algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Victor Giraud i la seva odissea (1886)

"Hom diu que és necessària molta energia i una voluntat de ferro per emprendre i dur a terme unes expedicions llunyanes, a les quals oposen freqüents entrebancs la hostilitat dels indígenes i les dificultats naturals. Pel que fa a la meva persona, haig de dir que si he donat proves d'alguna energia en el decurs del meu viatge, he hagut de consumir una pila de voluntat molt més gran per apreparar la seva realització.

Un cop llençat, el viatge no és més que un impuls perpetu: les molèsties i contratemps d'avui fan oblidar els d'ahir i ens impedeixen pensar en els de demà; i si la malevolència dels habitants ens tanca el camí per a retornar al punt de partida, el que és desconegut ens deixa com a mínim l'esperança de colombrar dies millors. I pensant-ho bé, és meritori això d'haver de marxar de tal manera cap endavant quan no es pot tornar enrere? Però els preparatius de marxa porten amb ells nombrosos disgusts.

Un cop arribat a París, tot sol, i entregat en cos i ànima als meus projectes, vaig tenir un instant d'atordiment. Jo sabia positivament on anava, el que volia; però els detalls pràctics de l'empresa s'amuntegaven confusament dins la meva imaginació. En el breu temps disponible m'era forçós coordinar un per un tots els consells, els advertiments i les dades de tota mena disseminats en les obres que havia llegit, formar concepte sobre les opinions discutides, i, finalment, prendre la iniciativa i assumir la responsabilitat de tot. La meva família augmentà la meva profunda agitació amb les seves alarmes i sotsobres, i ningú no s'estranyarà de que, havent sabut el meu projecte a darrera hora, posàs el crit en el cel. Em deia que només tenia vint-i-tres anys, que era massa jove, que no estava ben preparat, que no sabia on em ficava, i que es consolava tot pensant que probablement em desanimaria, i que deixaria anar aquells projectes després d'haver passat algun temps a Zanzíbar".

Però Víctor Giraud, com conta en el seu llibre informatiu, no vol escoltar raons i el 1883 salpava de Zanzíbar i desembarcava a la costa de Somàlia per tal d'endinsar-se en el continent i arribar als grans llacs equatorials. Arribaria a Tanganika per a davallar després el riu Niassa de retorn a la costa per Moçambic. Era el temps daurat dels exploradors, una dèria encetada per Livingstone, Stanley, i molts altres, anglesos, francesos, alemanys, italians, espanyols... L'Àfrica subsahariana era l'aventura i el misteri, però també l'indret on clavar una bandera colonial. L'Àfrica no era doncs un berenar de negres sinó de blancs. Giraud va fer un viatge que tingué una durada de dos anys. Un home blanc, francès, jove, al front d'una nombrosa expedició de nadius reclutats a la costa. Al davant, en el camí, hi havia tribus hostils, animals salvatges, accidents naturals, malalties, privacions. De tot i molt.

Com Cristòfor Colom es trobarà també, a meitat del viatge, amb un motí. Els seus negres traginadors l'abandonen enmig de la selva.

És la prova de foc. Finalment, se'n sortirà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris