algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

21 quarterades

Ara com ara ja es fa una mica feixuc el potollar els camins veïnals, com a necessària mesura per abaixar la glucèmia i fer que les frontisses no es rovellin. La calor comença a empènyer, fotre i n'és el temps! La solució, per ara, aquests xafogosos mesos, que hem trobat l'amic Guillem i jo, és triar per a fer-ho els paratges arborats, que vulguis no et regalen una ombra deliciosament protectora dels immisericordiosos raigs de sol, malgrat que sigui exposant-te als efectes al·lèrgics, oïssos a rompre, de les enguany exagerades floracions dels ullastres i les alzines, exuberants, ubèrrimes. Clar, com que ha plogut el que ha volgut i una mica més i tot a molts redols, l'arbrat va esponerós.

Un dels camins triats qualque dia per la caminada és el que, vorejant Son Rossinyol i Sa Casa Roja, resquitllant Son Prim per la part de dalt, li envela cap al veí poble de Llubí, passant per S'Hort de Son Rossinyol i per Can Rafel de Sa Vaca i la seva silvestre i original manera d'entendre i exercir la vida, que algun dia us contaré, descansi en pau allà on sia ell. Hi ha qualque pinar i alzinar que, adesiara, et regalen ombres que et fan una mica més suportable la calorassa.

La sorpresa va ser fa una mesada quan, passat es Camp de Ses Egos, a un indret que, segons l'immortal amic cartògraf i arqueòleg Josep Mascaró Pasarius al seu Mapa General de Mallorca (1958), ben bé podria ser que s'anomenàs Ses Barraquetes, ja hi vàrem podem trobar un camp ben gran tot sembrat de solcs ben drets, d'uns matolls que ja devien tenir aleshores dos o tres pams d'alçada. D'enfora semblaven patateres, però quan ens hi arrambàrem descobrírem que no, de cap de les maneres. Ens hi acostàrem una miqueta més i vàrem poder intuir més que observar el començament del naixement d'una flor, que per l'aparença ens semblà la d'un gira-sol que encara no tenia pètals. Tot plegat ben proveït de reg per degoteig, que s'hi havia invertit una doblerada amb tota evidència.

La sorpresa encara va ser major quan, cinc-cents metres més envant, gairebé ja a tocar la forana de la vila llubinera, a uns indrets anomenats Ses Cases Noves o Es Molí D'en Blanc, el mateix, però aquest pic multiplicat per deu potser. Una parella de jovençans feien com que entrecavar, llevar males herbes entre solc i solc. No acabaran la feina avui, comentàrem amb la pardaleria que ens caracteritza i procuram fomentar. Ostres, quina passada de sementer de gira-sols! I en Guillem i jo pensàrem a l'uníson, els dos en veu alta: d'aquí a una mesada s'ho pagarà tornar per aquí i fer un parell de fotos, això serà de veure. I sí. Que sí.

I dit i fet, la setmana passada, màquina fotogràfica dins butxaca, vorejant les cinc de la tarda, un bon sol però amb una mica d'oratjol així mateix, ens hi encaminàrem ben decidits. Ens enduguérem una bona sorpresa. No eren gira-sols amb tota evidència. La flor era una mica més petita i amb els pètals vermells, rosat encès. Així i tot la cosa era de veure. I fotografiar. Hi havia un home que, arran d'un safareig, es refrescava la cara amb una mànega. M'hi vaig acostar. Quan em va haver fet a saber que no entenia "mallorquino" (semblava europeu de l'est), em va intentar explicar que entre aquell sementer i el de més avall eren 15 hectàrees (21 quarterades sobrades!), i que aquella herba s'anomenava "equinacea" i era medicinal. I que tot plegat era "del governo balear". (?) Arribat a casa vaig cercar "equinacea" o "echinacea" a Internet i em va sorprendre la informació que hi vaig trobar. Podeu fer-ne la prova. És gratificant.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
És una planta originària d'Amèrica del Nord que té propietats preventives i curatives, si sa cosa no està molt avençada, des constipats. Jo la prenc molt i fins ara m'ha donat bons resultats. Però m'estranya que la cultivin a un lloc de clima mediterrani i que en aquesta zona del món, sa mediterrània, no hi haja una planta amb semblants propietats. Ho dic per allò que no hi a res mellor que allò que se sembra i és oriünd de prop de casa, com a "locàvor" (que diria en Mateu Morro) que intent esser sovent
Valoració:4menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Sembla que des de fa alguns anys la popularitat d'aqueixa erba va en augment, però no sabia que n'haguessin sembrat a Mallorca. Si és un cultiu rendible, bé que han fet, ja que tants pocs ho són. Millor un camp agrícolament explotat que un camp de golf, que em sembla que no serveix més que per a fer embulls urbanístics, si no els ho aturen.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris