algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El sistema

Seguit seguit podem llegir i escoltar atacs categòrics i diatribes contundents contra això que anomenam col·loquialment el sistema, és a dir, contra el conjunt de regles i institucions que regeixen la nostra vida i la nostra societat. Uns atacs i unes diatribes que no semblen sorgir d'una voluntat de millora d'un sistema que, tot i imperfecte, és el manco dolent dels coneguts. Així, tots hem pogut sentir crítiques i desqualificacions que, per exemple, qüestionen les ajudes que els governs occidentals han donat a les entitats financeres. L'argument és simple: com poden els executius donar suport als poderosos i, en canvi, negar el pa i la sal als vulnerables o a les classes mitjanes.

Si no ho entenc malament, el suport governamental el que fa és, sobretot, garantir la mínima fortalesa i continuïtat de bancs i caixes. Un suport que assegura coses tan lletges com que una entitat financera no faci fallida, cosa que deixaria els petits estalviadors sense els doblers que hi han dipositat. Encara hi ha record històric de bancs que s'arruïnaren i deixaren penjats i malmenats els qui allà havien deixat recursos i il·lusions.

Perquè les possibles intervencions de caixes d'estalvi, en definitiva, allò que persegueixen és evitar un crac, el que persegueixen és mantenir la confiança del i en el mercat, el que persegueixen és impossibilitar un procés de deteriorament i de pànic col·lectiu. Segur que, juntament amb això, hi ha abusos i pràctiques denunciables i que fan empegueir: és evident que les coses no són perfectes i que queda molt de camí per fer; ara, la meva tesi de fons és que el sistema, tot i les seves innegables imperfeccions, és absolutament millor que el que regia en el passat. Que s'han de fer correccions? Que algunes coses s'han de replantejar perquè no són sostenibles? Òbviament que sí.

En la meva opinió, però, no és tant una discussió de veure la botella mig plena o mig buida, sinó del to i la perspectiva d'aquests atacs i diatribes a què me referia al començament. Perquè, efectivament, un té la sensació que hi ha un rebuig frontal a un sistema que, en general i amb tots els emperons que es vulgui, el que ha fet és generar riquesa i benestar per a una part molt destacable de la població. A veure, si la crítica fos constructiva en lloc de destructiva, tot em semblaria correcte i poca cosa hi hauria a dir.

El problema, d'acord amb la meva impressió subjectiva, és que es qüestionen coses essencials d'una manera irresponsable, tremendista i sense cap tipus de rigor. Som conscient que la premsa té una tendència innata a posar el focus sobre allò que no funciona i que aquesta tendència, molt sovint, el que provoca és que tot allò que funciona quedi en un segon pla o defora del coneixement públic. Aquesta tendència, tanmateix, als ciutadans i a les organitzacions socials no els hauria d'impedir veure el bosc en el seu conjunt.

Ens hem dotat d'un sistema complex i car, un sistema que presenta moltíssims avantatges, uns avantatges que no hauríem d'ignorar o menysprear. El repte no és canviar de sistema, sinó introduir-hi les reformes necessàries que el facin durable i corregir algunes patologies detectades. Allò de donar la culpa al sistema o a l'enemic exterior dels propis fracassos és una temptació molt humana però que, realment, diu molt poc de les pròpies capacitats, encara que sigui una explicació parcial de la realitat. La millora del sistema és necessària; l'atac destructiu, un luxe que crec que no ens podem permetre. Com diria aquell: oi que m'entens!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Berenguer, fa mes de 10 anys
Digna opinió d'UM, que com ens recorda el seu saig particular al diari digital dia si dia també (el dels cures intensius), ara resulta que aquets partit defensa els drets i el futur dels treballadors, els obres i els pagesos (els que encara hi queden, gràcies a la política duita a terme fins ara).

Melià, els que tenen hipoteques a 30 anys o més, els quals seran uns "feliços" propietaris quan ja estiguin jubilats i plens de malalties, ja no es creuen aquests arguments teus (on siguin, dins el text).

El sistema actual només ha fet engreixar els rics. I si el volen salvar és per a que els rics continuïn essent rics. Però per a això, és necessària una massa humana de pobres que continuï pagant. Si aquests desapareixen, els rics deixen de ser-ho.

Melià, qui t'escriu els articles s'haurà d'esforçar una mica més. Mira, per on, a la UOC es pot estudiar Ciències polítques. No seria útil, donat que CAP polític d'aquí té aquests estudis?
D'altra banda, hi ah professors d'economia d'altres universitats que no estan d'acord amb tu. Què en trobes? Els tens en compte (en altres ecrits que no siguin aquest)?
Valoració:-3menosmas
Per ciutadana, fa mes de 10 anys
Miri Sr. Melià, li explicaré, jo funcionaria que cobro 1.100 euros he veure reduït el meu sou per sustentar el "sistema".

Un sistema quebrat per unes enitats gestionades per uns "senyors especuladors" que cobren en un mes, més de lo que jo cobraré en ma vida fent feina. I es clar que no s'aguanta el "sistema".

El problema és que els governs de dreta -inclós el del Sr. Zapatitos, per descomptat- no són capaços de fer fora els matieixos "senyors especuladors" que han procat la crisi.

Resulta que els que hem de mantenir aquest "sistema" som els funcionaris, els jubilats i els depenents. I esperi vostè en saber la reforma que es prepara.

Segur que només afectarà als aturats que per fer feina els oferiran un contracte encara més "basura" i mal pagat. I a tots els altres assalariats que veuran com despareix qualsevol possibilitat de millora de les seves condicions de feina i retribucions.

Tot per mantenir aquest "sistema" quebrat i insostenible.
Valoració:6menosmas
Per anarquista, fa mes de 10 anys
Sr Josep Melià, el gran problema es que ja no n'hi ha de petits estalviadors, la gran majoria deu al banc molt més del que té i això es el que ha provocat la crisí. El govern assegura 100 mil euros per compta corrent, quants n'hi ha que els tenen al banc aquests doblers? voste segur que si, son pare n'hi va deixar molts. No deixar caure els Bancs només beneficia a els rics perque poden seguir com fins ara a costa dels pobres.
El capitalisme es un esquema piramidal, no pot funcionar mai perque no hi ha recursos per a tots i es sostè sobre la gran mentira dels diners, ja a l'any 70 cap pais ténia reserves suficients per a pagar el seu deute.
el que pasa es que això s'ha de mantenir no es pot canviar de forma pacifica,
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris