cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Sordesa global

La història és plena d'anècdotes relacionades amb la vida de personatges rellevants que convisqueren amb la sordesa i que van ser capaços de plantar cara a la vida malgrat les limitacions. Els ciutadans planetaris sembla que, de sobte, hem tornat sords, sense saber-ne molt bé les causes i desconeixent quines són les malalties mal curades que han provocat aquest efecte secundari de conseqüències il·limitades per a la salut privada i pública. Em referesc a aquella sordesa que experimentà el jove Charles Maurras quan encara jove, en edat escolar, no s'havia temut de la seva limitació i un dia, a classe de matemàtiques, sortí a la pissarra. Havia de resoldre un problema i el professor començà a dictar-li nombres.

Amb la mateixa fluïdesa amb què el professor avançava l'anunciat i en donava els nombres, ell n'escrivia uns altres. Maurras que era un estudiant brillant i, en adonar-se de la seva limitació, s'enfonsà i els seus condeixebles van quedar consternats de comprovar la delicada situació física i moral del company. A partir d'aquesta constatació, la vida de Mourras va ser diferent i ell mateix activà mecanismes i recursos per compensar aquella barrera. Aquesta imatge potser explica, de manera figurada, algunes de les coses que passen i d'altres que encara podrien passar en un futur més o menys pròxim.

Com la sordesa física, allò més fàcil és que augmenti progressivament, sobretot quan és una conseqüència d'altres factors que no acaben d'identificar-se, combatre i contrarestar. La sordesa global s'està manifestant com un mur de cada cop més sòlid entre els ciutadans i el sistema, com si allò que anomenàvem estructures ara, de sobte, apareguin convertides en aquells monstres que imaginàvem que un dia podien engolir tot allò d'humà que persistia en la humanitat moderna. A partir d'ara, res no serà normal en tot allò que afectarà la relació dels ciutadans amb les institucions i els seus representants, però tampoc entre els ciutadans mateixos.

Els sords tenen una tendència a tornar malpensats. La sordesa global augmenta la desconfiança i no suporta la desgràcia de conèixer la realitat, perquè ara experimentam que el saber i la informació també poden provocar estats d'ànim col·lectius depriments. Aquest enfonsament col·lectiu produeix una disminuació de la vitalitat i de l'activitat, justament els efectes contraris d'allò que es necessita per superar les turbulències temporals. Com dèiem a l'inici, la història és plena de sords famosos, personatges que convisqueren amb la seva sordesa o que, fins i tot, convertiren aquesta mateixa limitació en palanca per reforçar i construir projectes de vida optimistes.

Ara, una gran part de la humanitat tem haver quedat sorda, en principi temporalment i potser per sempre. Aquest col·lectiu, de cada cop més nombrós i deforme, tampoc no comprèn les causes d'aquesta crisi, no entén els discursos i s'adona de les seves limitacions per seguir el fil de les converses i els raonaments. Aquesta sensació real té efectes inquietants, perquè el túnel de foscor s'allarga i l'autocontrol de la ciutadania s'acurça aritmèticament.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
No hi ha pitjors sords que aquells que no hi volen sentir. El principal problema del món actual és que són moltíssims el qui no volen sentir-hi, o que no volen escoltar, que pel cas ve a ésser el mateix. I sí, ésser sord de veritat no és impediment insalvable per a qui vol desenvolupar-se personalment i assolir un bon nivell de coneixements i de coneixement. Però la ciutadania, en general, no es vol autocontrolar ni vol que la controlin, no es vol educar ni vol que la eduquin, no es vol instruir ni vol que la instrueixin. Si això no canvia, acabarem molt malament, i més aviat del que molts es creuen.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris