cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

La crisi, les vagues, els acords i la capacitat de tolerància

Vivim una època de tensió. Però, en el fons, aquesta no és deguda a la crisi, sinó a la conjunció de dues mentalitats diferents. La crisi només és l'avui, fotut, que obliga a prendre decisions dràstiques. Però quines? Com? O cap on? Plantejar-se això és ben normal. I que cadascú hi opini de forma diferent, també. Ara bé, la qüestió clau del perquè de la tensió no és aquesta. No. És la capacitat de tolerància. Avui, tothom parla. Ningú no s'entén. Com diria un amic meu de Bunyola, tots fan el sord i ningú no escolta. Per exemple, ara toca a sindicats i a patronals, amb la reforma laboral.

Què interessa: mantenir les posicions sense cedir o enviar el país a lloure? La història de sempre. El segle XIX fou un segle convulsiu per al nostre país. Tant si aquest es diu Espanya -per uns-, les Illes, o l'Illa -per d'altres-, com Europa o Occident -per la resta. En el cas del nostre Estat, en sortí el famós perfil de les dues Espanyes. Fa més de cent setanta anys, Larra ja havia pensat gravar en la seva làpida sepulcral "aquí yace media España; murió de la otra media". I aquesta pugna actual la constatava el proppassat dissabte Francesc Bujosa, quan parlava de la confrontació política en aquest mateix diari. Sobre el seu mode de fer. Bujosa em recordà allò que ja exposaven els primers il·lustrats del segle XVIII, com ara Gregori Mayans.

Aleshores, reivindicaven la "crítica", no com s'entén quotidianament avui, com a censura o satírica, sinó com l'exercici d'anàlisi profunda de les qüestions. Fora passió. Perquè, a la llarga, l'autisme, de les dues meitats, no condueix enlloc. Com una casa habitada per dues famílies que fan del seu enfrontament el motiu de la seva existència. Llavors, allò que un fa, quan arriba al poder l'altre ho intenta desfer. I, és clar, amb aquesta mentalitat, és impossible avançar. Hauríem de recuperar la importància de la cultura de l'acord. Semblava que ho havíem après el 1977, amb l'arribada de la democràcia, els Pactes de la Moncloa, la Constitució, el talant dels anteriors polítics, etc. Però no. En vint anys, hem perdut el rumb.

Per l'entrada del postmodernisme? O potser per l'excessiu quixotisme? No hi ajuda gaire la pràctica d'un idealisme singular, de vegades prou victimista, suposadament incomprès, que enfila molins de vent per tal de cercar la glòria, sense importar-li les conseqüències dels seus actes, sense capacitat de pacte. Messianisme excloent, en diria jo. Per això, preferesc el refranyer. El saber popular mil·lenari. Les màximes de la meva terra. Enfront de la imprevisió de l'imponderable, val més un mal acord que una bona brega.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
I per a uns altres el nostre país és Catalunya.
Valoració:7menosmas
Per Cors, fa mes de 10 anys
Valenciano, un polític que només pot ser del PSOE, un pseudosocialista espanyol. Un polític de salonet, de corbati i bones formes, cobrant dietes i un bon souet, i ben lluny de les aules, on realment s'ha de currar. ÉRs tan ingenu que ha de defensar l'indefensable mentre els seus companys se'n riuen.
Valoració:2menosmas
Per Quin fàstic., fa mes de 10 anys
D'acord que val més un mal acord que una bona brega, però els acords, fins i tot essent bons, no solen tenir rendibilitat política. En tenen molta més les bones i males bregues. Mentre els nostres polítics no canviïn de mentalitat, no progressarem gaire, en aquest aspecte.
Valoració:1menosmas
Per Joan, fa mes de 10 anys
Idò hem de ser pràctics i hem de deixar que ens retallin sous, drets, pensions per culpa del malbaratament de fons públics que han fet els polítics: contractant desenes i desenes d'assessors, cobrant dietes, fent viatges inútils, gastant els diners en titulars als diaris, en la foto, comprant organitzacions i persones afins etc, etc, etc???
Valoració:10menosmas
Per miquel monroig, fa mes de 10 anys
Nito, crec que confonem els termes: signar no és controlar, es mostrar cara pel que dius. És no tirar la pedra i amagar la mà...I el dret a la vaga és una llibertat conquerida, no una obligació. Els drets d'uns s'exerceixen respectant els drets dels altres.
I no continuo perquè no me diguis que també sermonejo.
Valoració:0menosmas
Per Nito, fa mes de 10 anys
On és l'insult d'en Psique? Per quèha de signar amb el nom i els llinatges? Què és això? Un control de la Guàrdia Civil? Valenciano és un polític que no està a l'alçada dels seus companys que ahir van fer vaga i es van manifestar pels carrers de Palma. Que dimiteixi i es deixi de sermonejar.
Valoració:1menosmas
Per miquel monroig, fa mes de 10 anys
Gràcies Valentí per les teves reflexions i per la teva contribució a la cultura de l'acord.
Sería massa demanar al Sr."Psique" dues cosetes elementals de sana democràcia:
1. Signar amb nom i llinatge la seva opinió.
2. Deixar de banda l'insult, respectant les opinions i essent més tolerant ???
Gràcies
Valoració:0menosmas
Per Psique, fa mes de 10 anys
Valenciano, tu que tens feina fora de la política, quedaries com un senyor si dimitissis els càrrecs que cobres i et dedicassis a la investigació. Però no tens vergonya, com tots els teus companys.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris