algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Cos de bombers

Perseverant en la lloable croada d'aconseguir el respecte i la igualtat entre homes i dones a base de forçar la llengua (qualsevol pot adonar-se'n que d'ençà que s'insisteix tant en això dels "benvolguts i benvolgudes" les agressions a dones per part d'homes han disminuït), el Consell de Mallorca, fent orelles de cònsol (¿o hauríem de dir "de cònsol/cònsola"?) al document del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General sobre aquesta qüestió, ha publicat una Guia d'estil de llenguatge no sexista i ha anunciat la instal·lació als ordinadors d'una eina informàtica (Themis) que analitza el llenguatge i en "denuncia" les construccions considerades sexistes, molt oportuna en aquesta època de crisi (deu ser regalada...).

La Guia, tot s'ha de dir, és més moderada d'allò a què estam acostumats, però no pot estar-se de recomanar usar substantius de suposat sentit col·lectiu per a evitar els dissortats anomenats "masculins plurals genèrics". Cal dir "ciutadania" per "ciutadans" ("20.000 ciutadania es manifesten contra la llei"), "població" per "habitants" ("Mallorca té 233 població per km2), "funcionariat" per "funcionari" o "funcionària" ("Sabeu que hi viviu, de bé, el funcionariat!" [sobretot després de la rebaixa del sou]), "jovent" per "joves" ("centenars de jovent han celebrat l'acampallengua"), "veïnat" per "veïns" ("hem de fer una associació de veïnat"), "direcció" per "director" o "directora" (¿és igual canviar de "direcció" que canviar de "director"?), "secretaria" per "secretari" o "secretària" ("fer de secretaria és una gran responsabilitat"; ¿i per què no "secretariat"?), etc. etc.

A més d'haver forçat la llengua a voler dir allò que mai no havia dit (la "ciutadania" mai no ha volgut dir 'el conjunt dels ciutadans', sinó 'la condició, la qualitat, de ciutadà'; la "secretaria" és un càrrec o una institució, com la "direcció" o la "gerència"), s'ha promogut un sufix -at col·lectiu que en català era raríssim, no productiu, calcant-lo del castellà -ado. Per a combatre un suposat "masclisme" s'afavoreix la castellanització... Bé anam!

I quan no es pot recórrer a aquests falsos col·lectius s'aconsella fugir de l'endimoniat masculí canviant-lo per perífrasis com "la persona ...": "la persona que ocupa la Presidència" (i si sabem qui és, ¿no podem dir "el president" o "la presidenta"?), o "la població..." ("els mallorquins" ? No!: "la població de Mallorca"! El llibre de Josep Melià La nació dels mallorquins s'haurà de reeditar titulat La nació de la població de Mallorca!, i el de Josep Massot Els mallorquins i la llengua autòctona haurà de ser La població de Mallorca i la llengua autòctona!...), o "la classe..." (en lloc del tòpic "tots els polítics són uns lladres" hauríem d'ensenyar la gent a dir "tota la classe política és una classe robadora"; no sona tan contundent i no és discriminatori...).

La guia, a més d'altres recomanacions en què no m'aturaré, tracta la feminització dels noms de professions i ofereix una llista amb totes les ocupacions i tots els càrrecs que hi ha al Consell, i en dóna el nom en versió masculina i en versió femenina, si hi és. Em sembla molt bé, perquè de vegades hom dubta de si determinats substantius tenen o no flexió de gènere, i la llista pot aclarir el dubte.

Vet aquí, però, que en aquest capítol les autores han estat en un moment concret traïdes pel subconscient, per la seva competència lingüística natural, la que evita totes aquestes maneres rares de parlar que en diuen llenguatge no sexista. Ni elles mateixes no se n'han pogut escapar! A la pàgina 32, i algunes de les pàgines següents, fan referència al "cos de bombers"! [sic] Sí, sí, al "cos de bombers"! ¿O és que no hi ha bomberes? ¿O és que no sabien com dir-ho? "El cos de bombers i bomberes (o de bomberes i bombers [no sé si l'orde també és discriminatori])" / "El cos de la bomberia" / "El cos del bomberat" / "El cos de la classe bombera" / "El cos de la població bombera" / "El cos de les persones bomberes" ... Tot això són possibilitats que la guia ofereix i són ignorades!

Tot plegat faria riure si no fos que ja han passat 3 anys des que l'esquerra teòricament defensora de la promoció i normalització de la llengua catalana governa (fins fa poc amb UM) les institucions més importants de les Balears, i ¿on és l'avanç en aquest camp? ¿L'heu vist enlloc? A part de reduir (no 'eliminar') el bilingüisme de les ràdios i televisions oficials, ¿hi ha més presència del català a l'àmbit públic? ¿Quants de comerços nous, inaugurats en aquests anys, heu vist retolats en català? ¿Quantes pel·lícules en català heu pogut anar a veure als cinemes? ¿Heu vist que hagin canviat Ibiza per Eivissa al logotip publicitari de les Illes Balears? ¿Quanta publicitat en català podeu llegir o sentir cada dia? ¿S'han acabat els conflictes amb la Guàrdia Civil o la policia per qüestions de llengua? ¿En què hem avançat? Potser una mica en classes de català per a adults... I pus!

I mentre la situació lingüística es manté com sempre, amb la catalana com a llengua símbol i llengua nosa, a les institucions sobretot els preocupa que no diguem "els ciutadans", sinó "la ciutadania"... El Consell de Mallorca més valdria que es preocupàs, per exemple, que el programa de mà de les òperes representades al Principal de Palma fos escrit en català sense faltes (per cert: a l'argument de Rigoletto hi surten "els cortesans", i no "la cortesania" ni "el cortesanat") o que es preocupàs, també, que la traducció catalana del text fos més correcta i més coherent: tant els és dir "som" com "sóc", "anau" com "aneu", "estim", com "estimo", "tenc" com "tinc", fent una mescladissa de formes desbaratada, com si hi hagués por d'usar les nostres formes tradicionals, tan correctes i legítimes com les més usades del català central.

Potser pensen que amb aquestes brillants iniciatives engrescaran qualcú, però més bé em tem que el desencant és de cada vegada més general i poc profit en trauran a les pròximes eleccions. Per sort, encara ens queda el recurs d'anar a la pàgina web del Consell i cercar-hi els telèfons d'"Atenció al ciutadà" i fer qualque reclamació. Bé, és clar, això si sou home; si sou dona us quedau sense telèfon, perquè no n'hi ha cap d'"Atenció a la ciutadana".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tothom, fa mes de 10 anys
Ai, senyor, quant de soroll per res! A mi ma'gradaria que la UIb es modernitzàs i no perdés el temps mirant amb lupa aquestes guies que són només això "guia", no és un decret. ni un a llei i cadascú pot fer lo que culgui..
Per cert, ja està passat aquest article, no? Com totlo que surt de sa nostra inestimable UIb que alguns hem ahgut de patir!
Totes i tots
Valoració:1menosmas
Per astorat i mes, fa mes de 10 anys
Tens rao ALM, si parlam com sempre, sense complexos, seguint les pautes de les llengües llatines o romàniques, no tendrem tants problemes, els qui hem estudiat llatí, a força de closcades, aprenguerem a usar els plurals masculins, femenins i neutres i sabem quan incloure i excloure, sense tanta tonteria com aquestes espasetes (femenines) del Consell de Mallorca. Els mallorquins som tots, les mallorquines just son les dones. Si jo tenc un granja de gallines, (genèric) també hi haurà algún gall, i si jo faig cria de cavalls (genèric), també hi haurà alguna euga, i a partir d'aqui, el camí no deixa....sense tanta comèdia i sense tocar els bemolls a la gent.
Valoració:16menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
I ara que hi pens: cos, equip, i jovent, que no són mots de gènere masculí i secretaria i ciutadania i població, que no són de gènere femení? Com podem evitar totalment aqueixes denominacions sexistes? Una solució seria imitar la llengua anglesa, fora gèneres en els mots!
Ara bé, si estimam la nostra llengua, encara que siguem massa pocs, i no volem que es mori aviat, cal rebutjar tots aquests dois i doies de la llengua/llenguatge sexista/sexiste. Parlem com sempre ho hem fet i ens anirà millor, sense cap dubte.
Valoració:9menosmas
Per Relleva, fa mes de 10 anys
Aquests comentaris són molt simples venint d'un professor de la UIB, que no deu tenir res més a fer que ficar-se amb això? Potser primer convendria donar exemple i que la UIB demanàs certificat de coneixements de català a la gent que contracta per fer classes, o també ens hem de plantejar de tancar una universitat que s'amaga darrere el fum per no veure la flamada que fa.
Valoració:0menosmas
Per astorat, fa mes de 10 anys
Però mem, qui hi ha al Consell de Mallorca que tengui més autoritat en filologia que el Departament homònim de la Universitat? Com poden ser tan curts? Qui paga aquesta tudada de dobler públic? Com és que no deixam que "el sabater faci sabates" i el altres creure i estudiar? La ignorància es atrevida i la dels polítics és suicida pel que fa a la llengua. No tenim prou filòlegs per aclarir dubtes? On és l'opinió dels professors, Bibiloni, Corbera, Munar, Grimalt, etc. etc.? Serà ver que haurem de tancar el Consell de Mallorca, no per duplicitat de funcions ( que també), sino per beneits i incults.
Valoració:13menosmas
Per Jordi Monterde, fa mes de 10 anys
Algú hem pot dir com es diu el "cos d'agents de medi ambient" per no ser masclista? Perque jo començ a estar fins as collons d'aquestes pardalades
Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris