algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

La responsabilitat

Negar que Zapatero arrossega amb el seu desprestigi tot el PSOE, en general, i Antich, en particular, seria una estupidesa quasi tan gran com creure's les enquestes que atorguen al PP la majoria sobrada en el Parlament. És cert que poden aconseguir la majoria absoluta, perquè els moviments electorals a les Balears són mínims i mai s'hi han fet lluny. Però, si considerava una estupidesa no valorar el "defecte Zapatero" o creure una prospecció sense rigor, tampoc no ho és menys oblidar que un any és una eternitat en política.

Si fa dues setmanes ningú no podia pensar que Moncloa reduiria el sou als funcionaris i congelaria les pensions, avui és impossible saber on serem d'aquí a uns mesos. Hi ha variables previsibles. La primera, que la desmoralització col·lectiva que ara ens arrossega al pessimisme difícilment pot empitjorar (és difícil, però no impossible) i que els humans ens avesam a qualsevol situació (la històrica resignació que promouen totes les religions, incloses les "civils").

Una espurna de millora, una dada esperançadora o, simplement, esbrinar que els altres no estan millor, pot obrar el miracle d'un oblit col·lectiu sobre la tendència de ZP al joc del tafur. Això per no parlar que Rajoy no és considerat alternativa ni per la majoria dels seus. Per tant, deixarem l'handicap Zapatero en guaret, i al final comptarem.

La situació laboral a les Illes, tot i ser la pitjor dels darrers anys, no assoleix el drama d'altres indrets perquè l'economia submergida és determinant, el turisme no ha patit tant com construcció i indústria i tenc la sensació que són els extracomunitaris els que se n'enduen la pitjor part (i ni generen opinió ni voten). La ciutadania reconeix poca capacitat d'influència als governants locals sobre temes d'aquest abast i la idea d'honradesa que acompanya Antich podria afavorir les seves perspectives només que no s'amagàs quan fa allò que convé al país malgrat el maniqueu càlcul electoral i no s'arrufi davant dels socis.

Al mateix temps, l'estratègia de Bauzà de no participar de la vida parlamentària ni acabar de definir-se és confiar-ho tot al desgast dels adversaris. Així les coses, els grans partits mantenen les esperances de petits però suficients creixements en quantitat de vots i ho confien tot al moviments dels minoritaris. Perquè és el Bloc i, en menor mesura, UM els que poden fer anar les majories cap a una banda o l'altra.

No reeditar el Bloc és assegurar la majoria de dretes i una desfeta d'UM obligaria a un considerable creixement del PSOE perquè pogués mantenir expectatives de govern (amb el Bloc). Per tant, són els moviments dels partits petits els que hi tendran la darrera paraula i la responsabilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris