algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Turistes del nord (1919)

"Regna ja l'estiu a la Toscana, el sol encalenteix, la terra es troba com a calcinada i l'ànima ha canviat de ritme. Els rossinyols canten tot el dia i tota la nit, sense tristesa, alegrament, vívidament, amb barra, amb una força afirmativa desproporcionada amb la seva mida de tímid ocell. No puc arribar a comprendre per què els grecs sentien plorar o sanglotar el rossinyol. De qualsevol manera, potser cercaven el que és tràgic, abans de la consumació rapsòdica de la vida.

Hi estaven predisposats. I ahir, sota la inundació del sol sobre el riu Arno, el capvespre, vaig veure dos jovencells alemanys que sortien timonejant una barqueta del port Santa Maria vers el Ponte Vecchio de Florència. Eren bruns, no rossos, però pel que fa a la resta, de l'autèntic tipus Wandervögel, de camisa i pantalons curts i gruixudes botes, sense capell, la jaqueta travessada en el morral, les mànigues de la camisa pujades i descobrint els assolellats i musculosos braços, la pitera de la camisa oberta sobre el pit torrat pel sol i el rostre i el coll també torrats i relluents quan començaren a caminar a passa llarga sota el sol del capvespre, sortint del carreró.

Conversaven amb veu sonora, en alemany, com oblidant-se de tot el que els envoltava, en aquella cruïlla estibat de gent de Ponte Vecchio. I caminaven amb passes fortes, distretes, deixant rere d'ells els italians, com si aquests fossin només simples ombres. Robusts, abstrets, concentrats, quelcom dels seus cossos llançat al davant sota el pes de les seves motxilles, com sota una empenta que els decidí de viatjar, sense mirar ni a la dreta ni a l'esquerra, conversant amb veu vigorosa, només entre d'ells...

On anaven, en la darrera llum daurada de la tarda amarada de sol, més enllà de l'Arno? Abandonaven la ciutat en aquella hora? Volien sortir de la porta Romana abans de l'entrada de fosc, dirigint-se al sud? Malgrat que hom s'acostuma a aquests joves alemanys, sobretot a Florència, en temps d'estiu, el pensament s'atura cada vegada que apareixen i passen. Si els cignes o ànecs salvatges volassin fent soroll sobre el riu, a poca altura, dins la llum capvespral, amb aquest avanç en forma de cunya, atent, que resulta tan impressionant, causarien la mateixa sensació...".

Això era el que pensava i escrivia aquell gran escriptor que fou D.H. Lawrence, viatger infatigable que va recórrer gran part del món. Volia explorar les antigues civilitzacions en el seu lloc d'origen, per descobrir els déus, les llegendes i els cultes oblidats. D'aquell viatjar va sorgir el llibre Fènix, on explica aspectes de la natura, els pobles, els països i les races. En aquest fragment ens explica les impressions que li causen els turistes que arriben a Itàlia des del nord, els visitants germànics, que per dissort, durant la Segona Guerra Mundial, no retornarien per fer fotografies o visitar llocs històrics, sinó vestits de soldats per ocupar Itàlia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris