algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

Que rodi la bolla!

Una de les escasses bones notícies de la setmana ha estat que el premier Rodríguez Zapatero no visità dijous la selecció espanyola (de futbol), just abans de la partida de l'equip cap a Sud-àfrica per disputar-hi el Mundial (de futbol). RZ va tenir el dijous ocupat visitant el Sant Pare al Vaticà (i aprofitant el viatge per saludar amistosament el col·lega Berlusconi) i commemorant després el centenari de la constitució al Parlament espanyol del grup parlamentari socialista, inaugurat per Pablo Iglesias, aquell admirable líder que proposà al PSOE com a ideal "la completa emancipació de la classe treballadora: és a dir, l'abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una sola de treballadors lliures i iguals, honrats i intel·ligents".

I ha estat una bona notícia perquè l'agenda de Rodríguez Zapatero demostra que encara hi ha alguna cosa més important que el futbol. I no és debades recordar-ho avui, després de la inauguració del Mundial (de futbol) que durant un mes ens distraurà (catàstrofes inesperades a part, que ningú no espera ni desitja) de tot allò tan aparatós que ara tenim entre mans: crisi, retallades, atur, tòpics de l'estiu i els innombrables i inacabables casos de corrupció. És una exageració, i una falsedat simplista, pensar que tot s'aturarà un mes, però si atenem els mitjans i el pols del carrer, les converses i allò que col·lectivament respiram, no és tan fals ni tan simple com sembla. Sí, ja sé que algun ingenu ha dit que el millor que podríem fer és tenir una mena de Mundial continu, de gener a desembre i cada any, però sabem que això ens avorriria perquè necessitam els períodes de creixement del desig.

Què té el futbol, per aconseguir-ho? ¿No és un símptoma del més perillós i tràgic nihilisme, que un joc de pilota ens distregui d'allò "tan important" que tenim entre mans? Per què omplim, i exigim que s'omplin, els diaris i les televisions i les ràdios i la xarxa de notícies sense fi sobre si la pilota entra o no entra i qui i quan la fica dins la porteria? ¿Per què el futbol ens ajunta, a molts, milers de milions d'humans, en un entusiasme transcultural i transfronterer, per damunt de diferències polítiques i religioses, de dèries i nimietats? ¿Per què li atorguem aquest poder econòmic (les institucions dirigents del futbol, i en especial la FIFA i la UEFA, són nuclis de poder d'aquells incontrolables, i dels que tenen fil directe amb el poder polític)? ¿Per què l'hem convertit en font d'inspiració d'estratègies publicitàries i psicològiques i en la distracció màxima i en el pou de les nostres frustracions?

Si aquest joc de pilota d'origen anglès, maximitzat per qüestions econòmiques i dissimulador d'emocions que no sabem obtenir d'altres fonts, té la capacitat de distreure'ns durant un mes d'allò que ens sembla tan greu, potser vol dir que "allò que ens sembla tan greu" ho és molt menys del que sembla. Aquesta és la lliçó. Que rodi la bolla!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per AGAMENON, fa mes de 10 anys
El sentimiento de pertenencia a una tribu esta mas anclado en nosotros de lo que imaginamos y el futbol lo deja bien claro...
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris