallorquí i no fa cap referència a les Illes Balears. Per tots aquests motius, els membres d'aquest grup exigim al Govern de les Illes Balears l'anul·lació d'aquest conveni i que Rafel Nadal torni els doblers que hagi pogut cobrar per aquest concepte". Idò.

Responsabilitat
El Menorca Bàsquet és un projecte col·lectiu que ha aconseguit ajuntar l'illa. Per primera vegada en molts d'anys, Maó i Ciutadella donen suport a una idea de tots. Però el Menorca, ara presidit per Benito Reynés i que té Oriol Humet com a director general, no pot convertir-se en un pou sense fons. No és possible que el club passi de la crisi econòmica que tots patim i visqui per sobre del que indica el sentit comú. Ho dic perquè ahir em varen fer saber que aquest Menorca Bàsquet s'ha gastat en la darrera temporada els més d'1.400.000 euros que el Govern li havia deixat perquè els dipositàs com a fiança per poder jugar a l'ACB. Em sembla un gran exemple de gestió pèssima. I ara, és clar, reclama al Govern una quantitat idèntica per dipositar-la com a fiança i poder així jugar en la màxima categoria.

Per ventura, ha arribat l'hora de replantejar el projecte i demanar-se si val la pena continuar. Certament, jo crec que sí, però també estic ben convençut que Diego González hauria de fer una roda de premsa a Menorca per explicar què ha passat amb els doblers de tots. González hauria de revelar, en definitiva, quants de diners ens costa a tots els illencs el Menorca Bàsquet i deixar molt clar que mai més no permetrà dispendis excessius. Ah, i evidentment el control pressupostari per a la temporada pròxima hauria de ser rigorós. A més a més, seria just que el Govern reduís de manera considerable la seva aportació a l'equip menorquí. Qui va autoritzar la directiva del club a gastar-se la fiança? No sé, fins i tot, si se'n poden exigir responsabilitats als directius. Uf!

Xenofòbia?
Dies enrere, vaig llegir amb atenció un curiós article d'Alejandro Maura a Mallorcadiario.com. No conec l'esmentat Maura i no m'estranyaria gaire que es tractàs d'un pseudònim. Em va preocupar una mica, perquè em semblà que destil·lava una mica de xenofòbia cap als mallorquins. Parlava de Rafel Nadal i, textualment, acabava dient: "¿Qué se puede esperar de una casta que presume del dejar hacer?. Maldito esperma". Uf!

La bombolla
El diari La Vanguardia, amb el títol "El futbol, la bombolla que no ha esclatat'", publicava el diumenge 30 de maig un interessant reportatge. Firmat per Andy Robinson, l'estudi explicava que el president de la UEFA, Michel Platini, té clar que "si un club vol continuar participant en els campionats europeus ha de deixar de gastar més del que ingressa". La informació explica que els equips més endeutats són el Manchester United (790 milions d'euros), el Reial Madrid (527), el Liverpool (385), el FC Barcelona (368,8) i l'Arsenal (223).

Eleccions
Els socis del FC Barcelona elegiran diumenge entre quatre candidats: Sandro Rossell, Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito. Es tancarà així l'etapa de Joan Laporta, que s'ha caracteritzat pels bons resultats esportius del primer equip i, molt especialment, per l'alt grau de compromís amb el país. Publicat per Angle Editorial, Joan Laporta publicà el març passat el llibre Un somni per als meus fills. M'han de permetre que en reprodueixi un bon grapat de cites que em semblen prou interessants: "Sóc un ciutadà més que creu en allò que és bo per a la nostra nació. Sóc hereu d'allò en què van creure els nostres pares i sóc responsable de transmetre-ho als meus fills".

En un altre moment, quan parla de la seva mare, diu: "I sap millor que ningú que mostrar-se obertament catalanista a la vida, com faig jo, és l'opció més difícil de totes. Penso que el més fàcil és afegir-se a la neutralitat, la falsa neutralitat, l'ambigüitat o, directament, considerar-se espanyol o espanyolista, que per mi si fa no fa tot plegat és el mateix...". I parlant de son pare, a qui dedica el llibre, diu:"Va ser la primera persona que em va fer veure ben aviat que ser del Barça és una via per defensar i promoure els drets i les llibertats de Catalunya". Laporta parla en aquesta obra de mossèn Ballarín i n'explica: "Me l'escolto i em deixo aconsellar per les seves sàvies paraules. És una gran persona, humana, intel·ligent". I n'acaba dient: "I dels nostres".

Queda clar? Tothom sap, evidentment, què és ser dels nostres. Vostè, segur que també. Podria destacar moltes frases més del llibre, però els recoman, ferventment, que el comprin i el llegeixin amb tranquil·litat. Just un grapat de cites més:"La meva idea del Barça va molt associada a les essències del país, perquè tot allò que ajudi a Catalunya a tenir transcendència mundial és important. Parlo tant d'un artista com d'un cantant, d'un cuiner o d'un arquitecte. I també d'un club com el Barça, que ajuda, i molt, a representar Catalunya al món. L'esport uneix, té ànima. I el Barça és un pou de valors, però cal saber vehicular-los adequadament.

Em pregunto, doncs, d'on surt aquest fariseisme dels que pensen que el Barça no pot fer país, que això només pot ser un club esportiu... Honestament, qui no accepta un Barça compromès amb Catalunya no pot entendre què és el Barça en tota la seva amplitud, un club democràtic i obert al món. Iun club català, compromès amb els drets i llibertats de Catalunya...". Idò.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per catalina, fa mes de 10 anys
Jaume M. , la noticia no parla ni de cadires ni del PSM. Parla del model econòmic que és el donar una millionada a un esportista quan hi ha moltes més necessitats. Res més
Valoració:-1menosmas
Per Rafel Tur, fa mes de 10 anys
Uep, tothom té dret a apuntar-se al grup de Facebook que vulgui. Fins i tot això no té perquè evidenciar una adhesió absoluta. Jo m'apunt als grups que m'interessen i a vegades no compartesc els seus postulats. Ja està bé de censors!
Valoració:3menosmas
Per Jaume M., fa mes de 10 anys
Cap d'aquest membres del PSM que estan en contra del doblers a Nadal ha fet resefectiu per que no se'l pagui o ha dimitit. La cadira és de ferro i allà duien clavat l'iman. Pena de pais.
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris