algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Salvar el coll

Començ a pensar que és cert allò que l'autèntica grandesa d'un home es descobreix a la coa del SOIB, l'indret on més nua es troba la persona sobtadament tacada per l'infortuni; allà on l'individu esdevé més vulnerable que mai, atemorit davant un futur de dies foscos i de vespres en blanc. És aquí on les persones mostren el seu vertader rostre, a vegades demostrant una sorprenent capacitat de sobreviure amb dignitat i altres vegades rodolant cap a un enfonsament anímic i emocional de conseqüències sempre imprevisibles.

Potser perquè ells (i elles) comparteixen aquesta por de l'amenaça de l'atur, és comprensible l'actitud d'alguns il·lustres dirigents de l'antiga Esquerra Unida de negar-se a deixar els càrrecs institucionals que ocupen, tot i ja no estar integrats en la formació política amb què aconseguiren trepitjar moqueta en virtut del pacte signat el 2007. Ara, amb la crisi mostrant les seves urpes, el compromís ètic i una mínima congruència passen a un discret i avergonyit segon pla, gràcies a un exercici de supervivència possibilista sense gairebé espai per al matís moral.

"Les idees, en haver acabat de menjar", criden ara els antics profetes de la coherència de classe, aferrissats fustigadors dels golafres dretans que, suposadament, no tenien escrúpols d'esventrar el futur d'aquesta terra si això convenia als seus interessos bastards. On és, ara, la frontera entre ambdós perfils? Què queda dels codis de conducta progressista en un escenari de pànic global com l'actual, en el qual només importa salvar el propi coll?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris