nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
20°

Aristòtil i les causes de la crispació

He volgut començar l'article d'avui citant o fent esment al filòsof d'Estagira. Més d'un pensarà que ho he fet en un intent de donar una mica de prestigi a aquesta barroera columna dedicada fonamentalment, bé que ho sabeu, a reivindicar grups marginats com els dels negres, "cavallistes", "balearicos", i a un altre del qual ni tan sols puc dir el nom perquè després es fan els ofesos i em fan demanar perdó de genollons. No, no és aquest -el de recuperar prestigi- tanmateix, el motiu fonamental pel qual necessit acudir a Aristòtil. Si ho faig és per poder posar una mica d'ordre en el compliment de la promesa que vaig fer a l'article de la setmana passada.

Aquesta promesa fou la d'intentar explicar les que, al meu parer, són les causes de la crispació que amara lamentablement les discussions que podem escoltar tant a les tertúlies radiofòniques i televisives com a les que, tantes vegades, tenen lloc en els diversos parlaments espanyols i, especialment, en el de Madrid. Com deia, en quasi totes aquestes discussions, els insults i les desqualificacions personals han substituït el que haurien de ser arguments i propostes sobre com s'han de resoldre els nostres problemes, que són -algú ho ignora?- greus i urgents.

Pel que fa a l'esmentat Aristòtil, cal dir que el grec ens va ensenyar que en podíem distingir quatre, de causes, en qualsevol esdeveniment: la material, la formal, la final i l'eficaç. Són les dues darreres les que vull emprar per ordenar una mica les meves paraules.

He de dir que pens que la causa final de la tan desagradable crispació que presideix les tertúlies i la vida parlamentària és la decidida i comprensible voluntat que tenen els polítics i els seus "hooligans" mediàtics de guanyar, costi el que costi, les properes eleccions. Aquests tertulians i els portaveus parlamentaris no dormen a la palla i saben que viuen en un país en què l'opinant més reeixida nom Belen Esteban. Ens hauríem d'estranyar, doncs, que la imitin tot el que saben i més? La causa eficaç aristotèlica és, per lògica, un esdeveniment que antecedeix l'efecte.

També en aquest cas. L'origen de la crispació l'hem de cercar, idò, crec, en la desgraciada guerra civil que dividí Espanya en dos grups de mentalitat ben distinta. Per una part, i ja em sabreu perdonar l'indubtable esquematisme, aquells que creien en les idees que predicaven els capellans i els militars, en l'ordre establert, en la tradició, en l'uniformisme polític i, en conseqüència, lingüístic. A l'altre grup hi havia mentalitats més properes a les idees que predicaven els mestres a les escoles, aquests creien en la possibilitat d'alleugerir el domini d'unes classes sobre les altres, en la utilització de la cultura i de la ciència per millorar la societat, en la aconfessionalitat de l'Estat, en la diversitat política i, en conseqüència, lingüística.

A la mort del Dictador, va semblar que es podria superar aquesta divisió i així ho cregueren o creguérem molts que pensaven o pensàvem que en un i altre bàndol hi havia idees aprofitables. Fou, probablement un miratge. El bàndol guanyador de la guerra, en el qual, sense cap dubte, hi hagué, sobretot al principi, gent de bona fe, no volgué renunciar del tot als privilegis conquerits ni condemnar mai el que fou, des del punt de vista polític, un clar error i una injustícia. Per l'altre part, el bàndol perdedor que, en nom de la reconciliació, hagué de tancar els ulls a moltes coses, tampoc no renuncià mai de veritat a les seves mínimes ànsies de justícia o, si voleu, fins i tot de revenja.

Considerà -i jo pens que de manera ben comprensiva- que acceptar la hipòtesi que defensava el bàndol contrari que l'aigua s'havia perdut per igual pel dos costats era el darrer afront que podríem causar a tots aquells que havien sofert una terrible repressió i, fins i tot, la mort pel fet d'haver defensat el que era sense discussió possible la legalitat democràtica.

No analitzar de manera objectiva el que ha estat el nostre passat sol dur a actituds i posicionaments neuròtics que donen origen a una bipolarització del tot estèril, on l'argument que predomina -gairebé l'únic que existeix- és la desqualificació, sense cap tipus d'escrúpols, de l'adversari. Les dues castes de causes ens han conduït a una manera de comportar-se que no és ni culta, ni civilitzada, ni constructiva, ni cristiana. Una pena i un fàstic.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Aleshores, fa mes de 10 anys
No comprenc aquesta obsessió per Espanya i per Belén Esteban. Ni som espanyolistes ni belenistas ni telecinqueros. Aleshores, a què ve citar tota aquesta rèmora que ens porta a la crispació que el propi autor de l'article denuncia? Parlem de nosaltres, del nostre redol, del nostre país i dels nostres personatges. Si els Països Catalans són la nostra nació, no perdem el temps a l'estranger i procurem que les coses funcionin millor a casa nostra.
Valoració:0menosmas
Per Antoni Cladera, fa mes de 10 anys
En Xesc té raó: els poders fàctics espanyols es dediquen a infectar i a embrutar. Sempre en contra de la democràcia, les llibertats nacionals i la justícia social. Mentalment estan a la Guerra Civil, potser abans: en el temps de Ferran VII i el "Que vivan las caenas!" o del Cura Merino. El sorprenent és que l'església, que demana perdó pels milers d'actes de sodomia i pederàstia que ha tapat, promogui la guerra civil (ideològica) entre germans. Com a creient em sent profundament defraudat.
Valoració:4menosmas
Per Quin fàstic!, fa mes de 10 anys
És molt difícil, per a alguns impossible, renunciar de grat als privilegis, per molt que hagin estat obtinguts sobre injustícies socials o fins i tot a damunt crims. Per això, si no poden seguir estant a dalt, fan el que poden per a, com a mínim, no quedar a davall, amb allò de "vosaltres en féreu de tan grosses com nosaltres". És clar que criminals n'hi hagué en els dos costats, com a totes les guerres, però els més culpables de la gran mortandat que es produí com a conseqüència d'aquella guerra fratricida són aquells qui la mogueren en contra de la legalitat vigent i traicionant els seus juraments a la Pàtria. No mereixien més que el deshonor i que caigués damunt ells tot els pes de la justícia i en canvi reberen durant anys i més anys tota casta d'honors. A això el poble, massivament, ja hauria de dir "basta"!
Valoració:2menosmas
Per Mik, fa mes de 10 anys
Crec q. te tota la rao.-Trob q. esta molt ben expressat lo q. pensam molts, i s`oi q. mos fa sentir els "tertulians" (de fet jo he acabat per no escoltar aquestos "teorics" intercanvis de idees).-Enhorabona.-Mik
Valoració:7menosmas
Per VVV, fa mes de 10 anys
avui sí, Xesc, que l'heu endevinada, sembla que anar de jonolls treu els seus fruits...
Valoració:12menosmas
Per Barralet, fa mes de 10 anys
bon article Xesc
Menys Pep Verger i mes Francesc Bujosa
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris