algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

...i altres herbes

González (I)
Albert Moragues, conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, està ben preocupat pel funcionament de la Delegació de Presidència per a l'Esport, que ocupa Diego González. Sembla que González, que té com a primer suport José Antonio Santos, coordinador interdepartamental de la Conselleria, ha aconseguit inquietar Moragues i les conselleres Joana Barceló (Turisme) i Fina Santiago (Benestar Social). Ara m'explicaré, però abans de res, heu de saber que a González li encanta sortir a les fotografies i el protagonisme. Res a dir. És perfectament legítim. I també és absolutament legal que intentàs tancar els parlaments en la Diada de Penyes del Reial Mallorca que va tenir lloc a Lluc setmanes enrere.

Corresponia, per una qüestió estrictament protocol·lària, a la presidenta del Consell, Francina Armengol, però no té res de dolent que Diego González intentàs robar protagonisme a la socialista. Segur que Armengol quedà bocabadada quan ho va saber, ja que González no és d'UM, sinó del PSIB-PSOE, però... Ho dic perquè la presidenta del Consell estava acostumada a bregues protocol·làries amb gent d'UM, però amb companys de partit... Ah, per cert, em diuen que González, tot i el seu càrrec de delegat de Presidència per a l'Esport, no té un esperit gaire esportiu. Vull dir que té mal perdre.

I és que sembla que es va disgustar una mica. Clar, evidentment, pel fet que González no pogués tancar l'acte, ningú no serà acomiadat. Moragues mai de la vida ho permetria. Ni es deixaria enganar amb justificacions tan estranyes com idiotes.

González (II)
La veritat és que vull pensar que Moragues no es deixarà embolicar, però... És que ara record que en la darrera reunió del patronat de la Fundació Illesport es va aprovar, entre altres coses, la contractació d'Elena Gómez. A la reunió hi assistiren, entre d'altres, Albert Moragues, Joana Barceló i Fina Santiago. També hi era Santos, que m'assenyalaven com el cervellet dels esports al Govern. Uff! La realitat és que em va estranyar la contractació de Gómez per a un programa de nova creació que es diu 'Esport i gènere'. Gómez no està contractada com a tècnica, sino que és un alt càrrec.

És a dir, que en plena crisi, quan més retallades pateixen les administracions... Moragues, Barceló i Santiago aprovaren la creació d'una nova plaça. I a qui hi col·locaren? Elena Gómez, que quan UMabandonà l'equip de govern del Consell de Mallorca fou destituïda. No entenc res. I Antich? Segur que Francesc Antich no en sap res, de tot això. De fet, el president és especialment escrupolós en algunes coses.

González (III)
Diego González no és un gran negociador. S'ha de reconèixer que va aconseguir no pagar la doblerada que inicialment exigia el pilot Jorge Lorenzo, però... De fet, González -Déu meuet!- es va comprometre a pagar 240.000 euros a Lorenzo (120.000 euros de l'any passat i 120.000 el 2010). És a dir que, tot i la crisi, Esports pot pagar 240.000 euros a Lorenzo. El pilot exigia inicialment cobrar tant com Rafel Nadal, però González argumentà que el tennista cobra de la Conselleria de Turisme.

González es va comprometre amb Lorenzo a fer la gestió, però Turisme justificà la negativa per la falta de pressupost. González, ben disgustat, hagué de dir a Lorenzo que no podia ser. Em comenten que el pilot sol·licità també a González que la seva mare fos contractada -fa un temps ja hi havia estat-. González seria ben capaç d'acceptar la proposta de Lorenzo, però segur que hi ha algú a Presidència amb dos dits de seny que impossibilitarà la contractació de la mare del pilot. Personalment, em sembla una animalada que el Govern es gasti un sol euro amb esportistes tan consagrats i milionaris com Nadal o Lorenzo. És fàcil pensar que a aquest Govern li agraden massa les fotografies i li falta decisió i valentia política.

Serra Ferrer
Ja sabeu que Llorenç Serra Ferrer no serà el màxim accionista del Reial Mallorca, sinó que el seu paper es limita -i no és poc!- a ajuntar una sèrie d'empresaris disposats a comprar-lo. Idò bé, ja sabeu que la Societat Anònima Esportiva té pendent de desemborsar part d'una ampliació de capital amb un import d'1.486.621 euros. Quins comptes fan Serra Ferrer i el seu grup? Estan obligats a fer el desemborsament tot just arribar-hi? Les pèrdues els hi obliguen? No en fan comptes?

De moment, els auditors d'aquest grup que aglutina Serra Ferrer fa feina a les totes, però no està previst que estiguin en condicions de presentar el seu dictamen fins d'aquí a deu dies. Serà aleshores quan facin pública la seva intenció de comprar el club vermell. I tampoc pot descartar-se que, finalment, opti per no adquirir l'entitat.

García
José Miguel García, exvicepresident del Reial Mallorca i encara ara segon màxim accionista de la Societat Anònima Esportiva, pot estar tranquil, ja que Joan Gual de Torrella, president de la Cambra de Comerç, no té la intenció de sol·licitar-ne la dimissió com a membre de la junta directiva en representació del sector de la construcció. Em diuen que Gual de Torrella considera un accident que l'empresa Tabicor Inca hagi demanat concurs necessari de creditors d'una de les empreses del Grup Garbal, propietat de José Miguel García.

I Francina Armengol, presidenta de la Federació Socialista de Mallorca, tampoc no pretén demanar la renúncia a García de l'executiva. Ah, per cert, em donen per segur que José Miguel García no continuarà com a accionista del Mallorca i em diuen que és ben possible que no vengui el seu paquet accionarial del cinc per cent a Mateu Alemany. Idò? Per ventura el vendrà directament a Serra Ferrer. O..?

Barça
Joan Laporta em sembla un magnífic president. I no estic pensant en els excel·lents resultats esportius de l'equip durant els seus mandats. Em referesc, fonamentalment, a la quasi perfecta defensa de valors tan universals com la pau, la cooperació o la catalanitat. En aquest sentit, sempre he pensat que no és cert que Laporta hagi emprat el Barça per fer política.

Dies enrere, els quatre candidats a la presidència del FC Barcelona -diumenge en són les eleccions- es fotografiaren amb la camiseta reivindicativa "Catalunya, al Mundial Brasil 2014". És a dir, que Sandro Rossell, Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito donen suport al reconeixement internacional de la selecció catalana. No és que els quatre candidats s'hagin posat d'acord per fer política, sinó que entenen -i em sembla bé- que estan defensant un valor universal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris