algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
18°

Pegar la coça al cul indicat

El president Obama, amb una frase que alguns qualificaran de grollera i alguns altres d'expressiva, ha apuntat de cap a un dels problemes de la vida moderna -però no tan sols de la moderna-: la localització precisa de les responsabilitats personals en situacions indesitjables. Prou que ho sabem, aquestes responsabilitats generalment es dilueixen en fórmules deliberadament vagues: la corporació, els òrgans de direcció, l'empresa, la institució, l'equip d'experts, i fins i tot el context o l'esperit del temps. Són fórmules que s'apliquen per protegir l'anonimat dels responsables de tota casta de desastres.

Recordareu, per exemple, que en el tèrbol afer del Prestige, a dia d'avui no hem vist la cara de la persona -o de les persones- en la qual recauria la màxima responsabilitat: ni empresarial ni política. A més, quan es tracta de catàstrofes d'aquesta magnitud, d'alguna manera es filtra en la consideració general dels fets el concepte de destí, de la fatalitat, que no apareix en assumptes de molt menor volum. El destí ajuda a impermeabilitzar les responsabilitats de les persones que han pres decisions equivocades o temeràries.

Sabem que la protecció de l'anonimat és un element bàsic en tota estratègia de defensa d'interessos gremials i corporatius. En aquestes pràctiques s'ha arribat a un cert grau de funcionament raonablement satisfactori. Si, pel que sigui, excepcionalment les investigacions se centren a desemmascarar el principal responsable d'una o altra malifeta, sabem per experiència que rarament s'hi arriba: entre l'investigador i aquest màxim responsable, sempre hi haurà qui, remugant o de bon grat, posi la cara per aturar el cop que havia d'estampar-se en el rostre del seu superior. Són coses de la vida.

El president Obama, que no està disposat a ofegar la seva carrera política en l'oliós litoral de Louisiana, ha dit que vol saber a quin cul de BP ha de pegar la coça. D'estudiant, degué observar que no sempre la bota troba el cul del culpable, perquè es protegeix darrere d'una comparsa molt atapeïda. I degué aprendre que, perquè el sistema funcioni, sempre hi ha d'haver moltes persones disposades a posar el cul de forma que intercepti la coça destinada a algú de més amunt. Està bé que Obama cerqui aquesta precisió, aquesta exactitud en la direcció de la potada exemplar. Possiblement, la frase conté una de les ensenyances que poden ser de més profit en un món que necessita recuperar una certa noció de justícia. Les joves generacions hi poden aprendre que, si volen un món millor, han de pegar la coça al cul indicat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
I de sa síndrome tòxica (oli de colza?) qui en fou culpable? No s'ha sabut mai. Hi havia un metge, n'Antonio Muro, que assegurava que s'oli no ho era; morí de càncer de pulmó i, contra es seu exprés desig, sa família no en vullgué fer s'autòpsia "per oblidar". Altres organitzacions com ara antimilitaristes mantenien que sa causa calia buscar-la en sa base militar de Torrejón i tot allò que hi pul·lulava. I com aquest cas altres. Bhopal? Seveso? Txernòbil?
Valoració:8menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Això que ens recorda del Prestige, i de si les culpes, en casos com aqueix, procuren donar-se al destí, hem duu a pensar que si en el cas del famós petrolier la culpa hauria d'ésser d'aquell o aquells qui desafiaren el destí carregant de petroli i posant-lo a navegar un vaixell que ja no s'aguantava prou, també desafiaren el destí els enginyers i directius de BP quan feren un forat per treure'n petroli a al fons de la mar, a 10.000 m. de la superfície. Com desafien el destí aquells temeraris que van amb els seus cotxes a 240 quilòmetres per una via d'ús public, o que es llancen amb uns esquis per pendents que fan feredat. I l'experiència ens demostra que al destí no li agraden els desafiaments, i que és ell qui té la paella pel mànec, i més tard o d'hora treu el geni i passa allò que passa.
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris