algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
17°

Dolç i amarg

El juny és el mes dels albercocs; per a confirmar-ho n'hi ha prou mirant les coques de les pastisseries. Probablement, aquesta és l'única notícia dolça de la setmana. A l'altre extrem de les sensacions gustatives, el de l'amargor, cal situar-hi les paraules de l'ambaixador d'Israel a Espanya, el senyor Schutz, impròpies d'un demòcrata que, a més a més, representa un poble que ha estat víctima de polítiques deshumanitzades.

El senyor Schutz compara l'assassinat de nou pacifistes a mans de l'exèrcit israelià amb els morts de les carreteres, i coincideix amb l'Espronceda de Canto a Teresa en l'afirmació que una pila de cadàvers no commouen el món. Bé, Espronceda sols es referia a un cadàver, el seu. Però la desconsideració envers l'ètica de la gent és la mateixa. Tanmateix, Espronceda era un enamorat no correspost i, en aquestes condicions, un té llicència per a dir qualsevol cosa. Però el comentari del senyor Schutz no és el d'un enamorat, sinó el d'un cínic. Una vida perduda, qualsevol vida!, és un dol. I nou, imagineu-vos-ho.

Si El Periódico, que és el diari que va publicar les declaracions del senyor Schutz, hagués substituït el seu nom pel de Goebbels els lectors les haurien considerades en sintonia amb la ideologia del personatge. El fet de saber que han d'ésser atribuïdes a un alt càrrec de l'administració israeliana és del tot lamentable, desolador. En conseqüència, les reaccions de protesta que han provocat són més que justificades. Fatalment, el senyor Schutz té raó en vaticinar que tant d'enrenou passarà en dos dies. Una taca en tapa una altra. I contínuament passen coses que reclamen l'atenció general.

El rumor que Hongria podria estar en una situació econòmica tan delicada com la de Grècia va ensorrar, divendres, les borses europees. Hi ha crisi financera, crisi laboral, crisi de valors, crisi de tot. I heus ací que en plena apoteosi de la crisi de totes les crisis, el President Antich ens ha sorprès amb una finta que ha deixat descol·locada (i sense resposta) l'opinió pública, i en lloc d'ésser al seu despatx apagant focs, s'ha embarcat cap a Moscou amb el corresponent seguici d'experts i d'informadors. El viatge té un aire de week-end impressionant. Però el motiu adduït des del Consolat és que es tracta d'una visita comercial, i ens hem de creure allò que ens diuen.

Tanmateix, Presidència hauria d'haver convidat alguns membres de l'oposició perquè els fessin de guia, atès que al Rasputin no s'hi va amb metro i no sigui cosa que caminant, i cercant i refent les tresques, surtin de Moscou i arribin a Sant Petersburg. En fi...! Confiem que això no passi, i pensem en els albercocs. Per Sant Antoni hi haurà el ple, ara han arribat els primers. A la botiga, em refereixo. Altra cosa és per aquests mons de Déu. Per aquests mons, n'hi ha una solada. I no és d'ara.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Què hi farem!, fa mes de 10 anys
Així com alguns dels qui han estat víctimes d'abusos sexuals es converteixen després en violadors no ho he entès mai, i encara molt menys entenc que molts d'aquells qui han estat víctimes de vexacions i de tortures inhumanes es converteixin després en deshumanitzats torturadors. Entendre aquestes conductes està fora de l'abast del meu enteniment. Bé, a dir ver hi ha també moltes altres coses que no les entenc i crec que no les entendré mai, no sé si és perquè tenc l'enteniment massa curt o perquè realment són molt males d'entendre.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris